El teatre dels fills de la crisi

¡°Mira, el 2010 la cosa estava molt xunga. Si vol¨ªem fer teatre hav¨ªem de picar pedra. Ens ho hav¨ªem de fer tot nosaltres. I vam crear una companyia que ens ha servit per tirar endavant el nostre projecte teatral¡±, diu Joan Yago, que, amb la companyia La Cal¨°rica, acaben d¡¯omplir la Beckett durant tres setmanes amb Els ocells, ferotge i divertida s¨¤tira pol¨ªtica sobre el populisme. Yago i tot un grup d¡¯inquiets autors nascuts a la d¨¨cada dels vuitanta segueixen picant pedra per tirar endavant un teatre divers, per¨° amb una caracter¨ªstica comuna: ¨¦s fet des de la precarietat.

¡°S¨®n fills de la crisi¡±, diu, categ¨°ric, el dramaturg i director Sergi Belbel, en refer¨¨ncia als autors que van apar¨¨ixer en el m¨®n del teatre en plena ¨¨poca de retallades econ¨°miques, a principi d¡¯aquesta d¨¨cada. ¡°Van comen?ar a escriure en plena crisi i encara treballen sota aquest estigma. Si a Roc Esquius li dius que la seva propera obra es far¨¤ al Teatre Nacional de Catalunya, no s¡¯ho creur¨¤¡±, diu Belbel, que acaba d¡¯estrenar a la Biblioteca de Catalunya Aix¨° ja ho he viscut, amb Esquius com a actor. ¡°No. No, no... No m¡¯ho podria creure¡±, corrobora Esquius, que a m¨¦s d¡¯actor, ¨¦s autor d¡¯obres com iMe o S¨¤piens.

Lara D¨ªez Quintanilla, una d¡¯aquestes dramaturgues filles de la crisi, fa una descripci¨® prou eloq¨¹ent: ¡°Som de la fam¨ªlia de les formigues perqu¨¨ no parem de treballar i, a sobre, des de la precarietat. No sabem qu¨¨ ¨¦s un contracte!¡±. Esquius continua incr¨¨dul: ¡°Jo escric obres de ci¨¨ncia-ficci¨® i no hi ha res m¨¦s semblant a la ci¨¨ncia-ficci¨® que Belbel explicant-me la situaci¨® del teatre abans de la crisi¡±. En aquells anys de vaques grasses (i ¨¦s molt agosarat parlar de vaques grasses en el m¨®n del teatre), ¡°l¡¯autor era r¨¤pidament absorbit pel sistema¡±, en paraules de Belbel, que va ser director del TNC entre el 2005 i el 2013.

¡°Van comen?ar a escriure en plena crisi i encara treballen sota aquest estigma¡± (Belbel)

¡°Al TNC hi havia el T-6 [un projecte que es va encetar la temporada 2002-2003 i va durar 10 anys, creant companyia amb director, dramaturg i fins a nou actors (tot un luxe!)]; a l¡¯Institut del Teatre es comen?aria aviat a donar classes de dramat¨²rgia; la Beckett de seguida s¡¯interessava per autors joves; els teatres privats estaven molt atents a captar nous talents¡±, diu Belbel.

D¡¯aquesta ¨¨poca s¨®n autors ja consagrats com Pere Riera, Guillem Clua, Cristina Clemente, Jordi Casanovas, Marta Buchaca, Mar¨ªlia Samper, Pau Mir¨®, Mar Rosich, Helena Tornero... No s¨®n gaire m¨¦s grans que els de la crisi, per¨° van con¨¨ixer aquell m¨®n que ara Esquius considera ci¨¨ncia-ficci¨®. I es van consolidar. Les retallades pressupost¨¤ries van canviar el panorama i els nous autors, dels quals n¡¯hi ha que fa vuit o nou anys que piquen pedra, segueixen sent ¡°emergents¡±.

¡°Sempre ens diuen que som els joves emergents, per¨°... fins quan?¡±, es queixa Marta Aran, que ha triomfat aquesta temporada a la sala FlyHard amb La noia de la l¨¤mpada. Ella tamb¨¦ ha treballat des del principi en precari. ¡°Fa que traiem el cap ja no s¨¦ quants anys¡±, coincideix Roger Torns. I segueix: ¡°I escrivim pensant en petit: vull dir que ni em plantejo escriure una obra per a molts actors: amb un parell o tres ja n¡¯hi ha prou¡±. Altres, com Denise Duncan, que far¨¤ resid¨¨ncia a la Sala Beckett la temporada que ve, s¨ª que ha pogut preparar una obra amb nou personatges: ¡°Gr¨¤cies a la beca de la Societat General d¡¯Autors d¡¯Espanya, esclar¡±.

