La capital d¡¯Espanya que es va projectar en un poble de Saragossa

Jaime Latas diu que aquesta hist¨°ria la va sentir de petit com si fos una llegenda. ¡°Era com una tradici¨® oral: deien que durant la Rep¨²blica anaven a posar la capital aqu¨ª¡±, explica el president de l¡¯Asociaci¨®n Grupo de Historia d¡¯Utebo. Latas ¨¦s una excepci¨®, perqu¨¨ molt pocs coneixen en aquest poble saragoss¨¤ del pla que va presentar l¡¯arquitecte Nicolau Rubi¨® i Tudur¨ª el 1931 per construir, en aquesta plana a la vora de l¡¯Ebre, una nova capital d¡¯Espanya: Ib¨¨ria.

Rubi¨® (Ma¨®, Menorca, 1891 - Barcelona, 1981) es trobava en el moment m¨¦s ¨¤lgid de la seva carrera quan va sorprendre amb el seu ¡°projecte de capital federal¡±: des del 1916 era el director del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Va enjardinar la muntanya de Montju?c ¡ªsota la direcci¨® del paisatgista franc¨¨s Forestier¡ª i el palau de Pedralbes; va dissenyar els hotels de la pla?a d¡¯Espanya de Barcelona o el pavell¨® de R¨¤dio Barcelona al Tibidabo; va formar part de la comissi¨® d'ordenaci¨® de l'Eixample i d¡¯una planificaci¨® urbana de Catalunya per enc¨¤rrec de la Generalitat. Rubi¨® era, sobretot, un intel¡¤lectual inquiet que tamb¨¦ pintava, escrivia novel¡¤la, teatre o tractats de ca?a a l¡¯?frica, la seva altra gran passi¨®.

Rubi¨® va presentar la maqueta d¡¯Ib¨¨ria el juliol del 1931 en una exposici¨® de l¡¯Associaci¨® d¡¯Arquitectes de Catalunya. Els detalls del projecte els va avan?ar en un article de la revista Mirador: ¡°Una rep¨²blica federal no pot tenir per capital una ciutat acostumada a 500 anys de centralisme. Una capital moderna ha de ser una ciutat ger¨¨ncia, i no aix¨° que anomenen gran ciutat¡±. El seu model, explicava Rubi¨®, eren Washington, Canberra o Nova Delhi.

Rubi¨® justifica vagament la localitzaci¨®, pel simbolisme d¡¯estar al costat de l¡¯Ebre i per la seva ubicaci¨® ¡°neutral¡±: des d¡¯Utebo hi ha, pr¨¤cticament, la mateixa dist¨¤ncia a Madrid, Barcelona, Bilbao i Val¨¨ncia. Latas i Walter Espada, el t¨¨cnic del centre cultural Mariano Mesonada, especulen que Rubi¨® descobr¨ªs Utebo perqu¨¨ la seva torre mud¨¨jar va ser una de les icones de l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929 (l¡¯arquitecte va estar implicat en la planificaci¨® de l¡¯esdeveniment). La r¨¨plica de la torre d¡¯Utebo que es va construir per a l¡¯exposici¨® encara ¨¦s al Poble Espanyol de Montju?c.

Ib¨¨ria seria una ciutat funcional i sense personalitat. ¡°Espanya necessita, per a la seva Rep¨²blica federal, una capital nova, un organisme constru?t per a l¡¯efici¨¨ncia de les funcions de Govern, sense les complicacions d¡¯una gran ciutat, sense ind¨²stria, sense comer? independent, sense personalitat. Ha de ser una ciutat neutra, habitada per funcionaris i per representants de les activitats federals¡±, va escriure Rubi¨®. La nova capital dividia la zona de treball i les seus del poder Judicial, Legislatiu i Executiu ¡ªa banda de les ambaixades¡ª dels barris residencials i d¡¯una estaci¨® de tren i aeroport. Antonio Pizza, un professor de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC), remarca en un assaig del 1993 que l¡¯aer¨°drom d¡¯Ib¨¨ria evoca el m¨ªticTempelhof de Berl¨ªn, per¨° amb la particularitat d¡¯anunciar ¡°en lletres colossals, sobre la pista d¡¯aterratge, el nom de la ciutat¡±.

