Les esquerres de Barcelona

Fora dels socialistes, que han guanyat amb dist¨¤ncies notables a les eleccions generals i europees, a la resta de convocat¨°ries no sembla que hi hagi cap guanyador pr¨°piament dit. Diferents partits han quedat en primer lloc, gaireb¨¦ sempre a frec d¡¯altres forces pol¨ªtiques, sovint sense cap vencedor clar, ni cre?ble ni categ¨°ric. Aqu¨ª i fora d¡¯aqu¨ª, en ajuntaments i comunitats, els partits han quedat primers, segons o tercers per nombre de vots. Aquesta novetat dels ¨²ltims anys hauria d¡¯excloure del debat la tend¨¨ncia a considerar vict¨°ria un resultat tan precari que sovint inhabilita el primer partit a favor d¡¯altres forces. A Artur Mas li va passar repetidament fa molts anys, i Rajoy va saber fa nom¨¦s deu mesos que la seva vict¨°ria electoral duia a dins un regust profundament amarg.

El cas de Barcelona ¨¦s encara m¨¦s visible que a d¡¯altres indrets. L¡¯empat a 10 regidors de Comuns i ERC t¨¦ just al clatell 8 regidors socialistes i una escassa difer¨¨ncia de vots. Comuns i el PSC, ara inequ¨ªvocament influent en el PSOE de Pedro S¨¢nchez, han sintonitzat sovint en l¡¯agenda social. Tots dos creuen tamb¨¦ en una votaci¨® com a instrument per desencallar la situaci¨® a Catalunya. Per¨° mentre que Comuns ha tendit a prioritzar un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, com demana l¡¯independentisme, els socialistes s¡¯inclinen per un refer¨¨ndum sobre una reforma legal que reconnecti amb la demanda majorit¨¤ria de millorar els tractes entre la Generalitat i el Govern de l¡¯Estat. No seria pas cap disbarat l¡¯acord expl¨ªcit al voltant d¡¯una f¨®rmula ¨Cuna votaci¨®¨C que avalu¨¦s les reformes de qu¨¨ fossin capa?os els partits en clau federalitzant. Ja s¨¦ que personatges com Joan B. Culla estima aquesta sortida com a ¡°t¨°pica i buida¡±, ho diu a les seves mem¨°ries, per¨° gaireb¨¦ un ter? de la societat catalana s¡¯inclinaria, segons m¨²ltiples enquestes, a favor d¡¯aquesta soluci¨® t¨°pica, potser s¨ª, per¨° gens buida.

Un indicador rellevant en aquesta direcci¨® passaria per l¡¯alcaldia de Barcelona. Ada Colau ha proposat un pacte de lleialtat a ERC segons el qual el futur alcalde Ernest Maragall exclouria la ciutat de la batalla independentista. La credibilitat d¡¯ERC ara mateix no ¨¦s exactament immaculada, i es fa molt poc versemblant que en els moments calents de la campanya per a les previsibles auton¨°miques de finals d¡¯any deix¨¦s d¡¯utilitzar la seva projecci¨® medi¨¤tica i simb¨°lica a favor de les tesis independentistes.

Hi ha altres solucions, com han assenyalat els mitjans i algun dels pol¨ªtics amb m¨¦s reflexos a aquesta banda de l¡¯Ebre. Les sintonies de comuns i socialistes que ja van validar una primera etapa de l¡¯alcaldessa Colau podrien repetir-se ara, en particular davant del nou mapa pol¨ªtic de la ciutat. La pressi¨® social de l¡¯independentisme a Barcelona ha retrocedit en excloure de l¡¯Ajuntament la CUP i en deixar la suma de regidors independentistes en 15, lluny de la majoria absoluta de 21, i sense cap aliat versemblant. Si m¨¦s no, Ada Colau ha repetit diverses vegades que ella no ¨¦s independentista, malgrat el rebuig que li desperta, com a tants d¡¯altres, la mesura preventiva de pres¨® per als l¨ªders del proc¨¦s. L¡¯opci¨® de tres vots favorables de les files de Manuel Valls per investir l¡¯alcaldessa Colau no t¨¦ cap m¨¤cula pel que fa a legitimitat democr¨¤tica, i expressaria de forma neta el reconeixement a la majoria social no independentista que han evidenciat les eleccions del 26 de maig.

La pretesa deslleialtat que li retrauria amb acritud ERC podria amagar una deslleialtat pitjor: obviar que al voltant del 60% de barcelonins han optat per candidatures no independentistes. La restituci¨® de la lleialtat pol¨ªtica en el context actual ¨¦s certament ut¨°pica, per¨° no ho ¨¦s assolir acords que avalin i visualitzin la Barcelona actual. Dit d¡¯una altra manera, afavorir l¡¯alcaldia d¡¯Ernest Maragall comportaria la simb¨°lica i falsa imatge d¡¯una Barcelona majorit¨¤riament independentista, quan el resultat ha mostrat exactament el contrari.

Entre els comuns podria comen?ar a calar el comprom¨ªs de respectar no nom¨¦s les aspiracions de la minoria independentista, sin¨® tamb¨¦ les aspiracions de la clara majoria no independentista. Aix¨° ¨¦s el que reflectiria un govern amb 18 regidors comuns i socialistes, amb Ada Colau d¡¯alcaldessa i l¡¯avantatge impagable de permetre expressar l¡¯afinitat d¡¯Ernest Maragall amb els projectes que sotmet¨¦s el govern a la seva consideraci¨®. Mentrestant, potser no ¨¦s cap cab¨°ria forassenyada concloure que, ara per ara, Ernest Maragall lidera per a la ciutat un projecte fonamentalment independentista i secund¨¤riament d¡¯esquerres.