Refer¨¨ncies sat¨¤niques, ma?oneria i alqu¨ªmia: les llegendes sense resoldre d¡¯Antoni Gaud¨ª

La Casa Mil¨¤, l'obra civil m¨¦s important d¡¯Antoni Gaud¨ª, ¨¦s una construcci¨® de fa?anes sinuoses i allure submar¨ª que exhibeix la seva raresa prehist¨°rica a l'elegant passeig de Gr¨¤cia de Barcelona. Convertida en un dels monuments m¨¦s visitats i emblem¨¤tics de l'arquitecte catal¨¤, avui costa pensar que, en els seus inicis, Gaud¨ª no la conceb¨¦s nom¨¦s com un edifici d'habitatges, sin¨® com un mitj¨¤ per aconseguir un objectiu: en el seu projecte inicial, encarregat pel comerciant barcelon¨ª Pere Mil¨¤ i Camps, Gaud¨ª havia planejat coronar l'edifici amb un monumental conjunt escult¨°ric en homenatge a la Verge del Rosari que, amb cinc metres d'altura, fes servir La Pedrera com a peanya.

El conjunt, mai dut a terme, havia de fer-se en pedra, metall daurat i vidre, tal com recordava recentment en una entrevista Jos¨¦ Manuel Almuzara, un dels impulsors de la beatificaci¨® de l'arquitecte m¨¦s extravagant, misteri¨®s i m¨ªstic de l¡¯Espanya moderna. De fet, com apunta l'escriptor Jordi Corominas en el fresc de l'¨¨poca que tra?a a Barcelona 1912: El caso Enriqueta Mart¨ª (S¨ªlex, 2014), Gaud¨ª "era un rara avis que va donar les cent cinc mil pessetes que va guanyar amb la seva feina a La Pedrera al jesu?ta Ignasi Casanovas perqu¨¨ les destin¨¦s a obres de caritat¡±. Ja que el monument mari¨¤ no era possible, almenys els seus honoraris tindrien un sentit religi¨®s.

Gaud¨ª, en molts sentits, ¨¦s encara avui un personatge enormement misteri¨®s, fins i tot literari, si s'ha de jutjar pels relats i an¨¨cdotes que han circulat sobre la seva vida, i que els investigadors no saben si catalogar com a hist¨°ria o llegenda. Especialment, els primers anys de la seva traject¨°ria com a arquitecte es presten a l'especulaci¨®. Tot i que hi ha pocs dubtes sobre la seva sincera conversi¨® al catolicisme el 1894, despr¨¦s d'un per¨ªode de dejunis voluntaris, la veritat ¨¦s que fins llavors Gaud¨ª s'havia declarat ateu, havia freq¨¹entat grups ma?¨°nics (una cosa, d'altra banda, molt habitual a la Barcelona de l'¨¨poca) i havia pres decisions que, vistes des d'una certa perspectiva, encara avui presenten arestes i racons d'ombra.

Les teories de la conspiraci¨® que defensen el passat ocultista de Gaud¨ª s'han centrat en un fet, si m¨¦s no, peculiar: per projectar la seva primera obra, la f¨¤brica de la Cooperativa Obrera Mataronense, acabada el 1882, Gaud¨ª va triar una estranya escala en els seus pl¨¤nols: 1/666. Aquesta dada, que es pot comprovar f¨¤cilment en aquest article acad¨¨mic, b¨¦ va poder ser una casualitat o una picada d'ullet macabra, per¨° la veritat ¨¦s que no ¨¦s l'¨²nica refer¨¨ncia sat¨¤nica que investigadors de tot tipus (alguns rigorosos, d¡¯altres no tant) han detectat en la seva obra. La decoraci¨® i les construccions del fam¨®s Park G¨¹ell, una finca privada urbanitzada i adornada per Gaud¨ª entre el 1900 i el 1914, tenen nombroses estrelles invertides de cinc puntes, s¨ªmbol sat¨¤nic per excel¡¤l¨¨ncia.