¡°Som la generaci¨® de la crisi, d¡¯acord, per¨° tamb¨¦ la dels premis, les beques i les resid¨¨ncies¡±, contraposa en un catal¨¤ gaireb¨¦ perfecte Duncan, de Costa Rica per¨° instal¡¤lada a Catalunya des de fa 12 anys. Els ajuts s¨®n importants per a l¡¯autoria, per¨° no ho resolen tot: ¡°Primer, perqu¨¨ no pots saber si te¡¯l donaran¡±. Despr¨¦s, perqu¨¨ accedir a un ajut no garanteix treballar en condicions ¨°ptimes. ¡°Amb la beca DespertaLab [de la Nau Ivanow i la Sala Atrium], el suport de la Beckett per fer Dist¨¤ncia, i de la c¨¤tedra Brossa per muntar Estrip-tesi, vam poder viure de la dramat¨²rgia uns vuit mesos¡±, explica Torns.

¡°Entre tots els autors, de totes les generacions, els que poden viure de la dramat¨²rgia es podrien comptar amb els dits d¡¯una m¨¤ i encara ens en sobraria algun¡±, diu Toni Casares, director de la Sala Beckett, que subratlla que aquests artistes s¡¯han de dedicar a la doc¨¨ncia o a altres feines. Aran ha tingut feines de tota mena i ha descobert que de qualsevol feina en pot sortir un bon text teatral: ¡°He treballat d¡¯oradora en enterraments, llegint textos relatius als difunts i ara estic escrivint una obra sobre la mort¡±, revela. Lara D¨ªez Quintanilla ¨¦s de les m¨¦s afortunades en aquest sentit perqu¨¨ treballa amb la productora Minoria Absoluta com a actriu al Pol¨°nia, el programa de s¨¤tira pol¨ªtica de TV3: ¡°La gent em diu que ho peto, que soc medi¨¤tica i tal, per¨° per sostenir-me... ni de broma!¡±. Daniel J. Meyer, recent triomfador als premis Max amb A.K.A. (Also Known As), que ara portar¨¤ a Madrid, tamb¨¦ toca altres tecles del teatre, treballant com a ajudant de direcci¨® d¡¯?ngel Ll¨¤cer en produccions de gran format com La jaula de las locas, el tipus d¡¯espectacles que omplen els grans teatres de Barcelona. Meyer, per¨°, ¨¦s prou expl¨ªcit: ¡°Quan escrivim una obra, no sabem si es far¨¤. Podem estar treballant a fons perdut. A.K.A. la vaig escriure en una nit, com qui diu, sense saber ni on la far¨ªem¡±, diu.

L¡¯¨¨xit sobtat d¡¯aquesta obra, que es va estrenar a la petita sala FlyHard del barri de Sants de Barcelona i despr¨¦s va passar per la Beckett, va donar prestigi a Meyer, per¨° ell considera que el millor de tot plegat van ser els missatges de suport rebuts dels col¡¤legues. ¡°Crec que si aquests fills de la crisi tenim una marca diferencial, ¨¦s la sinceritat¡±, explica. De fet, entre tots aquests autors hi ha un sentiment solidari. ¡°De la precarietat no pot sortir compet¨¨ncia¡±, diu Torns, que assegura que tamb¨¦ t¨¦ confian?a total amb autors com Mar¨ªlia Samper o Ll¨¤tzer Garc¨ªa. ¡°Crec que s¡¯ha creat un teixit entre autors molt fecund: volem saber qu¨¨ estan fent els companys, els ensenyem els nostres projectes, ens ajudem... ens fem cr¨¦ixer tots junts¡±.

