Guia essencial de l¡¯¡®underground¡¯ catal¨¤

Essent un pa¨ªs petit (alg¨² dir¨¤ estret) no ens falta espai a Catalunya perqu¨¨ a una cultura oficial s¡¯hi oposi una contracultura abundant. Aqu¨ª hi cap tothom. Assenyats i arrauxats. No ens podem queixar: enfrontats a la pau franquista, el dilatat pujolisme i el socialisme ol¨ªmpic, els corrents contestataris els ha animat una bona colla de m¨²sics saltamarges, poetes emboscats i artistes de claveguera. El problema (ara s¨ª que ens podem queixar) ¨¦s que la vida subterr¨¤nia ha estat poc referenciada. No ha generat prou bibliografia per estudiar-ne els detalls. Passats els anys, guanyada la perspectiva hist¨°rica, la marginalitat cultural hauria de ser un tema d¡¯inter¨¨s general, si m¨¦s no d¡¯orgull patri¨°tic, i tocaria publicar monografies, tractats i nost¨¤lgies. Tenim els reculls del poeta i activista contracultural Gen¨ªs Cano i La ciutat interrompuda, tot just revisitada pel cr¨ªtic literari Juli¨¤ Guillamon. Tenim la versi¨® dels fets revelada a Que pagui Pujol! i, fins i tot, podem interrogar els testimonis escrits de Pepe Ribas o Nazario... N¡¯hi ha m¨¦s, s¨ª, per¨° al capdavall la lleixa ¨¦s mig buida.

La d¡¯ara d¡¯Aleix Salvans (Granollers, 1988) ¨¦s una contribuci¨® desitjad¨ªssima. Ens posa a les mans una guia essencial del que ha donat de si l¡¯underground catal¨¤. Gesti¨® del caos s¡¯acompanya d¡¯un subt¨ªtol de tesi doctoral: Escenes de la contracultura a Catalunya 1973-1992. Vet aqu¨ª l¡¯abast de la cr¨°nica. S¡¯ataca el tema amb el fam¨®s tall en qu¨¨ ?ngel Casas entrevista Pau Riba, al Canet Rock, i es parla de destruir la cultura catalana... A partir d¡¯aqu¨ª, el cronista es llan?a a explorar un llegat, semiocult, que deu haver exigit molta hemeroteca i molt¨ªssima entrevista.

La llista de notables que hi apareix ¨¦s llarga (i l¡¯¨ªndex onom¨¤stic?): aix¨ª ens arriben not¨ªcies de l¡¯art d¡¯Oca?a i els c¨°mics de Max, del pas per la Model d¡¯Enric Casasses, de la ciutat sat¨¨l¡¤lit i la Banda Trapera, dels Macromassa i el Gato P¨¦rez, que podrien haver coincidit a la pla?a del Raspall, de la divisi¨® Star/Ajoblanco que ¨¦s tan ¨¨tica com est¨¨tica, del rol de les r¨¤dios lliures i les cases okupes en la difusi¨® del saber, de l¡¯hero?na, dels laietans que desfilen per Plater¨ªa... Hi ha locals, com el Zeleste, el London Bar o el Fant¨¢stico, que hi figuren en qualitat d¡¯institucions. Entre la parr¨°quia: el Loco, Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, Jordi Pope o el dinamiter Marc Viaplana. Queden fitxats tots els qui hi pul¡¤lulaven abans dels Jocs Ol¨ªmpics. Aix¨ª, a l¡¯hora de tancar l¡¯estudi, Salvans tria l¡¯any en qu¨¨ moren el poeta i artista Pau Malvido i el compositor i pintor Pepe Sales (per cert, es poden veure les teles de Sales al Konvent, un espai autogestionat, fora de la capital) i aquesta ¨¦s una manera molt elegant de suggerir que, rere l¡¯Olimp¨ªada, el pa¨ªs s¡¯ha posat guapo i no ¨¦s el mateix.

Han passat m¨¦s de vint anys. Fidel i respectu¨®s amb el material, Salvans peca de mod¨¨stia, fent un pas enrere perqu¨¨ el protagonisme recaigui en els herois de la contracultura. Aix¨° vol dir que al text li falta electricitat i distorsi¨®. S¡¯hi enyora l¡¯¨¨xtasi fan¨¤tic d¡¯un Greil Marcus, Nik Cohn o Kiko Amat, gent que parlant dels ¨ªdols no dubten a fer una demostraci¨® d¡¯estil. Per¨° el llibre, sigui com sigui, mereix l¡¯aplaudiment. Per a alguns ser¨¤ una llista de malvats, dropos i maleantes. Per a d¡¯altres, una mitologia de butxaca. Aquests darrers s¨ª que aplaudiran que s¡¯hi recuperi la remor dels rius perduts i de les rambles enterrades sota les llambordes que, deia el poeta, hi ha ¡°sota l¡¯asfalt opressor¡±.