Un poeta entre cartes a la mare

Les flors del mal (1857), el llibre que, ras i curt, inaugura la modernitat po¨¨tica, s¡¯obre amb uns versos en qu¨¨ la mare del poeta exclama: ¡°Ah! Hagu¨¦s parit un niu d¡¯escur?ons / en comptes d¡¯alletar aquest poca cosa!¡±. I tamb¨¦ l¡¯acusa de provocar-li ¡°el menyspreu d¡¯un marit infeli?¡±. El poema Benedicci¨®¨¦s molt m¨¦s que aix¨°, i no s¡¯ha d¡¯entendre merament en clau biogr¨¤fica, per¨° ¨¦s inevitable pensar-hi en llegir les cartes que Charles Baudelaire escriu a la seva mare, exposant-li la seva necessitat de diners, transmetent-li intenses expressions d¡¯afecte, i fent plans per estar junts alguns dies. Baudelaire (1821-1867) va quedar orfe de pare de ben petit, i la seva mare es va tornar a casar. Amb el padrastre tot van ser problemes. A conseq¨¹¨¨ncia dels seus costums dissipats, l¡¯her¨¨ncia paterna la hi anaven administrant amb comptagotes. Anava sempre ple de deutes i intentant guanyar-se la vida amb treballs period¨ªstics d¡¯escassa entitat. La seva correspond¨¨ncia ¨¦s plena de laments per la precarietat a qu¨¨ est¨¤ condemnat a viure, dels fatics per aconseguir alguns diners i dels plans que cont¨ªnuament fa per trobar l¡¯estabilitat necess¨¤ria per escriure amb regularitat. Apareix sempre tan conscient del que hauria de fer per corregir-se com del fet que, a part les circumst¨¤ncies adverses, ell ¨¦s tamb¨¦ en bona part culpable del rigor i l¡¯autodisciplina que li manquen: ¡°Per qu¨¨, tenint una idea tan justa, tan neta del deure i de la utilitat, faig sempre tot el contrari?¡±. Una altra constant ¨¦s la consci¨¨ncia de la pr¨°pia v¨¤lua: ¡°Estic conven?ut (¡­) que, per poques obres que deixi, es vendran molt b¨¦ despr¨¦s de la meva mort¡±.

El meu cor despullat cont¨¦ una selecci¨® de cartes de Baudelarie (18 d¡¯adre?ades a la mare i 18 m¨¦s d¡¯adre?ades a altra gent: amics, editors, i algun autor com Victor Hugo, Flaubert o Sainte-Beuve), una ¨ªnfima part de les que va escriure, i dues s¨¨ries de notes, Fus¨¦es i Mon c?ur mis a nu (m¨¦s algun escrit complementari), trobades entre els seus papers un cop mort, i ordenades amb un criteri q¨¹estionable per¨° ja consolidat. Com ¨¦s propi d¡¯un conjunt d¡¯apunts que l¡¯autor estava lluny de donar per acabat, s¡¯hi troba de tot: des d¡¯observacions banals fins a aforismes lapidaris, passant per frases enginyoses, opinions liter¨¤ries i judicis morals.

Baudelaire tenia talent per a l¡¯escriptura breu i densa de significat, tant en vers com en prosa. Fer un llibre petit on dir coses importants ¡ªuna idea del seu admirat Edgar Allan Poe¡ª, on despullar-hi el seu cor i ¡°on amuntegar¨¦ totes les meves c¨°leres¡±, era un projecte dels seus ¨²ltims anys. ¡°Girar¨¦ contra tot Fran?a el meu talent d¡¯impertin¨¨ncia¡±, va escriure a la seva mare, en un moment d¡¯optimisme. El ressentiment d¡¯un home genial pot engendrar no la seva millor obra, per¨° s¨ª una gran obra. No hi va a ser a temps, nom¨¦s ens ha llegat aquests fragments. Un altre projecte inacabat, aqu¨ª no recollit, va ser Pauvre Belgique, on aboca l¡¯enuig i les esperances frustrades que aquest pa¨ªs li va provocar. La impressi¨® que deixa aquesta lleugera mirada a la vida particular de Baudelaire ¨¦s el contrast entre la gran ambici¨® liter¨¤ria i les mis¨¨ries quotidianes que no aconsegueix dominar. El meu cor despullat ¨¦s ¨²til per con¨¨ixer el context biogr¨¤fic en qu¨¨ va sorgir la gran obra de Baudelaire, Les flors del mal, i una mostra de les seves opinions plenes d¡¯enginy i mal humor contra el m¨®n modern. Com ara aquesta, de mal rebatre: ¡°Les nacions nom¨¦s tenen grans homes malgrat elles¡±.