El resultat ¨¦s a la vista. Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, un festival molt implicat en la creaci¨® teatral catalana, lloa el nivell dramat¨²rgic que hi ha: ¡°S¨®n moltes veus, molt plurals i molt atentes a la realitat del moment. A m¨¦s, la qualitat de molts d¡¯aquests autors ¨¦s indiscutible¡±, diu. Casares no dubta a afirmar que s¨®n ¡°autors madurs i amb qualitat¡±. Belbel es treu el barret: ¡°Tenen molta m¨¦s informaci¨® i tecnologia que totes les generacions anteriors i l¡¯han sabut aprofitar per augmentar el nivell del nostre teatre¡±. Tamb¨¦ Eduard Molner, cr¨ªtic teatral i cap d¡¯estudis d¡¯Arts Esc¨¨niques de l¡¯escola ERAM, de la Universitat de Girona, reconeix el bon moment creatiu: ¡°Aquest teatre de text, com a tal, a Catalunya est¨¤ al m¨¦s alt nivell¡±, sost¨¦.

¡°S¨®n veus molt plurals i molt atentes a la realitat; la qualitat ¨¦s indiscutible¡± (Sunyer)

Per¨° Molner troba a faltar altres tipus de llenguatges esc¨¨nics, teatralitats m¨¦s arriscades, m¨¦s trencadores, com es fa a B¨¨lgica, a Berl¨ªn, a Par¨ªs... ¡°Hi ha aqu¨ª les condicions perqu¨¨ sorgeixin companyies com l¡¯anglesa Complicit¨¦ o la belga Peeping Tom?¡±, es pregunta el cr¨ªtic. ¡°No, perqu¨¨ els teatres p¨²blics no aposten pel risc i jo considero que s¨®n ells, precisament, els que haurien d¡¯assumir aquesta tasca, perqu¨¨ els privats no ho faran. Aquest teatre de conflicte, alternatiu, arriscat, amb noves mirades, necessita ajudes p¨²bliques per crear una escena com la que trobem a molts llocs d¡¯Europa¡±.

El dramaturg Jan Vilanova, un dels creadors de la productora teatral Sixto Paz, coincideix amb Molner: ¡°Les institucions p¨²bliques no han ajudat al desenvolupament de llenguatges teatrals diferents, perform¨¤tics, agosarats, que s¨®n importants i enriquidors. I justament per aix¨° ho haurien de fer, perqu¨¨ els teatres privats busquen una seguretat¡±, sost¨¦ Vilanova, autor, entre d¡¯altres, de l¡¯obra hIST?RIA. Torns explica el risc que suposa, en aquestes situacions, apostar per dramat¨²rgies alternatives: ¡°Hi ha un teatre que no ¨¦s nom¨¦s per escoltar i riure o plorar¡±, diu. ¡°Abans hi va haver els Radikals Lliures, per exemple, per¨° ara no hi ha espais que apostin per l¡¯escena alternativa¡±.

En aquest punt arribem a un dilema crucial en tota creaci¨® art¨ªstica: ¡°Escric el que em surt a mi d¡¯escriure o el que penso que anir¨¤ a veure m¨¦s gent?¡±, es planteja Vilanova. ¡°?s pervers escriure una cosa nom¨¦s perqu¨¨ creus que pot funcionar, se¡¯m trenca l¡¯¨¤nima! Quan vaig escriure hIST?RIA no en donava un duro perqu¨¨ seria comercial i va anar molt b¨¦¡±. Duncan sembla incorruptible: ¡°El teatre ¨¦s una finestra i l¡¯hem d¡¯aprofitar, hem de tenir un posicionament davant del conflicte i fer preguntes, construir un espai de llibertat¡±, diu la dramaturga, que acaba d¡¯estrenar al Tantarantana Negrata de merda, on, a partir d¡¯un nen de cinc anys que insulta un altre amb el t¨ªtol de l¡¯obra, el racisme i el classisme destapen un conflicte familiar. Tampoc es baixa del carro Torns, que aviat presentar¨¤ al Tantarantana Persones potencialment poderoses: ¡°Un collage dins del meu cap que t¨¦ a veure amb Ant¨ªgona, amb la gossa Sota, amb la revifada del feixisme...¡±.

Alguna cosa, doncs, en aquest erm de crisi, s¡¯est¨¤ fent b¨¦ en el teatre catal¨¤. A Barcelona hi ha un munt d¡¯espais de petit format, les anomenades sales alternatives, que s¨ª que aposten per aquests autors. Des de la FlyHard, aut¨¨ntic bressol d¡¯un teatre de text, costumista i urb¨¤, fins al Versus Teatre, passant per l¡¯Atrium, el Teatre Gaud¨ª, el Tantarantana, la sala F¨¨nix, el Mald¨¤, l¡¯Espai Brossa, el Teatre Akad¨¨mia... ¡°Aquests creadors tenen les seves companyies, i a poc a poc aniran entrant en les programacions dels teatres p¨²blics i en festivals importants¡±, afegeix Sunyer.

