El f¨ªsic que reivindica el Renaixement: ¡°Ser experts en una sola cosa ens fa est¨²pids¡±

¡°Poques variacions en la temperatura poden ser suficients perqu¨¨ s'acabi la vida a la Terra¡±. El f¨ªsic Antonino Marcian¨° (Roma, 39 anys) recorda que la humanitat ¨¦s ¡°fragil¨ªssima¡± i dubta de si l'esp¨¨cie sobreviur¨¤ els milers d'anys que falten perqu¨¨ el Sol es mengi la Terra. O b¨¦ que el brillant astre s'apagui i el planeta mori despr¨¦s d'una g¨¨lida letargia. ¡°Probablement abans ens extingirem¡±, reflexiona davant d'un passat de la humanitat autodestructiu. Accentua la frivolitat de l'Homo sapiens quan recorda que el 95% de l'univers est¨¤ fet de mat¨¨ria i energia fosca, una cosa totalment desconeguda. Des de la Universitat de Fudan, a Xangai (Xina), Marcian¨° busca resoldre un dels misteris de la f¨ªsica: Com es poden fer compatibles la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que defineix el m¨¦s gran, i la f¨ªsica qu¨¤ntica, centrada en el que ¨¦s microsc¨°pic.

Marcian¨° lamenta que la ci¨¨ncia s'hagi oblidat de prioritzar el fet de donar resposta a les grans preguntes que mouen la curiositat humana. ¡°?s important dedicar temps simplement a saber, sense buscar necess¨¤riament un resultat pr¨¤ctic¡±, reflexiona. Segons el seu parer, els fons d'investigaci¨® s'assignen actualment de manera excessiva en funci¨® d'uns resultats a curt termini. Diu que el coneixement est¨¤ industrialitzat i que, davant d'un criteri capitalista, avui dia f¨ªsics del segle passat com Paul Dirac, Werner Heisenberg o el mateix Einstein probablement s'haurien quedat en l'anonimat. No obstant aix¨°, pensa que la Xina ho fa millor que Europa i els Estats Units perqu¨¨ all¨¤ els projectes es planifiquen per a un per¨ªode de 20 anys. ¡°Hi ha m¨¦s diners¡±, celebra.

¡°Si els cient¨ªfics no ens apropem a la gent, correm el risc d¡¯extingir-nos¡±

¡°En l'¨²ltima d¨¨cada s'ha pensat que la ci¨¨ncia no tenia gaire a veure amb la cultura¡±, diu. ¡°Si els cient¨ªfics no ens apropem a la gent, correm el risc d'extingir-nos¡±. Aquesta frase justifica la seva visita a Espanya. Convidat per l'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, organitzaci¨® del Govern itali¨¤, per pronunciar una confer¨¨ncia i visitar diversos centres de recerca. Marcian¨° reivindica el seu pa¨ªs d'origen com un lloc de ¡°fortes tradicions culturals i cient¨ªfiques¡±. Esmenta?Leonardo da Vinci, homo universalis per excel¡¤l¨¨ncia. L'any que se celebra el 500¨¨ aniversari de la seva mort, el discurs de Marcian¨° evoca el coneixement transversal del Renaixement. ¡°Ser experts en una sola cosa ens fa est¨²pids, aix¨ª no hi pot haver progr¨¦s¡±, sost¨¦.

Marcian¨° ha fet diverses especialitzacions en les seves estades a universitats italianes, dels Estats Units i Fran?a, com l'energia fosca, la cosmologia qu¨¤ntica i les ones gravitacionals. ¡°En realitat de f¨ªsica nom¨¦s n'hi ha una. La qu¨¤ntica tamb¨¦ t¨¦ manifestacions macrosc¨°piques i pot ser rellevant per a l'expansi¨® de l'univers. I, en l'actualitat, encara no entenem el camp gravitacional microsc¨°picament¡±, explica. El professor es planteja diverses hip¨°tesis per connectar el que ell anomena la f¨ªsica dels extrems. ¡°Potser la gravetat es comporta d'una manera diferent en algunes escales¡±, cosa que posaria al l¨ªmit les teories de Newton. ¡°I l'energia fosca es podria descriure per una constant cosmol¨°gica que en un moment determinat Einstein no volia posar en les seves equacions. Per¨° ell s'imaginava un univers est¨¤tic¡±, reflexiona.

¡°Avui el que falten s¨®n dades experimentals¡±, afirma el f¨ªsic. I veu en les sondes capaces de mesurar ones gravitacionals un nou fil¨®. Aquestes pertorbacions en l'espai i el temps van ser detectades emp¨ªricament per primera vegada el 2015 en el projecte nord-americ¨¤ ATO, que va guanyar el premi Nobel el 2017. Marcian¨° esmenta la missi¨® europea LISA, amb objectius fins al 2030, i lamenta que ¡°tenia previstos tres sat¨¨l¡¤lits per mesurar ones gravitacionals i finalment, per raons de pressupost, nom¨¦s en seran dos¡±. Segons el seu parer, la informaci¨® que arribar¨¤ des de l'espai serviran per obrir nous canals i refutar alguns models actuals. ¡°Les teories possibles s¨®n un m¨®n infinit i hi ha el risc que un investigador es perdi i no torni mai m¨¦s a la Terra¡±, apunta.

¡°La intel¡¤lig¨¨ncia artificial no reconeix la bellesa¡±

¡°Cal buscar analogies perqu¨¨ el saber est¨¤ sempre connectat¡±, recomana Marcian¨°, i esmenta una teoria de la gravetat qu¨¤ntica (2+1 dimensions) que no es pot demostrar amb dades, per¨° funciona molt b¨¦ aplicada en altres ¨¤mbits, com el graf¨¨. Assegura que la teoria de les variables ocultes per a la f¨ªsica de nanopart¨ªcules pot explicar algunes variacions de les criptomonedes. I els grafs, que s'utilitzen per estudiar la gravetat qu¨¤ntica, s¨®n la mateixa eina que reprodueix la xarxa neuronal humana en la intel¡¤lig¨¨ncia artificial.

La for?a bruta ¨Calimentar un ordinador amb quantitats ingents de dades per trobar patrons¨C ¨¦s la t¨¨cnica principal de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial d'avui dia. I, en aquest sentit, Marcian¨° considera que la f¨ªsica pot ajudar els sistemes d'aprenentatge autom¨¤tic a ¡°anar m¨¦s enll¨¤¡±. Casualment, el professor itali¨¤ va treballar a Darmouth Collage, on es considera que va n¨¦ixer la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, el 1956. "No reconeix, per exemple, la bellesa. Per elaborar conceptes ¨¦s for?a est¨²pida. Si alg¨² et diu que t¨¦ un algoritme per mesurar-la, t'est¨¤ venent la moto¡±, afirma. I fa un altre al¡¤legat a la interdisciplinarietat: ¡°Mirar nom¨¦s un p¨ªxel no et deixa veure tota la imatge¡±.