L¡¯¡®operaci¨® Tete¡¯ t¨¦ perill

L'operaci¨® Tete t¨¦ perill. El Tete ¨¦s Ernest Maragall, conegut per aquest ¨¤lies, amb el qual se sol sobrenomenar els germans petits a Catalunya (i m¨¦s, a Val¨¨ncia) i t¨¦ una connotaci¨® afectuosa, juganera, entranyable.

Per¨° no ¨¦s entranyable elevar-lo a l'alcaldia de Barcelona, ja que encarna una opci¨® aritm¨¨ticament i pol¨ªticament perdedora. Suposaria el rapte de la capital catalana per part de la minoria indepe.

Aix¨° necessita explicaci¨®, perqu¨¨ el candidat d'Esquerra ha encap?alat la primera llista municipal, empatada en escons amb els comuns d'Ada Colau, tot i que amb un avantatge de menys de 5.000 vots. I aix¨ª tothom ho ha reconegut.

Per¨° de ser la primera llista a tenir dret autom¨¤tic a governar hi ha una dist¨¤ncia: ¨¦s la capacitat de formar aliances majorit¨¤ries. Aquesta era la doctrina d'Ernest quan era socialista i Pasqual no guanyava en vots, per¨° s¨ª (amb aliances) en escons al nacionalisme, al qual el Tete?finalment s'ha convertit.

M¨¢s informaci¨®n

Maragall guanya Colau en vots a Barcelona per¨° empaten en regidors

Els ve?ns de Colau van votar Maragall, i els de Maragall, Valls

Si Ernest Maragall hagu¨¦s fet una campanya municipalista ¡ªsense renunciar a la seva nova fe¡ª, seria diferent. Per¨° va prioritzar que ¡°¨¦s bo que Barcelona representi aquesta unitat¡± (amb la c¨¨l¡¤lula de Waterloo); i convertir-la en ¡°la capital republicana¡± indepe, per a la qual?va prometre una carta de drets i deures ¡°com a embri¨® de la Constituci¨®¡± del nou Estat.

Vol dir que Ernest va guanyar no amb un programa d'esquerres, sin¨® sobretot al servei d'un bloc independentista que ranqueja. I, per tant, els c¨°mputs honestos s¨®n els que deriven de la l¨ªnia divis¨°ria, o fractura, en la q¨¹esti¨® nacional. Esquerra i els neoconvergents van absorbir 239.947 vots (el 31,82%) i 15 escons (tres menys que l'¨²ltima vegada); els no independentistes, gaireb¨¦ el doble: 432.144 vots (el 57,3%) i 26 escons.

La pretensi¨® d'Ada Colau de contraposar aquest c¨°mput amb un bloc de ¡°les tres esquerres¡± ¡ªsimilar en n¨²meros¡ª ¨¦s confusa i in¨²til, ja que les separa precisament el separatisme. I perqu¨¨ ara com ara ¨¦s dubt¨®s que Esquerra actu? de deb¨° com un partit d'esquerres.

Malgrat els seus signes de distanciament de la dreta nacionalista corrupta, continua collada al seu jou en el Govern de l'ultra Quim Torra. I acostuma a apostar per opcions reaccion¨¤ries en les grans ocasions: va ser qui el 26-O del 2017 va impedir convocar eleccions, cosa que va propiciar l'article 155; i qui va trencar la legislatura anterior en boicotejar el pressupost. I ¨¦s s¨°cia de Bildu, aquesta ant¨ªtesi del progressisme.