Quan parlem del dron

¡°Hi ha tendresa a l'espai exterior?¡± ¡°Tenim intimitat?¡± Aquestes dues preguntes emmarquen, lluminoses, el nou projecte d'Alicia Kopf (Girona, 1982), que presenta a la galeria Joan Prats de Barcelona. La primera, redactada en un cercle planetari, ens interpel¡¤la tan bon punt traspassem el llindar. I persisteix al llarg d'una gal¨¤xia de paper, disposada a la sala mitjan?ant il¡¤lustraci¨® a la paret i text emmarcat. La segona ressona en un v¨ªdeo on una dona, dins del llit, rep la visita d'un dron. Veiem com, en una cambra desolada, dialoga amb un cleverbot, l'aplicaci¨® web dotada d'intel¡¤lig¨¨ncia artificial.

Les respostes, m¨¦s imaginatives que conceptuals, impliquen una original inflexi¨® sobre les idees de subjectivitat, privadesa i sentiment. En aquesta l¨°gica del sentir, all¨° subjectiu es construeix per mitj¨¤ d'un tracte particular amb el seu contrari, ¨¦s a dir, el que manca, en aparen?a, d'empatia. La impersonalitat pot ser un catalitzador de la sensibilitat. Kopf ja havia explorat aquest principi, en relaci¨® amb el tema de l'autisme, en la seva novel¡¤la d'autoficci¨®?Germ¨¤ de gel, vinculada al seu anterior treball en aquest espai, Seal Sounds Under the Floor (2014). Aqu¨ª el desenvolupa per mitj¨¤ d'un muntatge que q¨¹estiona la polaritat entre l'interior i l'exterior. Els llen?ols s¨®n p¨²blics; el cosmos, ¨ªntim.

En el marc de la filosofia de l'afecte, Silvan Tomkins sostenia que qualsevol afecte pot assumir qualsevol objecte. Per tant, ¡°la intimitat s'aconsegueix, en part, mitjan?ant un acord sobre alguna mat¨¨ria impersonal¡±. Per al psic¨°leg nord-americ¨¤, els exemples preferits s¨®n una ¨¤rea de coneixement i un autom¨°bil. Per a l'artista s¨®n la ci¨¨ncia f¨ªsica i les tecnologies dissenyades per a la interactivitat i el control. Per aquest motiu en els seus intercanvis epistolars, amb autors com Agust¨ªn Fern¨¢ndez Mallo, els par¨¤grafs que tracten de forats blancs els llegim com a poesia i, en canvi, s'han ratllat, en l¨ªnies negres, els passatges ¡°personals¡± de les cartes. Qualsevol objecte: les atraccions gravitat¨°ries, la mat¨¨ria fosca i el punt de vista ¡ªretina i metall¡ª d'un telescopi.

En temps recents, l'anomenat gir afectiu ha trobat la seva millor expressi¨® est¨¨tica en el g¨¨nere de la ci¨¨ncia-ficci¨®. No es tracta ara de la vella SF ¡°dura¡±, sin¨® d'un imaginari por¨®s i blanc ¡ªel color distintiu de Kopf¡ª que indaga sobre els modes i nodes relacionals. Ho fa assumint els processos de tecnificaci¨® sense caure en la tecnof¨°bia, i trobant en l'objecte virtuts comunicatives que el diferencien del fetitxe. No trobem aqu¨ª l'habitual?lamentatio per la p¨¨rdua de l'element hum¨¤ i l'apoteosi de la m¨¤quina, sin¨® una viv¨¨ncia dels vincles que, m¨¦s enll¨¤ dels tractes interpersonals, s'est¨¦n als ¨¦ssers inanimats, i als discursos que els donen forma.

Aquest mirall de l'avenir, speculum latent, ens mostra la seva imatge definitiva al petit ja? que ocupa l'¨²ltima sala. Interioritat i interf¨ªcie?evoca una obra senyera dels primers dies del new media art: Telematic Dreaming (1992), del brit¨¤nic Paul Sermon, que permetia al participant estirar-se en companyia de l'holograma projectat d'un altre cos. Per qu¨¨ no pensar en aquests dos moments com a efem¨¨rides en una possible Hist¨°ria de les converses de coix¨ª? Els somnis telem¨¤tics i els secrets de dormitori d'un Mavic Pro Zoom, que potser no es mereixen un cap¨ªtol en la nostra hist¨°ria de la sexualitat?

En aquest cas, aquesta exposici¨® ens ofereix la mat¨¨ria visual i liter¨¤ria per escriure-la ¡ªi, amb aquestes, la blancor del ja?, del cos celeste: de la p¨¤gina.

Alicia Kopf. Speculative Intimacy. Galeria Joan Prats. Barcelona. Fins al 31 de juliol.