El poder incendiari de Rammstein

Mentre Rosal¨ªa cantava dissabte a la nit al Primavera al F¨°rum, a l¡¯altre extrem de Barcelona, al camp de l¡¯Espanyol, a Cornell¨¤, els partidaris d¡¯una m¨²sica for?a m¨¦s dura es quedaven sords ben a gust amb els marcials Rammstein i el seu infern gamberro. Res de subtileses, finors i reggaetons, la banda alemanya nascuda el 1994 va posar entusi¨¤sticament firmes les 35.000 persones que omplien el recinte, i a ballar desfilant: amb Rammstein no et bellugues, marxes. Com si tinguessis la pelvis soldada. Poder¨®s i espectacular va ser el concert del grup de Till Lindemann. Amb m¨¦s flamarades ¡ªsegell de la casa¡ª que els dracs de Joc de trons. El grup va desplegar llan?aflames i, fins i tot, un can¨® antitanc de 20 mil¡¤l¨ªmetres de les restes de s¨¨rie de la Wehrmacht que tamb¨¦ vomitava foc, aix¨ª com el fam¨®s arc igni que fa anar habitualment Lindemann i una ballesta ardent que disparava coets, i va desfermar efectes pirot¨¨cnics espectaculars per tot l¡¯estadi. L¡¯anomenen el Neue Deutsche H?rte, la nova duresa alemanya. Que et bombin, Rosal¨ªa!

Es va obrir la sessi¨® amb una desc¨¤rrega brutal de so capa? de despentinar el ciment ¡ª¡°som-hi!¡±, va deixar anar una noia fibrada com si comenc¨¦s la campanya de Narvik¡ª, i el volum ja no va baixar. El so et perseguia com una cosa viva fins i tot als lavabos, i a la pista i als seus voltants se¡¯t ficava mal¨¨ficament a dins i semblava que t¡¯hagu¨¦s de brotar despr¨¦s, per implosi¨®. Notaves com uns calfreds. ¡°Aix¨° s¨ª que ¨¦s canya i no el de l¡¯altre dia de Metallica¡±, va apuntar un paio a qui el brogit musical fins i tot li movia els tatuatges. Amb el primer tema, Was ich liebe, van apar¨¨ixer uns n¨²vols grans de fum negre a l¡¯escenari fins que va semblar que s¡¯havia enfonsat el Bismarck.

Un moment fant¨¤stic va ser quan Lindemann va treure una olla immensa a l¡¯escenari i a l¡¯interior hi havia Lorenz, com un missioner en una festa can¨ªbal

La producci¨® esc¨¨nica de Rammstein ¨¦s d¡¯una sobrietat contundent i cicl¨°pia amb un aire industrial com de forja o fosa a l¡¯estil Metr¨®polis. Quan veies que el robust Lindemann es colpejava la cuixa seguint el ritme (el seu gest ic¨°nic), semblava un encreuament de Von Stroheim i el ferrer Mime dels?Nibelungs donant-li aire a la forja. A dalt, el prim i obsessiu teclista Christian Flake Lorenz executava el seu particular xou hipn¨°tic que feia pensar en Kraftwerk a la seva cinta de gimn¨¤s. Un moment fant¨¤stic va ser quan Lindemann va treure una olla immensa a l¡¯escenari i a l'interior hi havia Lorenz, com un missioner en una festa can¨ªbal. El l¨ªder de la banda va calar foc a l¡¯olla amb el teclista a dins. A Puppe, un cotxet de nad¨® gegant es va convertir en una barbacoa. La fixaci¨® amb el foc ¨¦s per psicoanalitzar-los. Es veu que s¨®n molt segurs, tot i que Lindemann ha estat diverses vegades a punt de quedar com Joana d'Arc.

La comuni¨® amb el p¨²blic va ser absoluta des del principi. La gent seguia les can?ons corejant-les en alemany i mira que ¨¦s dif¨ªcil, l¡¯alemany (¨¦s cert que alguns ens invent¨¤vem les lletres). Tot l¡¯estadi marxava apassionat i disciplinat al ritme dels trets d¡¯ob¨²s de la m¨²sica. La unanimitat del p¨²blic en la indument¨¤ria era gaireb¨¦ total: no s¡¯ha vist mai tanta gent de negre des de l¡¯enterrament de Manolete. Va caure el tema Zeig Dich amb paraules en llat¨ª i un aire a?Carmina Burana i van apar¨¨ixer unes columnes de foc que haguessin espantat Mois¨¨s.

