Xec en blanc al Ritz

¡°Va entrar a l¡¯ascensor, va signar el xec en blanc i me¡¯l va entregar¡±. El patriarca Lara estava disposat a pagar el que fos per editar a Planeta les mem¨°ries d¡¯Eduardo Jos¨¦ Mart¨ª. Bon nas: 46 anys al Ritz, avui El Palace, la majoria com a primer ma?tre de l¡¯hotel, s¨®n material per a un llibre explosiu. No ho va acceptar, ¨¦s clar... Com que els temps period¨ªstics no estan per fer una cr¨°nica de color des d¡¯una de les sis luxoses suites (snif) ni per infiltrar-se vuit dies de cambrer a l¡¯estil de la gran Josefina Carabias el 1934 per a Cr¨®nica (snif, snif), un opta per una mena de tour tur¨ªstic guiat pel Pep ¨Ccom se¡¯l coneix a la casa, tot i que aix¨° de Jos¨¦ sigui el cognom¨C, que t¨¦ l¡¯eleg¨¤ncia de jubilar-se ara, en el centenari de l¡¯hotel.

Tota biografia ¨¦s reflex de l¡¯¨¤nima: el Pep est¨¤ estudiant quan el seu pare es trenca l¡¯esquena. Falten diners a casa i amb 15 anys entra de grum al Ritz, el m¨¦s cosmopolita que es podia trobar el 1919, suggeriment del sibarita Francesc Camb¨®, que rondinava perqu¨¨ a Barcelona no hi havia un hotel a l¡¯altura dels seus, amb tel¨¨fon i lavabo a les habitacions. El Pep es descriu pels seus actes: ¡°Em vaig enganxar com una ombra al ma?tre, el senyor Batet, que era el que em fotia m¨¦s canya, per¨° aix¨ª vaig ser a tots els saraus¡±. Amb 22 anys, ja era ma?tre. Des de llavors, gaireb¨¦ s¡¯ha passat mig segle sense fer nit de Cap d¡¯Any ni nit de Nadal a casa, i una vegada fins i tot va estar cinc mesos sense trepitjar-la ¡°perqu¨¨ acabaves a les tres de la matinada i a les sis ja havies d¡¯entrar, i dormia als sof¨¤s que hi havia per aqu¨ª¡±, assenyala cam¨ª de l¡¯antiga sala Xavier Cugat, on el 1987 es van trobar Freddie Mercury i Montserrat Caball¨¦, Montsy per al de Queen, que aquell dia li va proposar el futur tema Barcelona. ¡°No hi estaven allotjats: es van citar aqu¨ª, van fer portar-hi el piano, vam c¨®rrer les cortines i van assajar; unes tres hores, i nom¨¦s van beure aigua; el marit anava amb cintes de casset gravant-ho¡­¡±, recorda el Pep, que els va atendre, per descomptat.

¡°La senyora Caball¨¦ era client habitual, per¨° sempre d¡¯una manera molt discreta¡±, diu el Pep sense dir res i potser dient-ho tot

¡°La senyora Caball¨¦ era client habitual, per¨° sempre d¡¯una manera molt discreta¡±, diu el Pep sense dir res i potser dient-ho tot, com quan deixa caure davant d¡¯unes flors d¡¯un menjador: ¡°La Marta Ferrusola era la florista oficial, per¨° es veia poc¡± i un no sap si es refereix a les flors o a l¡¯empres¨¤ria floral. Costa sentir-lo perqu¨¨ amb pas tranquil per¨° ferm, jaqu¨¦ negre, camisa blanca, corbata de ratlles grises i negres a joc amb els pantalons i sabates negres llustros¨ªssimes, s¡¯ha esmunyit, escales avall, cap a la cuina, com si fug¨ªs dels clients que trien esmorzar al bufet: ¡°Que no som en un hotel de luxe? L¡¯haur¨ªem d¡¯oferir nosaltres: el 80% dels meus cambrers saben obrir i servir qualsevol pe?a; quan em demanen un aranger, encara el pelo davant del comensal; ¨¦s tan important la cuina com el servei i avui nom¨¦s som transportistes de plats¡±.

Entre passadissos subterranis que serpentegen (¡°per sota es pot anar a qualsevol punt de l¡¯hotel¡±) i fintant empleats (¡°en som uns 220, per¨° en vam arribar a ser 400; he arribat a tenir gaireb¨¦ 100 cambrers, avui en tinc 27¡±), gr¨¤cies a la m¨¤gia del Pep anem a parar a la famosa Parrilla del Ritz, on es feien espectacles i des de les llotges es podia veure sense que et veiessin. ¡°En aquest hotel sempre hi ha una segona opci¨®¡±, deixa caure, altre cop, amb subtilesa. ¡°Aqu¨ª i a la sala principal hi ha un lloc des d¡¯on, gr¨¤cies al joc de miralls, pots controlar tot l¡¯espai¡±, cita, mentre es despla?a fins al que avui ¨¦s el club de fumadors, on si s¡¯abaixa un vidre s¡¯espiava tot des de darrere de l¡¯escenari.