Ib¨¨ria no havia de tenir m¨¦s de 150.000 habitants i no es permetria l¡¯¨²s del vehicle privat: ¡°No hi ha gaireb¨¦ carrers, nom¨¦s zones de passeig, ni tampoc transport privat¡±. El sistema de transport seria una xarxa de metro subterr¨¤nia i una l¨ªnia a¨¨ria, probablement un telef¨¨ric. Dels edificis, Rubi¨® nom¨¦s especifica que seran d¡¯altura ¡ªel m¨¦s alt, un hotel, de 240 metres¡ª i d¡¯una ¡°simplicitat i monotonia a ultran?a. S¡¯estandarditzaran tots els elements de la construcci¨®¡±. Ib¨¨ria havia de ser ¡°la traducci¨® en ciment i ferro d¡¯una estructura pol¨ªtica. No ¨¦s un projecte per agradar¡±, resumia l¡¯autor. El Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya desconeix qu¨¨ va ser de la maqueta i dels pl¨¤nols d¡¯Ib¨¨ria.

Catalanista conven?ut

El vessant pol¨ªtic de Rubi¨® ¨¦s clau per comprendre l¡¯experiment. Rubi¨® era un catalanista conven?ut. Va militar breument el 1922 a Acci¨® Catalana, un partit que va acollir desencantats amb la moderaci¨® de la Lliga Regionalista de Francesc Camb¨®. Un dels seus germans, Mari¨¤ Rubi¨® i Tudur¨ª, va ser un dirigent destacat d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Rubi¨® es va traslladar a Par¨ªs el 1937 i durant la Guerra Civil va servir com a delegat de la Generalitat a Fran?a. Va tornar a Espanya el 1946 per dedicar-se, discret, sobretot a projectes de paisatgisme per a particulars.

Ib¨¨ria respon tamb¨¦ a un moment en qu¨¨ l¡¯arquitecte es distancia de les seves tesis a favor de la ciutat jard¨ª, segons explica Carlos Sambricio, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Arquitectura, en un estudi del 1996, l¡¯¨²nica an¨¤lisi espec¨ªfica sobre Ib¨¨ria publicada fins avui. ¡°La ciutat jard¨ª no ¨¦s la soluci¨® perqu¨¨ allunya les persones dels avan?os de la ci¨¨ncia. S¡¯opta per un model de ciutat aglomerada, la manifestaci¨® t¨ªpica de la qual era el gratacel. Aquests ofereixen m¨¦s avantatges per a l¡¯organitzaci¨® cient¨ªfica del treball¡±, diu Sambricio. Mag¨ªn Gonz¨¢lez, un arquitecte de l¡¯Acad¨¨mia de Belles Arts de San Fernando, va publicar, el 1931, una an¨¤lisi que descrivia Ib¨¨ria com una reacci¨® contra el metropolitanisme de Le Corbusier: ¡°Contra aquesta urbana patol¨°gica elefantiasis s¡¯ha ideat una nova tend¨¨ncia, la qual pret¨¦n limitar el creixement de les ciutats mitjan?ant la fixaci¨® absoluta del tra?at i del nombre d¡¯habitants¡±.

L¡¯Ajuntament d¡¯Utebo confirma que no es va construir res d¡¯aquell pla. Ramon Grau, antic responsable de projectes de l¡¯Arxiu Hist¨°ric de Barcelona i coneixedor de Rubi¨®, opina que "Ib¨¨ria era un projecte molt poc consistent". I assegura: ¡°Entenc el projecte m¨¦s com un globus sonda en la nova conjuntura pol¨ªtica espanyola que no pas com una cosa pensada seriosament¡±.

Utebo tenia uns 2.500 ve?ns el 1930. Avui t¨¦ 18.500 habitants i el seu enclavament estrat¨¨gic li ha perm¨¨s desenvolupar una economia industrial s¨°lida. ¡°No vam ser la capital d¡¯Espanya, per¨° va venir la General Motors¡±, diu Latas, referint-se a la planta que t¨¦ el fabricant d¡¯autom¨°bils Opel a la ve?na Figueruelas. ¡°Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, qui ho hagu¨¦s pagat, aix¨°?¡±, afegeix, esc¨¨ptic, l¡¯historiador d¡¯Utebo.