ERC 2019, segon ¡®round¡¯

Per entendre algunes implicacions dels possibles pactes a l¡¯Ajuntament de Barcelona conv¨¦ remuntar-se al 2003. Molts vam pensar que era oport¨², despr¨¦s de m¨¦s de dues d¨¨cades convergents, intentar l¡¯aventura d¡¯un Tripartit a la Generalitat.

Des de l¡¯esquerra no independentista se sabia de sobres que ERC era un partit independentista. Per¨° tamb¨¦ ens vam conv¨¨ncer que, una vegada superada l¡¯etapa infantil de la pol¨ªtica catalana, en la qual qui manava la Generalitat des del centredreta no havia de compartir la joguina del poder amb ning¨² m¨¦s, ERC havia decidit prioritzar l¡¯agenda social sobre la nacional. Nom¨¦s hav¨ªem conegut, fins al 2003, un tipus de decepci¨®: la de la derrota davant de la piconadora pujolista. Era una oportunitat d¡¯or.

El Pacte del Tinell ens va fer con¨¨ixer un altre tipus de decepci¨®: la de la vict¨°ria imperfecta i agredol?a, feta de transaccions, pactes i cessions. Era una vict¨°ria pr¨°pia de l¡¯edat adulta. Tot i aix¨°, vam creure de bona fe l¡¯aposta d¡¯ERC per un Govern d¡¯esquerres i catalanista.

Em sembla que molta gent a ERC no ho va veure aix¨ª. El seu objectiu no era el de la unitat de l¡¯esquerra catalana. Hi havia un pla de llarg abast, mai confessat, que els va impulsar a conformar el Tripartit, i que consistia a tenir visibilitat institucional, repartir poder, teixir el seu relat des de dalt i, piano piano, ocupar l¡¯espai pol¨ªtic central fins a esdevenir la nova Converg¨¨ncia i potser des d¡¯all¨¤, a llarg termini, catapultar Catalunya cap a la independ¨¨ncia, una empresa amb la qual pensava que Converg¨¨ncia no va estar mai genu?nament compromesa. ERC va prioritzar en realitat l¡¯agenda nacional sobre l¡¯agenda social. El Tripartit era, sobretot, un vehicle de camuflatge per rec¨®rrer el cam¨ª cap a la boirosa centralitat de la pol¨ªtica catalana i l¡¯hegemonia del nacionalisme catal¨¤.

En aquella ocasi¨®, ERC va fracassar. Ara, el 2019, sembla que es troba en una millor posici¨® per restaurar i encarnar l¡¯anhelat rol que va jugar Converg¨¨ncia. No s¨¦ si el segon round ser¨¤ el bo. El que ¨¦s cert ¨¦s que est¨¤ intentant reproduir la mateixa estrat¨¨gia de Converg¨¨ncia: ocupar espais de poder fins a ocupar el carril central ¨Cdescomunalment ample¨C de la pol¨ªtica catalana.

?s en aquesta l¨°gica en qu¨¨ s¡¯ha de situar la pugna per l¡¯Ajuntament de Barcelona. Governar Barcelona no t¨¦, per a ERC, un valor intr¨ªnsec; l¡¯Ajuntament de Barcelona ¨¦s, abans que qualsevol altra cosa, un instrument important en la ja esmentada estrat¨¨gia d¡¯aire leninista i necessita que hi hagi altres forces que l¡¯ajudin a desplegar-se sobre aquest carril central perqu¨¨ no ho faci el PDeCAT.

Seria bo que l¡¯esquerra, singularment la dels Comuns, es pregunt¨¦s per qu¨¨ hauria de voler prendre partit en aquesta batalla entre ERC i el PDeCAT. Alguns respondran que, mal que mal, conv¨¦ que el partit hegem¨°nic del nacionalisme catal¨¤ sigui d¡¯esquerres. Per¨° jo, per posar un exemple potser carregat de futur, veig Carles Campuzano a l¡¯esquerra d¡¯Oriol Junqueras (tot i que tamb¨¦ confesso que tinc debilitat pels meus ve?ns del Garraf).

Una altra resposta possible ¨¦s que cal fer pol¨ªtiques que trenquin els blocs. L¡¯argument, en boca d¡¯ERC, ¨¦s doblement c¨ªnic perqu¨¨, d¡¯una banda, el sostenen els qui continuen sense renunciar a la via unilateral ¨Cla quinta ess¨¨ncia de la pol¨ªtica de blocs¨C i, de l¡¯altra, perqu¨¨ ¡°trencar blocs¡± ¨¦s, en el context actual, una manera de camuflar un nou vehicle per a un altre episodi en la feixuga cursa per l¡¯hegemonia del nacionalisme/independentisme catal¨¤.

Per¨° el m¨¦s important de tot ¨¦s: per qu¨¨ hauria de renunciar l¡¯esquerra a retenir l¡¯alcaldia? Un fenomen peculiar de la pol¨ªtica catalana ¨¦s que certa esquerra ¨¦s qui pitjor acostuma a entendre les lli?ons estrat¨¨giques potents del leninisme i qui en treu m¨¦s bon profit ¨¦s el centredreta i el nacionalisme catal¨¤. A qui es deu aquesta mutaci¨® heredit¨¤ria de l¡¯esquerra catalana? ?s, una vegada m¨¦s, por de les lli?onetes morals independentistes? Quan entendr¨¤ l¡¯esquerra que l¡¯independentisme ¨¦s un projecte pol¨ªtic entre d¡¯altres i no un expenedor de certificats de rectitud moral?

Sigui com sigui, ERC no pot ser lleial al projecte de l¡¯esquerra perqu¨¨ el seu (leg¨ªtim) projecte pol¨ªtic no ¨¦s aquest. Est¨¤ b¨¦ que utilitzi la ret¨°rica, les ofertes i les dades que consideri convenients per intentar conv¨¨ncer l¡¯esquerra d¡¯una altra cosa. Per¨°, al meu parer, hi ha una ¨²nica dada que l¡¯esquerra hauria de tenir en compte: ERC t¨¦ el mateix pla que el 2003, per¨° el 2019 ja sabem quin ¨¦s.