Per¨° el show era a dins. Encara avui s¡¯hi pot fumar. S¡¯hi ensuma poder, intriga. ¡°Fins ben entrats els vuitanta, el Ritz era lloc de trobada, especialment a la sortida del Liceu. ¡®Quin preu t¨¦ tancar aix¨°?¡¯ era una pregunta habitual. Fins a la una de la matinada era un punt clau de negocis i a partir de llavors, Babil¨°nia¡±, admet. L¡¯espai convida a certes confid¨¨ncies. ¡°Si l¡¯endem¨¤ del que he arribat a sentir aqu¨ª hagu¨¦s anat al banc, seria riqu¨ªssim¡±, deixa anar el Pep, que desvia, murri, noms d¡¯alts empresaris amb el fum dels de la far¨¤ndula o l¡¯esport. ¡°El Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa buscava contactes perqu¨¨ aqu¨ª es reunien Cruyff, Minguella i N¨²?ez o sopaven Gaspart i Mendoza quan oficialment no se suportaven; el periodista no va treure mai res¡±. Miguel Bos¨¦ era ¡°un juerguista, per¨° sa, del bo i millor¡±; la bogeria venia amb Pavlovski, ¡°un sarau brutal, amb Carmen de Mairena ballant per aqu¨ª¡± i la que muntava el torero Espartaco ¡°no estava gens malament¡±. Amb discreci¨®, indica una petita safata met¨¤l¡¤lica on, quan els clients s¡¯excedien amb la seva canalla (un sobrenom afectu¨®s als seus cambrers), ell escampava, de manera ¡°involunt¨¤ria¡±, el polsim blanc que hi havia. O, en ¨¨poques m¨¦s pret¨¨rites, feia desapar¨¨ixer les revistes pornogr¨¤fiques que portaven. Els cendrers van arribar a dur inscrit: ¡°Honorablemente birlado del Hotel Ritz¡±.

Hi ha unes taules de la llei que el Pep recita: ¡°Un: el client no ¨¦s un n¨²mero d¡¯habitaci¨®: des d¡¯abans que arribi tots ja en sabem el nom; dos: no se li diu que no, ¨¦s m¨¦s important el client que el cap; tres: tenen absoluta intimitat i ho saben, s¨®n de la fam¨ªlia de l¡¯hotel¡±. Per aix¨° la seva canalla no porta m¨°bil (¡°tret que tinguin un familiar malalt¡±) ni demanen fotos. Es controla l¡¯acc¨¦s de paparazzi i carteristes, tot i que ¡°abans els enxamp¨¤vem m¨¦s perqu¨¨ ten¨ªem m¨¦s porters i ascensoristes¡±, constata pujant a la suite 308, de les que mantenen el bany del 1919: mosaic rom¨¤, aixetes de coure i porcellana que rebentava amb la calor. Les de doble dormitori valen avui 2.700 euros.

El Pep n¡¯ha vist de tots colors: ¡°Una clienta que, davant del marit, em demanava que li pos¨¦s cremeta; una altra que deixava oberta la porta de l¡¯habitaci¨® mentre era amb l¡¯amant perqu¨¨ l¡¯enxamp¨¦s el marit, un joc que vaig resoldre posant una mampara al passad¨ªs; he hagut d¡¯anar al drugstore de matinada a comprar pijames, roba interior, mitges... de tot i de tot¡±, repeteix, perqu¨¨ un alimenti la imaginaci¨®. Molt freq¨¹ent ha estat ¡°veure entrar un marit i, al cap de poca estona, la seva dona, cadascun amb les respectives parelles, i haver de posar-los a punta i punta de l¡¯hotel i, l¡¯endem¨¤, evitar que coincidissin i donar-los coartades de l¡¯altre... Aix¨° s¨ª, elles sempre m¨¦s discretes, en tot¡±.

An¨¨cdotes de famosos, n¡¯hi ha milions: all¨° del cavall de Dal¨ª, ¡°va ser m¨¦s dif¨ªcil fer-lo sortir que fer-lo entrar; nom¨¦s tres sab¨ªem quan venia; a Amanda Lear li llogava l¡¯habitaci¨® un mes¡±; Michael Jackson ¡°no era ni de bon tros tan exc¨¨ntric com s¡¯ha venut¡±...

Eren uns temps en qu¨¨ el Ritz destinava 16 persones a les brigades encarregades de posar rentadores, planxar o acabar de deixar a punt les tovalloles de ris; aquells temps en qu¨¨ ¡°els clients valoraven el servei, el luxe, perqu¨¨ avui nom¨¦s es queixen de la velocitat d¡¯internet perqu¨¨ no saben apreciar res m¨¦s, amb nens que semblen cavalls, fills de pares prepotents: ¡®Com que pago, hi tinc dret¡¯¡­ Quan en detecto un, dic a la canalla: ¡®Fora, aquest ¨¦s meu¡¯ i ho acaba pagant tot i m¨¦s. I sempre amb un somriure¡±. Tamb¨¦ eren ¨¨poques millors per al personal: jo no he treballat mai menys de vuit hores; avui el lloc d¡¯aprenent no existeix, ni la de mig cambrer; i quan en tens algun de ben ensenyat te¡¯l fitxen perqu¨¨ aqu¨ª fem escola¡±.

¡°Potser impressiona creuar la porta del Palace, per¨° una vegada dins el tracte que rep ¨¦s tal que el client sempre torna¡±, s¡¯acomiada el Pep despr¨¦s d¡¯un exercici del punt just de la c¨°mplice discreci¨®. De la conselleria a la porta girat¨°ria, tres treballadors s¡¯adrecen pel nom a una jove que duu shorts i camiseta, mentre l¡¯acompanyen al cotxe negre que l¡¯espera. Gaireb¨¦ em sento orgull¨®s de l¡¯hotel. Absurd, ja ho s¨¦. Per¨° potser el periodisme ¨¦s aix¨°: estar a l¡¯altura de la gira del pantal¨® de les coses ben fetes. O dels secrets. O del poder.