El pas seg¨¹ent ¨¦s a l¡¯estranger. L¡¯inter¨¨s pel teatre catal¨¤ fora de Catalunya ¨¦s innegable. Com a mostra, Belbel recorda el comentari del dramaturg brit¨¤nic Simon Stephens quan va ser convidat a la inauguraci¨® de la Sala Beckett del Poblenou fa tres anys: ¡°The best theatre in Europe¡±, es va a limitar a dir. ¡°En ¨¤mbits acad¨¨mics i universitaris hi ha estudis i tesis doctorals sobre la dramat¨²rgia catalana actual¡±, diu Casares. I, de fet, s¨®n molts els autors catalans que estrenen obres fora d¡¯Espanya. Sense anar m¨¦s lluny, a la foto que il¡¤lustra aquest reportatge no hi han pogut ser dos noms importants d¡¯aquesta dramaturgs fills de la crisi, com Cl¨¤udia Ced¨® (autora del recent ¨¨xit Una gossa en un descampat) i Yago: s¨®n a Praga participant en el projecte Fabulamundi, entre teatres i festivals de 10 pa?sos europeus.

Molner considera que som davant d¡¯una generaci¨® ¡°m¨¦s audiovisual que llegida, cosa que no ¨¦s una cr¨ªtica¡±. ?s cert que gaireb¨¦ tots es reconeixen influenciats per les s¨¨ries de televisi¨® (la majoria, americanes). ¡°He vist tot Chernobyl de cop i miro i repasso constantment cap¨ªtols de Black Mirror a la recerca de noves estructures¡±, admet Torns. Les noves tecnologies tamb¨¦ estan molt presents, com, de fet, qualsevol corrent art¨ªstic: ¡°Beuen del teatre de generacions anteriors, dels cl¨¤ssics, del cinema, de la pintura i de l¡¯art contemporani... Tot influeix¡±, sost¨¦ Sunyer.

¡°Els teatres p¨²blics no aposten pel risc, i caldria: els privats no ho faran¡± (Molner)

En el fons, com que s¡¯ho han de fer tot sols, d¡¯aquesta situaci¨® tan prec¨¤ria en surt una lectura positiva: ¡°Hem de buscar pasta, hem d¡¯escriure, hem de dirigir, hem de moure l¡¯espectacle... Tot ho fem nosaltres solets, aix¨° vol dir que no hem de passar comptes amb ning¨². Ens hem fet forts¡±, diu Meyer.

I quan diuen que s¡¯ho fan tot, ¨¦s literal: Aran explica els maldecaps que pateix per manegar els diners d¡¯alguna subvenci¨® o beca: ¡°Ho miro tot per intentar cobrir el m¨¤xim possible del projecte, des dels bitllets de tren fins als men¨²s. Una ajuda de 3.000 euros, per exemple, no cobreix tot un muntatge. A m¨¦s, com justifiques unes despeses que has de fer abans de rebre una subvenci¨® que, potser, ni tan sols rebr¨¤s? Amb un cr¨¨dit? Demanant un favor? Treballem per amor a l¡¯art¡±. Duncan tamb¨¦ es dedica a retallar costos: ¡°Que una persona ho faci tot ¨¦s el m¨¦s f¨¤cil: faig de directora de la meva obra? Doncs una persona menys que ha de cobrar!¡±. A m¨¦s d¡¯autores, directores i actrius, Aran o Duncan esdevenen tamb¨¦ gestores. O sigui, un quatre en un.

Set noms propis

Daniel J. Meyer

Buenos Aires, 1982. Ha guanyat el darrer premi Max a la millor autoria revelaci¨® per A.K.A. (Also Known As), una obra sobre la identitat. Establert a Barcelona des de fa 16 anys, intenta reflectir a l¡¯escenari les pors i les inquietuds amb qu¨¨ connecta. Sempre fa un forat a la m¨²sica i al moviment en la seva dramat¨²rgia.

Lara D¨ªez Quintanilla

Lleida, 1985. Considera que la seva formaci¨® com a psic¨°loga es complementa amb el seu vessant dram¨¤tic. Fascinada per les relacions humanes, com a dramaturga fa un teatre cr¨ªtic que, a m¨¦s d¡¯explicar una hist¨°ria, planteja preguntes. Interpreta el papel d¡¯In¨¦s Arrimadas al programa Pol¨°nia, de TV3.

