Esquerra converteix les seves vict¨°ries en derrotes

Esquerra ha assaborit la mel d¡¯un triomf extraordinari en el recent cicle electoral. Ha guanyat al Congr¨¦s (15 escons), i ha duplicat amb escreix els seus socis/rivals de l¡¯antiga Converg¨¨ncia.

Tamb¨¦ s¡¯erigeix com a primera for?a municipalista catalana, desbancant la que era l¨ªder fins ara, una altra vegada la seva s¨°cia/rival. I la seva llista de Barcelona aconsegueix la primera minoria en l¡¯inexpugnable basti¨® de Barcelona. Nom¨¦s en les europees queda pitjor.

Per¨° est¨¤ comen?ant a convertir aquestes vict¨°ries (en termes d¡¯urnes) en derrotes (en clau d¡¯influ¨¨ncia pol¨ªtica). Poques vegades una pot¨¨ncia tan contundent es transforma en una irrellev¨¤ncia tan sonora. Si ara aconsegueix traduir a dividends de poder una abstenci¨® davant la investidura de Pedro S¨¢nchez potser matisi la tend¨¨ncia, tot i que ni ¨¦s segur, ni la canviar¨¤ a fons.

Per qu¨¨ succeeix tot aix¨°?

Aventurem una barreja d¡¯autosufici¨¨ncia i d¡¯inexperi¨¨ncia. La gesti¨® del triomf barcelon¨ª a c¨¤rrec del seu candidat a alcalde, Ernest Maragall, ho expressa. Va confondre encap?alar la primera llista amb un dret natural a governar: sup¨¨rbia del guanyador, traject¨°ria d¡¯un opac funcionari.

No ¨¦s nom¨¦s culpa seva. Ha fallat tamb¨¦ l¡¯estrat¨¨gia d¡¯ampliar la base independentista preconitzada pel partit, m¨¦s assenyada que el su?cida nosaltres sols postconvergent.

La idea-for?a era atreure els votants comuns d¡¯Ada Colau, referendistes per¨° no indepes. Per b¨¦ que presentada com un contracte d¡¯adhesi¨®: convertir-los a la fe secessionista, no buscar un nou contracte entre sobiranistes i federals. S¡¯ha comprovat que totes les pressions per imposar-ho (imp¨²diques en el cas del Govern de Quim Torra) han estat in¨²tils. L¨°gic, els comuns van optar per continuar tenint Ada, no convertir-la en una cri-Ada de senyors aliens.

L¡¯episodi il¡¤lustra tamb¨¦ que l¡¯adquisici¨® per Esquerra d¡¯il¡¤lustres cognoms procedents de les esquerres cl¨¤ssiques no ¨¦s molt gloriosa. Un Maragall perd l¡¯alcaldia per la seva malaptesa, un Com¨ªn planta el partit a favor de Carles Puigdemont, quan n¡¯obt¨¦ millors rendiments.

No hi ha dubte que l¡¯estrat¨¨gia d¡¯esquerra es revalida ¡ªdavant dels electors¡ª com m¨¦s realista que la neoconvergent. Per¨° no arribar¨¤ a gaire res si no inclou una modulaci¨® ideol¨°gica, una radical reconsideraci¨® autocr¨ªtica dels errors antidemocr¨¤tics del proc¨¦s, una normalitzaci¨® c¨ªvica i antirom¨¤ntica.