Dins de la literatura

El m¨¦s substancial dels principis literaris que fonamenten les grans obres narratives del segle XX ¨¦s la voluntat d¡¯apartar l¡¯autor dels fets i les circumst¨¤ncies que presenta; de donar tota l¡¯autonomia possible a l¡¯artifici verbal que ha de crear en el lector la il¡¤lusi¨® de contemplar per ell mateix un m¨®n que no li ¨¦s explicat sin¨® mostrat amb totes les seves complicacions. L¡¯exigent persecuci¨® d¡¯aquest ideal po¨¨tic, constru?t amb la descripci¨® profunda dels espais, els car¨¤cters i les fluctuacions mentals dels personatges, ¨¦s el que dona a l¡¯obra de William Faulkner ¡ªde qui Pon? Puigdevall admirava fa uns dies, en aquesta mateixa columna, ¡°els esclats visionaris i les percepcions misterioses d¡¯una prosa sinuosa i profundament l¨ªrica¡±¡ª el seu poder d¡¯atracci¨®, i tamb¨¦ ¨¦s el que fa que l¡¯obra de l¡¯escriptor uruguai¨¤ Juan Carlos Onetti, creador d¡¯un univers literari regit per lleis f¨ªsiques semblants a les de Faulkner, s¡¯hagi de considerar una de les m¨¦s transcendents de la literatura llatinoamericana.

En els contes i les novel¡¤les d¡¯Onetti, com en els de Faulkner i d¡¯altres que han explorat camins similars, l¡¯estranyament del m¨®n, el moviment en virtut del qual les coses que passen en la ficci¨® no s¨®n referides per l¡¯autor segons una relaci¨® lineal de causa i efecte, sin¨® m¨¦s aviat impulsades a la manera d¡¯un demi¨¹rg que, un cop ha creat el m¨®n, es desent¨¦n del que hi pugui passar, afecta tots els ressorts que articulen el relat. Actua, en primer terme, en la descripci¨®, que fa presents els objectes com qui, contemplant a?lladament els trets d¡¯un rostre familiar, s¡¯esfor?a a veure-hi el d¡¯un desconegut; actua en les divisions i les fragmentacions del punt de vista: el que narra pot no saber molt b¨¦ de qu¨¨ parla, mentir conscientment, enganyar-se, o perdre¡¯s en digressions in¨²tils per a la coher¨¨ncia argumental; actua en la percepci¨® del temps: el passat ¨¦s present, i el futur inevitable ¡ªel dest¨ª¡ª governa els designis de les ments que es dispersen en les fantasies de l¡¯odi, la culpa, el desig, el temor.

A l¡¯obra p¨°stuma de Ricardo Piglia Teor¨ªa de la prosa (Eterna Cadencia, 2019), es poden veure exposats els misteris d¡¯aquesta forma de narrar, irresolubles en tant que, per la seva pr¨°pia condici¨® liter¨¤ria de misteris, no poden ser redu?ts a un sentit extern, per¨° perfectament explicables en la seva funci¨® narrativa. El llibre transcriu les sessions d¡¯un seminari que Piglia va impartir el 1995 a la Universitat de Buenos Aires, dedicat a estudiar una per una les novel¡¤les curtes d¡¯Onetti, i no s¡¯ha de desaprofitar l¡¯ocasi¨® de llegir aquests extraordinaris relats acompanyats de les valuoses observacions de Piglia sobre la po¨¨tica de l¡¯estranyament, la naturalesa de la narraci¨® o la banalitat de la cr¨ªtica interpretativa. ¡°Si tuvi¨¦ramos que imaginar un relato en el que todo quedara claro, estar¨ªamos fuera de la literatura¡±, diu. I ¨¦s aix¨ª.