Els jutges internen m¨¦s menors migrants per delictes violents

L'Abdeslam t¨¦ tots els n¨²meros d¡¯acabar internat. Ha robat al metro a una turista irlandesa que ha forcejat amb ell perqu¨¨ no li prengu¨¦s la bossa. La dona ha acabat per terra i malferida. ?s el seu tercer robatori amb viol¨¨ncia en pocs mesos. I, tot i que est¨¤ tutelat per la Generalitat, viu sol, al carrer. El fiscal ho t¨¦ clar: amb viol¨¨ncia i desarrelament, ha d¡¯anar a un centre de just¨ªcia juvenil. El jutge tamb¨¦ ho veu i ho acorda, en una seq¨¹¨¨ncia que es repeteix cada vegada m¨¦s sovint: en els darrers tres mesos, els jutges han acordat 50 internaments de menors migrants nom¨¦s a Barcelona, segons fonts judicials.

L¡¯internament d¡¯un menor equival a la pres¨® provisional d¡¯un adult. ?s l¡¯¨²ltima frontera, reservada als casos m¨¦s greus. Per¨° la creixent conflictivitat lligada als menors estrangers no acompanyats (mena) ha portat policies, fiscals i jutges a una reflexi¨®: el tancament ¨¦s una eina v¨¤lida, a causa dels delictes violents i per la falta de mitjans de l¡¯Administraci¨®. No nom¨¦s aparta els adolescents temporalment de la delinq¨¹¨¨ncia, sin¨® que permet una ¡°reeducaci¨®¡± m¨¦s efica?.

Al mar?, el fiscal de menors de Barcelona, Francisco Tabuenca, va distribuir una nota interna entre els seus col¡¤legues. Fixava dues l¨ªnies vermelles per demanar, de manera sistem¨¤tica, l¡¯internament d¡¯un menor: l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia i la intimidaci¨® en robatoris o altres delictes (abusos, lesions) i la situaci¨® de desemparament. Dos requisits que es donen, de vegades, en els menors migrants que delinqueixen. Els Mossos, preocupats per l¡¯augment de la inseguretat a Barcelona, es van reunir amb la Fiscalia i han creat un pla operatiu (batejat com a poli¨¨dric) per abordar l¡¯assumpte.

Tot i que la mesura ¨¦s m¨¦s severa perqu¨¨ se¡¯ls priva de llibertat, l¡¯internament pot ser l¡¯¨²nica garantia. Quan un menor migrant arriba a Catalunya, la Generalitat se¡¯n fa c¨¤rrec i li assigna un centre. Per¨° alguns ¡ªper falta de perspectives laborals, sense con¨¨ixer l¡¯idioma i amb un context poc favorable¡ª acaben delinquint. Els Mossos han detectat que certs adults, delinq¨¹ents habituals, els serveixen de xarxa i model. ¡°Els reben, els assessoren, els diuen quan els poden detenir, a quins centres poden anar, on i com han de robar¡­¡±, denuncien fonts policials.

Davant d¡¯un delicte, els fiscals poden proposar (i els jutges acordar) diferents mesures cautelars, com la llibertat vigilada. Per¨° s¨®n dif¨ªcils de complir, perqu¨¨ sovint no se¡¯ls localitza. Almenys 43 menes viuen als carrers de Barcelona, segons la Generalitat. ¡°Algunes mesures es basen en un grau d¡¯estructuraci¨® que els nois no tenen. Amb aquesta inefic¨¤cia, els internaments s¨®n ara com ara una de les poques solucions que podem donar¡±, adverteix el jutge de menors de Barcelona, Mariano David Garc¨ªa. ¡°Aplicar la llei penal ¨¦s una eina efica? de defensa social¡±, afirma Garc¨ªa, que assenyala que, amb els menors internats, ¡°els delictes han de baixar per for?a¡±. Els nois, diu, solen actuar en grup i utilitzen sovint ¡°viol¨¨ncia i intimidaci¨®¡±, especialment contra turistes, i els roben m¨°bils i rellotges.

Agilitzar els judicis

El fiscal Tabuenca coincideix en l¡¯an¨¤lisi. L¡¯internament no nom¨¦s retira temporalment aquests nois dels carrers ¡ªel l¨ªmit s¨®n sis mesos, prorrogables tres m¨¦s¡ª, sin¨® que permet agilitzar els processos judicials contra ells. Si estan disponibles i localitzats, ¡°s¡¯escurcen els terminis de judici i les sent¨¨ncies, siguin condemnat¨°ries o no, arriben abans¡±, diu Tabuenca. Tots dos subratllen, a m¨¦s, que els recursos dels centres de just¨ªcia juvenil s¨®n superiors als que t¨¦ la DGAIA als centres de menors. Fonts dels Mossos coincideixen a dir que ¨¦s la millor manera d¡¯apartar-los del cam¨ª del delicte a qu¨¨ els aboca el carrer, la falta de recursos i les males companyies.

L'Abdeslam va arribar a Barcelona l¡¯agost del 2018, va passar per tres o quatre centres de la DGAIA sense arrelar en cap i a cap de cinc mesos el va detenir per primera vegada per robatori. Amb el seu pare i els seus tres germans al Marroc, els informes d¡¯assessorament diuen que ¡°no col¡¤labora¡± i que mostra una actitud ¡°desafiadora¡±. L'Abdeslam ja dorm al centre Can Llupi¨¤, a Barcelona. All¨¤ podran treballar la seva addicci¨® a les drogues, entre altres coses. ¡°Alguns nois arriben amb patologies psiqui¨¤triques provocades o agreujades pel consum de t¨°xics, especialment la cola, que literalment els dissol el cervell¡±, adverteix Garc¨ªa. Al seu jutjat ¡ªn'hi ha sis per a la prov¨ªncia de Barcelona¡ª mant¨¦ vius 19 internaments, la immensa majoria dels quals correspon a menors migrants.

La mem¨°ria dels jutjats de Barcelona del 2018 deixa clara la preocupaci¨® per la ¡°vulnerabilitat¡± dels menes: l'abs¨¨ncia de familiars, l'ab¨²s de t¨°xics, la falta de recursos econ¨°mics, la nul¡¤la vinculaci¨® a processos formatius o laborals¡­ Els jutges demanen a les autoritats un ¡°esfor? addicional per aportar solucions¡± que vagin m¨¦s enll¨¤ de la via penal. Segons la mem¨°ria, l¡¯any passat hi havia 166 menors sotmesos a mesures privatives de llibertat (entre provisionals i condemnats; no s¡¯especifiquen quins s¨®n mena). Els jutges van imposar 2.397 mesures (219 m¨¦s que el 2017), la majoria de llibertat vigilada.