Satisfer la vanitat

L¡¯art viu una transformaci¨® prodigiosa. A la nostra societat transest¨¨tica ¡ªaix¨ª l¡¯anomenen els soci¨°legs Gilles Lipovetsky i Jean Serroy al seu molt recomanable La estetizaci¨®n del mundo?(Anagrama)¡ª la realitat no supera la ficci¨®, sin¨® que les barreres entre l¡¯una i l¡¯altra es desdibuixen. L¡¯art ¨¦s la realitat retor?ada. Quan, el 1964, el pintor nord-americ¨¤ Frank Stella va dir: ¡°En l¡¯art, el que veus ¨¦s el que veus¡± per descriure el seu treball, es referia al fet que l¡¯obra era un objecte espec¨ªfic que era present i absent, tot negant als observadors ¡°la satisfacci¨® de les seves vanitats¡±. Sense il¡¤lusions, sense al¡¤lusions. Per¨° el minimalisme tenia els anys comptats. El que va seguir va ser un art de l¡¯entreteniment, permeable a tota mena de museus, biennals i realitats, en parcs i en carrers. La indiferenciaci¨® de l¡¯objecte amb un toc d¡¯estranyesa i cinisme. A l¡¯advertiment de Stella el va seguir el joc radical del ¡°No ¨¦s el que penses¡± (¡°It is Not What You Think¡±), t¨ªtol que empren els n¨°rdics Elmgreen & Dragsset per a la seva instal¡¤laci¨® a la Blueproject Foundation, en coincid¨¨ncia amb una monografia de tots els seus treballs (Phaidon).

Michael Elmgreen (Copenhaguen, 1961) i Ingar Dragset (Trondheim, Noruega, 1969) s¨®n dos artistes molt murris que no tenen problema a mossegar la m¨¤ que els dona de menjar, que ¨¦s la ind¨²stria de la moda, com quan van dur una anodina boutique de Prada al desert de Texas i ara ¨¦s un lloc de peregrinaci¨®, fonamentalment gai i de les celebrities, que posen davant d¡¯una botiga mai oberta. El seu diletant repertori inclou homes nus en llocs inesperats, una exposici¨® d¡¯obres d¡¯art imaginades, un telescopi opac, un monument daurat antibel¡¤licista a Trafalgar Square o un col¡¤leccionista d¡¯art mort que sura en una piscina. Aquest element i els trampolins inspirats en el seu admirat David Hockney apareixen en altres escultures urbanes que han anat disseminant a Copenhaguen (Museu Louisiana), Punta della Dogana (Col¡¤lecci¨® Pinault, 2015), la Whitechapel de Londres (2018) i la pla?a del Rockefeller Center (2018), on avui hi ha un cap blanc de Plensa.

La seva intervenci¨® a Blueproject coincideix amb la celebraci¨® de l¡¯orgull LGTBI, a punt de complir-se els 50 anys dels disturbis al bar Stonewall Inn, al Greenwich Village novaiorqu¨¨s, el 30 de juny. Elmgreen & Dragsset han transformat Il Salotto de la fundaci¨® en una sala de calderes subterr¨¤nia que sembla abandonada. ?s un espai n¨ªtid nom¨¦s interromput per canonades met¨¤l¡¤liques de diferents gruixos i colors (groc p¨¤l¡¤lid, rosa i blau): els de les p¨ªndoles de l¡¯¨²ltima generaci¨® de medicaments contra el VIH. Els tubs semblen penetrar el terra, les columnes de suport i les parets, com si formessin part d¡¯un sistema circulatori d¡¯un cos latent, potser el d¡¯un home que ha abandonat una granota de treball sobre un pneum¨¤tic de tractor usat, que s¡¯ha aixecat del seient d¡¯un cotxe fos en bronze o d¡¯un matal¨¤s mig abandonat en una cantonada, sense m¨¦s pistes que tres llibres i una enganyosa espelma apagada.

La sensaci¨® ¨¦s de malestar i de complaen?a a la vegada, i potser ¨¦s el que vol el duo d¡¯artistes: satisfer la vanitat de l¡¯espectador i de passada la seva. ?s oport¨² esmentar que ni Elmgreen ni Dragset s¨®n artistes en el sentit convencional; el primer ¨¦s poeta, el segon t¨¦ formaci¨® teatral. I tot el que fan ¨¦s un Beckett camp.

Dins de la mateixa ruta art¨ªstica, el domicili de la comiss¨¤ria Luisa Ort¨ªnez ¨¦s, pr¨¨via cita, un sal¨® d¡¯art amb obres de petit format dels artistes que formen part de la seva galeria en l¨ªnia, Cientomasuna. Un recurs de vendes molt aprofitable per als creadors joves que no disposin d'un espai comercial regular. El torn ¨¦s per al malagueny David Escalona (1981) i les seves delicades s¨¨ries de dibuixos de mans, que abracen, curen, parlen. El seu art ¨¦s contra el dolor i les mis¨¨ries de la malaltia de la sida.

En la nostra era de radicalitat hipermoderna, les arts visuals han perdut la seva posici¨® superior, el grau suprem del pensament, per¨° han guanyat un lloc m¨¦s secular. L¡¯art gai d¡¯aquests tres artistes aix¨ª ho expressa, vanitosament i escrupolosa.