Malgrat els embolics en qu¨¨ s¡¯ha ficat el grup per jugar de manera provocadora amb la iconografia nazi en els seus v¨ªdeos (en un del seu darrer ¨¤lbum, Germania, surten caracteritzats de deportats dels camps a punt de ser penjats, el guitarrista Paul Landers fins i tot amb l¡¯estrella de David groga cosida al pit, i tamb¨¦ com a membres oficials i soldats de les SS, la qual cosa, com ¨¦s l¨°gic, est¨¤ mal vista a Alemanya), en el directe no hi ha res de tot aix¨°. Es podrien associar les banderes vermelles que tenen el signe de Rammstein amb la decoraci¨® d¡¯un acte del partit, per¨° seria com comparar l¡¯abric llarg blanc que porta Richard Z. Kruspe amb el vestuari de Goering. Ni tan sols a Deutschland, (¡°mein Herz in Flammen¡±), la can?¨® central i program¨¤tica de Germania, un himne gore d¡¯amor i odi a la naci¨® d¡¯Arminio, la Rep¨²blica de Weimar i les V-2, corejat com si hagu¨¦s saltat al camp Uwe Seeler, no hi va haver cap imatge pol¨¨mica. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que ens vam quedar amb les ganes que aparegu¨¦s la model negra Ruby Commey, caracteritzada de provocadora personificaci¨® de Germania en el v¨ªdeo i guarnida com si fos el sir Mordred d¡¯Excalibur, de John Bormann.

En realitat, el que hi ha en el concert de Rammstein ¨¦s un aire transgressor de cabaret, i una atmosfera curiosament brechtiana

En realitat, el que hi ha al concert de Rammstein ¨¦s un aire transgressor de cabaret, i una atmosfera curiosament brechtiana, com si hagu¨¦s de sortir, entre les flames que hi ha arreu, el Berliner Ensemble. La banda, malgrat les refer¨¨ncies militars, es mou en un registre ambigu, amb connotacions escatol¨°giques i punks, de vegades ¨¨pic i a estones autopar¨°dic i, fins i tot, clownesc. Llavors Lindemann t¨¦ un aire burleta de Lindsey Kemp amb sobrep¨¨s (i aix¨° que gaireb¨¦ va ser nedador ol¨ªmpic de la RDA). Tot aix¨° no resta valor a la seva m¨²sica, que sembla que ¨¦s el m¨¦s important per a ells. L¡¯efecte de commoci¨® de les composicions ¨¦s veritablement extraordinari i arriba al paroxisme comunicatiu en els temes cl¨¤ssics com Du hast i Ohne Dich, els m¨¦s coneguts, que provoquen una relaci¨® de transcend¨¨ncia gaireb¨¦ sacramental amb el p¨²blic. En la segona, gran moment lirico¨¨pic, un paio robust amb aspecte d¡¯Ernst R?hm se¡¯m va abra?ar com si f¨®ssim de la mateixa germanor de sabristes de Heidelberg i, us ho prometo, estava plorant!

En una can?¨®, Engel, el concert es va traslladar a una torre central en la qual els sis components del grup van actuar amb dos pianistes. Despr¨¦s van tornar un per un en grans llanxes pneum¨¤tiques despla?ades a bra? pel mateix p¨²blic sobre els seus caps. Un recurs cl¨¤ssic de Rammstein per¨° no per aix¨° menys espectacular. Llavors van interpretar, enlla?ant el n¨²mero de les barques, el seu nou hit Ausslander, amb un videoclip que arriba a nivell in¨¨dits de gamberrada i par¨°dia, fent broma amb una cosa tan delicada com l¡¯antropologia de salacot, Venus africanes i frenologia i les refer¨¨ncies gruixudes al colonialisme alemany que va exterminar els hereros. ?s que aquests nois no escarmenten. En el tram final, Lindemann es va enfilar a un enorme can¨® gal¨¤ctic i va disparar contra el p¨²blic el que semblava neu i eren paperets blancs. Gel i foc. Rammstein va encarar la resta del concert i van tornar les flames i la canya m¨¤xima en una traca final de bisos. Van acabar de genolls davant del p¨²blic, agra?ts, i despr¨¦s van pujar a un balc¨® ascensor per l¡¯escenografia en una veritable apoteosi culminada en un ¨²ltim esclat enlluernador. Bum! Ite Missa est.