Un dif¨ªcil cam¨ª de 40 anys

Hi ha assaigs hist¨°rics que parlen del passat i s¡¯hi queden. N¡¯hi ha d¡¯altres, com Perseguint la llibertat. La construcci¨® de l¡¯espai socialista a Catalunya, 1945-1982, de Jaume Mu?oz Jofre, que, a pesar de centrar-se en l¡¯antifranquisme i la Transici¨® i cloure¡¯s el 1982, interpel¡¤len de manera constant el present. Com admet l¡¯autor, ¡°explicar la hist¨°ria del socialisme a Catalunya d¡¯una manera ordenada ¨¦s complicat, a causa de la multiplicitat d¡¯actors¡±. Mu?oz (Barcelona, 1990), tanmateix, ho aconsegueix, obre perspectives i defuig el tractat estasiol¨°gic tedi¨®s.

Els estudis sobre partits pol¨ªtics ¡ªno els pamflets autojustificatius¡ª no estan de moda. Al marge de tend¨¨ncies, per¨°, aquest assaig s¡¯empelta en una tradici¨® amb treballs com els de la Lliga Regionalista d¡¯Isidre Molas i Borja de Riquer i els del republicanisme lerrouxista i del Partit Nacionalista Republic¨¤ d¡¯Esquerra de Joan B. Culla Clar¨¤. I s¡¯uneix a altres an¨¤lisis sobre partits ben executats per historiadors m¨¦s joves, com els de Giaime Pala sobre el PSUC (2011) o el de Joan Mart¨ª Castell¨® sobre el Partit Socialista del Pa¨ªs Valenci¨¤ (2017).

Al socialisme catal¨¤, i al PSC en particular, sense oblidar la feina de Jos¨¦ Luis Mart¨ªn Ramos o Gabriel Colom¨¦, li mancava un treball que present¨¦s les claus de la seva formaci¨® i primers anys en una s¨ªntesi de 200 p¨¤gines, amb ritme, que pogu¨¦s transcendir els cercles acad¨¨mics. Escrit, a m¨¦s, per alg¨² sense implicaci¨® directa o emocional amb els fets recercats.

Mu?oz conclou que la unitat del socialisme catal¨¤ va fer-se des de la ¡°necessitat¡± per superar els elements tradicionals de divisi¨® entre formacions i que el PSC, per tant, va n¨¦ixer condicionat per les ¡°difer¨¨ncies notables de cultura pol¨ªtica dels seus militants¡±. Passant pels diferents partits que el van formar i etapes, el llibre ressegueix com es va relligar l¡¯espai socialista. Ara l¡¯historiador Mu?oz t¨¦ el deure de no deixar-nos a mitges i de continuar l¡¯estudi de 1982 en endavant.

Per elaborar el seu llibre, Mu?oz va entrevistar una vintena de figures rellevants del socialisme, entre els quals hi ha Josep Maria Triginer. Primer secretari de la Federaci¨® Catalana del PSOE, part¨ªcip de la construcci¨® de la unitat socialista i conseller sense cartera del govern Tarradellas, amb un paper destacable durant la Transici¨®, Triginer ha publicat als seus 76 anys Memoria de una transici¨®n inacabada. De la clandestinidad a la unidad socialista. L¡¯objecte del llibre ¨¦s clar: oferir un text que explica les decisions que des del seu partit es van ¡°adoptar o assumir per democratitzar el futur dels espanyols¡± i que l¡¯experi¨¨ncia serveixi per al present.

S¡¯hi ressegueix la seva traject¨°ria pol¨ªtica des de 1959 ¡ªquan, per mitj¨¤ d¡¯un amic de la fam¨ªlia, el jove d¡¯Agramunt inici¨¤ la seva participaci¨® en la pol¨ªtica socialista de l¡¯antifranquisme¡ª fins al 1977. De ben segur, la manca de notes preses en el moment dels fets i la voluntat de no dir m¨¦s del compte fan que el volum, m¨¦s que de mem¨°ries, tingui l¡¯aire de salts temporals en les activitats, reunions i congressos de les joventuts socialistes, del PSOE i la UGT. Tret d¡¯algunes an¨¨cdotes, al text li falta, precisament, la intrahist¨°ria, que ¨¦s la gr¨¤cia de les mem¨°ries ¡ªamb el biaix l¨°gic que es vulgui.

Amb tot, Triginer, m¨¦s enll¨¤ de la fotografia de coberta d¡¯ell amb el puny al?at a costat de Felipe Gonz¨¢lez, que ja ¨¦s una presa de posici¨®, encara avui, rescata textos ¨²tils. El 7 de mar? de 1976, en la presentaci¨® del projecte de la FSC-PSOE al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, Triginer va expressar: ¡°Crec que convertir la nostra catalanitat en projecte pol¨ªtic pot acabar sent la fi de la nostra identitat col¡¤lectiva. Els socialistes del PSOE en tenim prou que la nostra pol¨ªtica sigui socialista i que cada persona es cuidi de definir la seva identitat d¡¯acord amb la seva experi¨¨ncia i entorn personal¡±.

En el seu estudi, Mu?oz empra en part com a fil argumental la tensi¨® entre les dues ¨¤nimes de la unificaci¨® socialista, m¨¦s espanyolista i m¨¦s catalanista (per simplificar), encara que al PSC n¡¯hi hagu¨¦ i n¡¯hi ha moltes m¨¦s. En el pr¨°leg, respecte d¡¯aquest punt, l¡¯historiador Borja de Riquer expressa que el treball ¨¦s ¡°una reflexi¨® sobre la hist¨°ria del que no ha pogut ser, d¡¯una frustraci¨®¡±, d¡¯un allioli que no ha acabat de lligar. Encara que de manera poc aprofundida, els elements que aporta Triginer ajuden a entendre per qu¨¨.