L¡¯arquitectura moderna i an¨°nima de Josep Llu¨ªs Sert

La cita amb Mar¨ªa del Mar Arn¨²s, autora de Ser(t) arquitecto (Anagrama), una biografia ¨ªntima i professional de l¡¯arquitecte Josep Llu¨ªs Sert (1902-1983), ¨¦s al n¨²mero 36 del carrer Rossell¨® de Barcelona. Per¨° podria ser en mitja dotzena m¨¦s d¡¯edificis creats per l¡¯arquitecte a la ciutat. Com la Casa Bloc (1936), un edifici amb 207 d¨²plexs, paradigma d¡¯habitatge obrer de l¡¯arquitectura moderna que va n¨¦ixer per donar soluci¨® al problema d¡¯allotjament de les classes humils, que la Guerra Civil va deixar inconcl¨²s i la postguerra va desvirtuar quan van ser entregats a militars i les seves fam¨ªlies; el Dispensari Antitubercul¨®s (1938), una altra fita de l¡¯arquitectura racionalista espanyola que emfatitza el vessant social serti¨¤ i el Pavell¨® de la Rep¨²blica per a l¡¯exposici¨® de Par¨ªs del 1937, on per primera vegada arquitectura, escultura, pintura i fotografia s¡¯uneixen per reflectir la trag¨¨dia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. Un edifici reconstru?t per l¡¯Ajuntament de Barcelona el 1992.

L¡¯edifici del carrer Rossell¨® que va aixecar Sert amb 28 anys, tot i la seva senzillesa, ¨¦s rupturista, ja que va suposar un canvi radical respecte als pisos constru?ts a Barcelona fins llavors. ¡°Va dividir cada planta en quatre habitatges i en va orientar dos cap a una fa?ana interior, de manera que totes les estances tenien llum i ventilaci¨®¡±, explica Arn¨²s, davant d¡¯aquesta ¡°fa?ana mondriana¡±, exemple de geometria de grans finestres i balcons, despr¨¦s de presentar el llibre a la Fundaci¨® Mir¨®, l¡¯¨²ltima gran obra de Sert a Barcelona (1975), que va fer amb el seu amic pintor, amb qui compartia l¡¯essencialisme expressiu i el minimalisme. ¡°Sert odiava aquest concepte i preferia ¡®b¨¤sic¡±. Precisament aquest mateix dimarts la Generalitat de Catalunya ha reconegut l¡¯edifici com a B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Nacional, la m¨¤xima protecci¨® a la qual aspira un immoble, perqu¨¨ ¡°exemplifica el llenguatge pioner de l¡¯arquitectura racionalista¡±.

L¡¯arist¨°crata Sert anava a la universitat en Rolls Royce i xofer, per¨° ben aviat va deixar veure el seu comprom¨ªs amb les causes i els ideals que defensava la Rep¨²blica. Quan va acabar els estudis, va posar en marxa un programa ideol¨°gic orientat a eliminar els s¨°rdids suburbis superpoblats construint escoles, hospitals, habitatges i espais de lleure. ¡°Sert i els seus companys del GATCPAC van engegar a fer punyetes l¡¯Acad¨¨mia des del 1930 i es van associar per experimentar amb la idea d¡¯habitatge m¨ªnim on era prioritari l'element comunitari i la utilitzaci¨® de materials nous de baix cost, com el formig¨®, sempre respectant l¡¯entorn¡±. Tot plegat, fruit de la inspiraci¨® d¡¯Eivissa i la seva arquitectura s¨°bria i senzilla, explica Arn¨²s, casada amb el comte de Sert, nebot de l¡¯arquitecte, que li ha perm¨¨s sumar a la documentaci¨® les seves viv¨¨ncies i records familiars. ¡°Es va quedar fascinat pel m¨®n humil i antiburg¨¨s d¡¯Eivissa, del qual va dir que no necessitava renovaci¨® arquitect¨°nica. Tota la seva vida va crear una arquitectura senzilla, sense ego, sense estil i an¨°nima¡±.

Arn¨²s destaca el paper realitzat per ¡°una dona de poble¡±. La seva dona, Ramona Long¨¢s, Moncha, filla d¡¯una portera de la qual no es va separar, tot i que la seva mare no la va acceptar mai. Tamb¨¦ de Josep Maria Sert, el seu tiet pintor i padr¨ª i el seu gran valedor que el va animar a estudiar arquitectura, per¨° amb qui va trencar despr¨¦s de la Guerra Civil per la seva dist¨¤ncia ideol¨°gica; un exiliat i un altre signant manifestos a favor de Franco. ¡°No he trobat cap carta entre ells¡±, remarca Arn¨²s. Tamb¨¦ amb Walter Gropius, la Bauhaus i Le Corbusier, amb el qual el va unir una amistat des que el va descobrir el 1926 i el va convidar a viatjar a Madrid i Barcelona per ensenyar-li el treball del seu admirat Gaud¨ª. Sert va ser un alumne avan?at que, despr¨¦s del seu exili, va introduir el llegat de Le Corbusier a Am¨¨rica.

Represaliat i inhabilitat per Franco s¡¯instal¡¤la el 1941 als Estats Units, on va crear el Town Planning Associates. Durant 13 anys va fer projectes urban¨ªstics al Brasil, Col¨°mbia, el Per¨² i Vene?uela. A Cuba va acceptar l¡¯enc¨¤rrec del dictador Fulgencio Batista per ampliar l'Havana, un projecte que afectava un mili¨® de persones. ¡°Va renunciar a les seves idees per construir l¡¯obra de la seva vida i davant dels seus detractors, argumentava que els r¨¨gims dictatorials cauen, per¨° l¡¯urbanisme i l¡¯arquitectura queden¡±.

Sert va ser professor d¡¯arquitectura a la Universitat de Yale i deg¨¤ de la de Harvard, entre el 1953 i el 1969. Amb socis americans va construir arreu dels Estats Units centres comercials, resid¨¨ncies i edificis d¡¯oficines. ¡°En tots reflecteix la seva atmosfera mediterr¨¤nia i el c¨¤non que va adoptar de les construccions eivissenques¡±, insisteix l¡¯autora. Fora dels Estats Units va construir l¡¯ambaixada dels Estats Units a Bagdad (1955-1963), ¡°una aut¨¨ntica desconeguda en perill de desapar¨¨ixer¡±, el taller Joan Mir¨® a Palma (1955) i la Fundaci¨® Maeght a Saint Paul de Vence (1965).

¡°Sert va ser l¡¯exemple glori¨®s i tr¨¤gic de l¡¯optimisme radical de les avantguardes, aix¨ª com de la curta i intensa hist¨°ria de l¡¯arquitectura moderna d¡¯Espanya¡±, sentencia Arn¨²s, que considera que ¡°tot i el desconeixement actual de Sert, el seu missatge continua viu¡±. ¡°La seva arquitectura no t¡¯emociona com la de Le Corbusier, per¨° et canvia la vida, incideix en all¨° que no es percep¡±, remarca. Sert va tornar una vegada i una altra a Eivissa. Est¨¤ enterrat des del 1983 a tocar del mur del cementiri del petit nucli de Jes¨²s, sota la mateixa l¨¤pida de marbre on tamb¨¦ hi ha enterrada la Moncha.