Va ser Gaud¨ª ocultista? No sembla f¨¤cil assegurar-ho amb certesa. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que la seva visi¨® de la religi¨® i del que era sagrat era, com a m¨ªnim, heterodoxa. L'abund¨¤ncia de s¨ªmbols que recorre la seva obra ha fet vessar rius de tinta, perqu¨¨ ¨¦s virtualment inesgotable. I l'epicentre ¨¦s, curiosament, la seva obra m¨¦s decididament cat¨°lica, el temple expiatori de la Sagrada Fam¨ªlia que va comen?ar a construir el 1892 i en les obres del qual va viure, gaireb¨¦ com un ermit¨¤, fins que va ser atropellat per un tramvia i va morir el 1926. "No ¨¦s casual que la mateixa ubicaci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia es trobi en el centre geom¨¨tric de Barcelona", explica l'historiador i divulgador Nacho Ares en el cap¨ªtol dedicat a Gaud¨ª en el segon volum de La historia perdida.

Ares cita el treball d'un altre investigador, Josep Guijarro (Gu¨ªa de la Catalu?a m¨¢gica), que afirma que "la catedral s'aixeca just sobre la l¨ªnia imagin¨¤ria que unia el lloc on es trobaven els antics monuments megal¨ªtics del barri del Camp de l¡¯Arpa i els que segurament va haver-hi a Montju?c". La Sagrada Fam¨ªlia, que Gaud¨ª no va poder veure acabada, abunda en s¨ªmbols associats a diferents tradicions ocultistes, esot¨¨riques i herm¨¨tiques, empra elements templers (la creu de les Vuit Beatituds que conforma la base dels pinacles), i astrol¨°gics (els s¨ªmbols del zod¨ªac).

En certa manera, la seva pres¨¨ncia, igual que la dels s¨ªmbols alqu¨ªmics del Park G¨¹ell o la del frustrat monument mari¨¤ de La Pedrera, esbossen una idea xocant: la d'una ciutat, Barcelona, envoltada o protegida simb¨°licament per edificis m¨¤gics que dialoguen entre si. Avui pot semblar una idea extravagant, per¨° les d¨¨cades d¡¯entre segles van ser un terreny abonat per a tot tipus de fen¨°mens esot¨¨rics. La mateixa evoluci¨® personal de Gaud¨ª, que amb els anys es convertiria en un asceta consagrat a la construcci¨® infinita de la Sagrada Fam¨ªlia, que va adoptar extravagants dietes i h¨¤bits i que, quan va morir atropellat per un tramvia, va ser pres per un captaire, pot llegir-se gaireb¨¦ com un clix¨¦ de novel¡¤la decadent.

El redescobriment del g¨°tic a la fi del segle XIX havia despertat els fantasmes de la tradici¨® alqu¨ªmica, el satanisme i les sectes. Aix¨ª succeeix, per exemple, a les p¨¤gines de ? rebours (1891), una fascinant novel¡¤la de Joris Karl Huysmans en la qual un investigador penetra en els cercles sat¨¤nics de Par¨ªs a trav¨¦s de les seves ru?nes medievals. O a El misterio de las catedrales, un best-seller de l'ocultisme escrit el 1922 per un enigm¨¤tic escriptor-alquimista anomenat Fulcanelli. Gaud¨ª va morir abans que el llibre vei¨¦s la llum (es va publicar en franc¨¨s el 1926), de manera que no va poder con¨¨ixer aquelles teories que relacionaven les catedrals medievals amb la sempre esquiva pedra filosofal. En tot cas, a la vista del dens teixit simb¨°lic sense resoldre que encara avui envolta la seva vida i la seva obra, sembla clar que Gaud¨ª sempre va considerar que la seva tasca anava m¨¦s enll¨¤ de l'arquitectura.