Picasso, fot¨°graf fotografiat

Entre el maig i l'agost del 1909 un jove Picasso passa l'estiu a la petita localitat d'Horta de Sant Joan. S'hi instal¡¤la amb la seva companya Fernande Olivier, carregat de material de pintura i una c¨¤mera de fotos, amb la idea d'evadir-se de l'enrenou de Par¨ªs, on vivia des del 1904. Picasso pinta, i molt, tal com es pot veure a les fotografies que va fer per enviar-les a la seva amiga i col¡¤leccionista Gertrude Stein i als seus marxants i clients.

En les imatges realitzades a l'habitaci¨® que tenia a l'hostal Trompet apareixen les seves obres cubistes amb l¨ªnies tan geom¨¨triques com les teulades de les cases d'aquest lloc apartat de Tarragona, que Picasso coneixia b¨¦ perqu¨¨ hi havia estat sis mesos entre el 1898 i el 1899 per recuperar-se de l'escarlatina. En una de les fotos que segur va fer Olivier, Picasso s'est¨¤ assegut amb les cames obertes mostrant descaradament els seus atributs sota els pantalons. El pintor repetir¨¤ aquest esquema al llarg de la seva vida apareixent davant de la seva obra, en gaireb¨¦ tots els estudis que va tenir, orgull¨®s i provocatiu, al costat de les pintures que acaba de fer i que tanta fama li estaven donant. Una desena de les 45 plaques que Picasso va fer a Horta de Sant Joan veuen per primera vegada la llum a l'exposici¨® Picasso, la mirada del fot¨°graf, que inaugura el Museu Picasso de Barcelona (fins al 24 de setembre), en la qual es mostra la complexa i fruct¨ªfera relaci¨® entre el pintor i la fotografia, davant i darrere de la c¨¤mera. ¡°L'exposici¨® parla del Picasso fot¨°graf fent col¡¤laboracions amb altres fot¨°grafs, i sent fotografiat, com a actor del seu propi personatge. ?s un passeig po¨¨tic en nou cap¨ªtols entorn de l'espai m¨¦s ¨ªntim de Picasso, el de la creaci¨®¡±, va explicar el director Emmanuel Guigon.

El 1992 els hereus de Picasso van donar a l'Estat franc¨¨s l'arxiu fotogr¨¤fic del pintor, amb un material ingent, ja que Picasso ho guardava tot, per m¨ªnim que fos. En total, m¨¦s de 200.000 documents manuscrits o impresos i prop de 18.000 fotografies, dels quals un miler s¨®n anteriors al 1920 i atribu?bles al pintor i a moltes de les dones que van viure amb ell.

Segons Violeta Andr¨¦s, comiss¨¤ria de la mostra, ¡°Picasso va practicar la fotografia i va experimentar amb reconeguts fot¨°grafs de professi¨®. Picasso ¨¦s un ull, una mirada, i abans de tot necessita crear i experimentar. I va experimentar amb la t¨¨cnica fotogr¨¤fica, com amb qualsevol altra t¨¨cnica¡±. Andr¨¦s, que assegura que ¡°Picasso era fotog¨¨nic, i des de molt jove en tenia consci¨¨ncia, de manera que posava en escena un personatge¡±, repassa cronol¨°gicament els diferents tallers on va treballar i que permeten veure la seva evoluci¨® i creixement; d'Horta de Sant Joan a Mougins, passant pels seus tallers parisencs fins al 1919, en un edifici miserable i bohemi de Montmartre, Boulevard de Clichy, en el qual hi ha moltes obres cubistes i objectes d'art afric¨¤, a Boulevard Raspail i Rue Schoelcher, on va fer construccions ef¨ªmeres, collages i va posar davant d'elles vestit com un boxador. Van ser els llocs on va crear en companyia de la ballarina russa Olga Khokhlova a Motrouge, donant inici a l'estil neocl¨¤ssic del pintor.

L'exposici¨® recorre totes aquestes estades a partir de les fotografies conservades realitzades pel pintor i les seves parelles i amics. ¡°Ho guardava tot, per¨° no hi ha cap imatge dels seus tallers a Barcelona¡±, va explicar Guigon.

En el per¨ªode d'entreguerres, entre el 1918 i el 1937, Picasso i Olga es traslladen a un apartament burg¨¨s de la Bo¨¦tie, al costat de la seva galerista. D'aquest moment s¨®n algunes de les imatges de l'estudi realitzades per Man Ray i Brassa? que tamb¨¦ va publicar per primera vegada (en el primer n¨²mero de la revista Minotaure) les escultures d'escaiola que feia a Normandia de la seva amant secreta Marie-Th¨¦r¨¨se Walter. Brassa? ¨¦s el primer d'una llarga llista de fot¨°grafs que van captar l'artista, com Ren¨¦ Douglas Duncan, Herbert List, Arnold Newman i Edward Quinn, entre d'altres. Cap va aconseguir el que havia aconseguit Dora Maar, que el va immortalitzar (per a la revista Cahiers d¡¯Art) pintant una de les seves obres. Va ser el Guernica, el 1937, a les golfes que van llogar junts a la Rue des Grands Augustins de Par¨ªs, on Picasso va passar els anys foscos de l'ocupaci¨® nazi.

Picasso s'instal¡¤la despr¨¦s de la guerra a Ant¨ªbol el 1946 i dos anys m¨¦s tard, amb la seva nova companya Fran?oise Gilot, a Vallauris per passar, el 1955, a la Californie de Canes, amb Jacqueline Roque. Aqu¨ª rep la visita de Leopoldo Pom¨¦s, que li fa unes fotografies, in¨¨dites fins ara, de les quals s'inclouen quatre a l'exposici¨®. El seu pelegrinatge per cases i estudis el porta el 1958 al castell de Vauvenargues, moment en qu¨¨ les fotografies s¨®n cada vegada menys freq¨¹ents, malgrat que mant¨¦ el seu esperit creador. Per fi, el 1961 s'instal¡¤la a Mougins, on fins al 1973, quan mor, nom¨¦s rep persones properes. Les ¨²ltimes fotografies de Roberto Otero, gendre d'Alberti, el mostren al final de la seva vida. En una del 1964, amb 83 anys, apareix orgull¨®s i amb el poder de seducci¨® que tenia amb 28, durant la seva estada a Horta de Sant Joan.