Coher¨¨ncia, congru¨¨ncia i conseq¨¹¨¨ncia

Una de les virtuts m¨¦s valorades en pol¨ªtica ¨¦s la coher¨¨ncia. Tant, com dif¨ªcil i arriscat ¨¦s practicar-la. Ni els temps ni les circumst¨¤ncies hi ajuden. Els canvis imprevistos de vents obliguen a buscar nous rumbs i a plegar veles amb tanta facilitat com voluntat tingui un d¡¯apropar-se al seu objectiu admetent, d¡¯entrada, que dif¨ªcilment ho aconseguir¨¤ perqu¨¨ quan el dest¨ª ¨¦s el parad¨ªs el m¨¦s probable ¨¦s que es naufragui a mar obert. D¡¯aqu¨ª ve la decisi¨® del mal menor, perqu¨¨ la utopia es va quedar en Thomas More.

Passa, tot i aix¨°, que en la campanya electoral permanent en qu¨¨ estem instal¡¤lats la majoria dels pol¨ªtics queden atrapats per unes paraules que, ara descobrim, fan desenvolupar a alguns una mena de s¨ªndrome d¡¯Estocolm de la qual els resulta molt dif¨ªcil distanciar-se. Aquesta obligaci¨® d¡¯aparentar coher¨¨ncia malgrat tot ¨¦s el que els ha portat a apuntar-se amb fru?ci¨® a les not¨ªcies falses conseq¨¹¨¨ncia progressiva de les exageracions primeres, les mitges veritats posteriors i les desqualificacions permanents. I ho fan denunciant-ne l¡¯¨²s com a cuirassa de protecci¨® a la seva intenci¨® decidida. Quants alumnes i quina varietat est¨¤ tenint Donald Trump, que critica als altres all¨° condemnable que ell mateix fa!

Tot i que ho negui, aquest tipus d¡¯exercici t¨¦ bloquejada la c¨²pula de Ciutadans, que no admet ¨Cen p¨²blic¨C all¨° que fa ¨Cen privat¨C, per¨° que queda exposat als ulls que tot ho veuen. Al gran germ¨¤ de les xarxes i les seves p¨¨rfides aliances. Ansiosos de ser conseq¨¹ents i vendre un missatge d¡¯acord amb aquest bon prop¨°sit, les seves accions i la seva ret¨°rica es contradiuen d¡¯una manera evident. Donem per descomptat que defensar-se de l¡¯assetjament al qual se¡¯ls est¨¤ sotmetent no ¨¦s f¨¤cil. Que desempallegar-se de la pressi¨® amb qu¨¨ se¡¯ls castiga deu ser esgotador. I que a?llar-se de la reclusi¨® a la qual se¡¯ls condemna ha de ser asfixiant. Per¨° si la vida ¨¦s dura, la dels pol¨ªtics encara ho ¨¦s m¨¦s. I si no vols pols, no vagis a l¡¯era. Aix¨°, els practicants de la vella pol¨ªtica ho tenien molt clar. Per aix¨°, parafrasejant uns versos de Garc¨ªa Montero, no els importava ser uns perduts. Els semblava m¨¦s trist no saber on eren.

Que el partit que es va presentar com a frontissa necess¨¤ria per trencar el bipartidisme corrosiu espanyol hagi renunciat a exercir aquesta tasca ¨¦s tan leg¨ªtim com que continu? defensant la seva independ¨¨ncia de criteri, mal que pesi a alguns. Passa, no obstant aix¨°, que la conseq¨¹¨¨ncia de la qual es pretenen vantar cruix per les costures for?ades per les formes inadequades del vestit que afirmen que porten. I no ¨¦s nom¨¦s per l¡¯abandonament progressiu del centre, ni pels seus pactes indirectes amb la dreta extrema, que aix¨° ja ha estat prou estrepit¨®s. Ho ¨¦s per la incoher¨¨ncia que suposa negar-se a fer un pas per no apuntalar el rival provocant que aquella acci¨® empenyi en sentit contrari. Ho podem veure en les seves pr¨°pies consignes.

Els d¡¯Albert Rivera diuen i repeteixen monocordament que no poden votar a favor de la investidura de Pedro S¨¢nchez perqu¨¨ la seva pol¨ªtica est¨¤ basada en les concessions que el socialista ofereix permanentment a comunistes, independentistes i ¡°paraterroristes¡±, contra els quals ells lluiten aferrissadament. B¨¦. Suposem que sigui aix¨ª. Tenint com tenen la clau de pas per impedir-ho, no utilitzar-la equival a promoure que aix¨° passi. Quina ¨¦s llavors l¡¯alternativa? La resposta ¨¦s repetir per en¨¨sima vegada el mateix mantra, com si sortir de la l¨ªnia marcada comport¨¦s caure a la gola del lle¨® m¨¦s ferotge. Aix¨° hauria passat si Manuel Valls no hagu¨¦s actuat pel seu compte. Seguint llavors la l¨°gica del partit taronja, Ernest Maragall seria alcalde de Barcelona. Resultat: el desafiament de l¡¯independent ha estat contestat amb el desvergonyiment del repel¡¤lent com les invectives dels pares fundadors, que han estat ignorades apel¡¤lant a la decisi¨® aprovada i als suggeriments de l¡¯empresariat dient que ells no es venen per un plat de llenties.

Aquesta mateixa congru¨¨ncia tampoc la perceben els seus amics francesos, per m¨¦s que es neguin a admetre-ho. Ho sabem pel que ens expliquen des de Par¨ªs, Brussel¡¤les i Estrasburg. Per les posicions de Toni Rold¨¢n, Javier Nart o Luis Garicano, a qui, per cert, s¡¯atribueix el m¨¨rit que Ciutadans formi part de la Internacional Liberal gr¨¤cies a les seves relacions personals amb Nick Clegg, que va ser vice-primer ministre amb David Cameron durant cinc anys i llavors membre destacat d¡¯aquest col¡¤lectiu.

Per raons semblants esgrimides, i per evitar contagis preocupants, Rivera no hauria de permetre que els seus companys de Ja¨¦n fessin alcalde un socialista, ni compartir amb el puny i la rosa les alcaldies d¡¯Albacete, Ciudad Real o Guadalajara, ni... en fi! S¨®n nom¨¦s alguns exemples de les redefinicions del diccionari de la nova pol¨ªtica.