Jan Vilanova

Andorra, 1982. ?s un dels creadors de la companyia Sixto Paz, amb la qual ha produ?t obres com Pulmons o Tender Napalm. El teatre, per a ell, ¨¦s un reflex de la condici¨® humana. AmbhIST?RIA, una s¨¨rie de trames entrella?ades arran d¡¯una v¨ªctima de la resist¨¨ncia als nazis, va guanyar el premi Serra d¡¯Or 2017.

Denise Duncan

Costa Rica, 1979. Fa 12 anys que ¨¦s a Catalunya i es declara obertament ¡°afrocatalana¡± i ¡°afrofeminista¡±. Per a ella, el teatre ha de ser ¡°un espai per fer preguntes¡±. Com a autora no dubta a posicionar-se contra el racisme i el masclisme, com es pot veure ara al Tantarantana a la seva obra Negrata de merda.

Roger Torns

Barcelona, 1988. Li agrada canviar de registres, des de l¡¯esbojarrada nit que planteja a H¨¤bitat (doble penetraci¨®), que va obtenir la beca DespertaLab, fins a tocar el delicat m¨®n de l¡¯educaci¨® a Dist¨¤ncia o submergir-se a l¡¯univers Brossa a Estrip-Tesi. Properament estrenar¨¤ al Tantarantana Persones potencialment perilloses.

Marta Aran

Barcelona, 1984. ¡°Escric sobre temes que em toquen¡±, diu. Ho ha fet sobre la maternitat i els conflictes que provoca (La noia de la l¨¤mpada) o sobre l¡¯anorg¨¤smia (Els dies mentits), temes en els quals es mostra combativa perqu¨¨ troba que molts dels personatges femenins ¡°convencionals¡± no la representen.

Roc Esquius

S¨²ria, 1982. ¡°He arribat al teatre des del vessant cient¨ªfic¡±, diu. La seva condici¨® d¡¯enginyer inform¨¤tic, per¨°, ¨¦s molt present en la seva dramat¨²rgia, sovint pura ci¨¨ncia-ficci¨®, amb distopies de futurs incerts. Una de les seves caracter¨ªstiques ¨¦s que incorpora les noves tecnologies com a element dram¨¤tic.

Dona? Tema universal

A la Beckett fa quatre anys que tenen autor resident, i resulta que fa quatre anys que ¨¦s una autora. I no han fet quotes; simplement, trien el millor projecte". La dramaturga Marta Buchaca celebrava amb aquest missatge a Twitter que Denise Duncan ser¨¤ la propera autora resident de la sala del Poblenou. Apostar pel millor treball, que hauria de ser el normal, no ho ¨¦s en el teatre (ni enlloc). "Fa cinc o sis anys no ¨¦rem conscients de la desigualtat parit¨¤ria", es queixa Marta Aran. "Sembla que s'estigui parlant de temes de dones i no, s¨®n temes universals". No tenir-ho clar ¨¦s "el gran problema de la societat i del sector. Ara hi ha consci¨¨ncia del problema, falta normalitzar la situaci¨®", sentencia Aran. La actriu i dramaturga remarca la import¨¤ncia de col¡¤lectius com Dona'm escena, on aborden "problem¨¤tiques de g¨¨nere tan presents com silenciades" a les arts esc¨¨niques. "Potser perqu¨¨ estem fartes que la petja del masclisme sigui (tamb¨¦) en el m¨®n del teatre tan freq¨¹ent com normalitzada, hem decidit evidenciar-la", exposen al seu blog. Aquest concepte, el de normalitzaci¨®, ¨¦s el que planta a la cara Les oblidades, de Lara D¨ªez, al Teatre Akad¨¨mia. N'ha parlat Carla Rovira, una de les veus m¨¦s combatives, a M¨¤tria (que es pot tornar a veure a partir del 19 de juny a l'Escenari Joan Brossa). "Cal trencar una llan?a per aquesta normalitzaci¨®", admet el dramaturg Roc Esquius. "Arrosseguem tend¨¨ncies masclistes. Quan escric, ho arribo a fer amb por que surtin clix¨¦s masclistes que tots tenim imposats inconscientment... ?s molt fort, per¨° sort que ja ens n'estem adonant".