Els grans hospitals de Barcelona busquen espai i recursos per cr¨¦ixer

Tres dels grans hospitals de Barcelona ¡ªel Cl¨ªnic, el Mar i Vall d¡¯Hebron¡ª dibuixen una lluna minvant al mapa de la ciutat que baixa des de la falda de Collserola als peus de la Barceloneta. Junts, custodien la salut d¡¯1,34 milions de persones i conformen un dels pols cient¨ªfics m¨¦s potents del sud d¡¯Europa. Per¨° s¡¯estan quedant petits. Fa anys que els tres centres busquen cr¨¦ixer per pal¡¤liar el d¨¨ficit estructural dels seus equipaments.

La situaci¨® dels tres hospitals ¨¦s molt diferent: mentre que el Vall d¡¯Hebron compta amb un pla en marxa i recursos garantits, el Mar reclama pressupost per posar en marxa unes obres projectades des de fa gaireb¨¦ 10 anys. El Cl¨ªnic, en una situaci¨® m¨¦s complexa, est¨¤ encaixat en un parell d¡¯illes de l¡¯Eixample Esquerra i ni tan sols t¨¦ per on cr¨¦ixer. El pr¨°xim govern municipal ¡ªencara per decidir¡ª s¡¯haur¨¤ d¡¯asseure amb la Generalitat i la Diputaci¨® per oferir una resposta a les apressants demandes dels tres hospitals.

Era la primavera del 2017 quan el llavors conseller de Salut, Toni Com¨ªn, va anunciar fent-ne molta publicitat la inversi¨® de 122 milions d¡¯euros per remodelar el Vall d¡¯Hebron. Davant del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, Com¨ªn va donar llum verda a una obra que, en els cinc anys seg¨¹ents, posarien a punt les consultes externes, el Vall d¡¯Hebron Institut d¡¯Investigaci¨® (VHIR) i diversos edificis assistencials del campus hospitalari. ¡°No ens importava tenir les taules velles si ens trob¨¤vem amb for?a i equips suficients per atendre els nostres pacients. Per¨° ja hem estat massa temps sense inversi¨®¡±, explicava en una entrevista a El PA?S el gerent de Vall d¡¯Hebron, Vicen? Mart¨ªnez Ib¨¢?ez.

La joia de la corona de la sanitat catalana ¡ª¨¦s l¡¯hospital p¨²blic m¨¦s gran del territori¡ª ja ha comen?at la transformaci¨® i, entre altres coses, est¨¤ a punt de culminar la segona fase de les obres d¡¯urg¨¨ncies.

L¡¯Hospital del Mar, per la seva banda, arrossega un projecte de remodelaci¨® des del 2010. La crisi econ¨°mica va paralitzar les obres cinc anys, fins que els governs municipals de Xavier Trias i Ada Colau van injectar-hi 30 i 4 milions d¡¯euros. Amb aquest import, l¡¯hospital va poder remodelar les urg¨¨ncies, la radioter¨¤pia, l¡¯hospital de dia i dues sales d¡¯operacions.

Per¨° encara queda pendent la segona i la tercera fase del projecte. ¡°Cada vegada hi ve m¨¦s gent i els llits s¨®n els mateixos. Hem de baixar consultes i sales d¡¯operacions que queden a l¡¯Esperan?a [un altre centre del consorci que est¨¤ ubicat al districte de Gr¨¤cia, a cinc quil¨°metres del Mar]¡±, diu la gerent, Olga Pan¨¦.

La directiva assegura que ja s¡¯ha acabat el concurs del projecte executiu de la segona fase, que permetr¨¤ augmentar 90 llits i 7 sales d¡¯operacions, ampliar la unitat de cures intensives i renovar les consultes externes. ¡°Tenim diners per fer el projecte arquitect¨°nic, per¨° necessitarem 100 milions per construir-ho tot. Aquesta obra ¨¦s la que toca ara. Atenem la zona m¨¦s deprimida de la ciutat i ho necessita¡±, reclama Pan¨¦.

La gerent de l¡¯hospital assegura que el retard de les obres provoca que la gent s¡¯esperi m¨¦s temps a urg¨¨ncies ¡°perqu¨¨ els llits s¨®n els mateixos¡± i els obliga a despla?ar-se a l¡¯Esperan?a: ¡°Necessitem que ens diguin que aquests diners estaran disponibles l¡¯any que ve. Hi ha tanta inestabilitat en els governs que no tenim pressupostos des de fa dos anys, i aquesta obra precisa pressupostos¡±.

Per¨° la situaci¨® m¨¦s complexa la viu l¡¯Hospital Cl¨ªnic. Encaixonat a l¡¯Eixample, no se¡¯n pot anar enlloc. ¡°Fa 30 anys que reclamem espai. El 1989, el Cl¨ªnic va renunciar a la pediatria i la va transferir al Sant Joan de D¨¦u per guanyar 1.500 metres quadrats¡±, recorda el director gerent, Josep Maria Campistol. L¡¯hospital, que t¨¦ 120 anys, va n¨¦ixer amb 25.000 metres quadrats constru?ts, i ara n¡¯hi ha 100.000. No es pot esponjar m¨¦s, assenyala Campistol.

¡°Tenim dificultats tremendes perqu¨¨ treballem en dues seus, a la de Villarroel i a la Maternitat [on ¨¦s ginecologia]. I aix¨° genera disfuncions. Les urg¨¨ncies tamb¨¦ estan en un punt complicat perqu¨¨ l¡¯edifici no s¡¯adapta a la pressi¨® assistencial actual¡±, agrega el directiu. L¡¯hospital advoca per traslladar les dues seus al recinte de l¡¯Escola Industrial (200.000 metres quadrats). ¡°?s el nostre projecte. Per¨° hi ha d¡¯haver un acord entre les Administracions. Les xifres que es manegen quant a recursos varien entre els 650 i els 800 milions d¡¯euros¡±, diu Campistol.

El responsable del Clinic avisa que l¡¯ampliaci¨® ¨¦s ¡°una necessitat absoluta¡±. El centre va crear una comissi¨® amb el Consistori fa quatre mesos per abordar el tema. ¡°No hi ha ni un metre quadrat lliure. Em donen una resson¨¤ncia nova i no s¨¦ ni on posar-la. Necessitem una soluci¨®¡±, alerta.