¡°Formentera ha durat i resisteix, i aix¨° ja ¨¦s molt¡±

De la conjunci¨® liter¨¤ria Xavier Moret-Formentera nom¨¦s es podia esperar el millor, i aqu¨ª tenim Formentera Blues (Emp¨²ries), la nova, entretingud¨ªssima novel¡¤la de l¡¯escriptor, periodista i viatger, que tot aix¨° ¨¦s Moret (Barcelona, 1952), a m¨¦s de ¡ªno ho oblidem¡ª exhippy (he dubtat si posar ex). Formentera Blues ¨¦s, en teoria, un nou lliurament de les aventures del seu detectiu privat ¡°alternatiu¡±, Max Riera, al qual l¡¯autor ha dedicat en els ¨²ltims 22 anys quatre novel¡¤les (cinc amb aquesta), l¡¯anterior publicada fa vuit anys. Dic en teoria perqu¨¨ el llibre, a m¨¦s de ser una novel¡¤la negra, t¨¦ molt de biografia, de retrat generacional i de literatura de viatges. Tamb¨¦ d¡¯humor, amb el porro cerimonial en arribar o la festa del flower power. Riera, en part un ¨¤lter ego de Xavier Moret, viatja a l¡¯illa per investigar la troballa d¡¯unes restes humanes desenterrades quan uns nou-rics es fan una piscina. Tot apunta a un assassinat als anys seixanta, quan el Max va passar a Formentera sis mesos de hippy. El detectiu hi torna per primer cop des de llavors: no ¨¦s estrany que trobi l¡¯illa molt canviada.

Pregunta. ?s veritat que es feia m¨¦s l¡¯amor en l¡¯¨¨poca hippy?

Resposta. ?s cert, no ¨¦s un mite. B¨¦, aix¨° m¡¯han dit (rialles). Era l¡¯¨¨poca de l¡¯amor lliure, sense preguntes. Tant a Calif¨°rnia com a Formentera. Com deia aquella can?¨® de Stephen Stills, si no pots estar amb la que estimes, estima aquella amb la qual est¨¤s.

P. Explica a la novel¡¤la que a partir de Luc¨ªa y el sexo es practica un ritu sexual a la Cova Foradada, al costat del far de Barbaria. I jo sense saber-ho... S¡¯ho ha inventat?

R. En part. M¨¦s que inventar, exagero una mica.

P. Li ha sortit una novel¡¤la molt simp¨¤tica, una mica nost¨¤lgica.

R. ?s un divertiment. Vaig tenir la idea d¡¯endur-me el Max a Formentera, que sempre ¨¦s un luxe d¡¯escenari. I s¨ª, t¨¦ aquest aire de blues, una mica tristoi per sota del thriller i l¡¯humor.

P. Vost¨¨ va tenir un passat hippy.

R. S¨ª, b¨¦. Per¨° llavors no vaig estar sis mesos a Formentera com el Max. Vaig viatjar una mica, vaig anar a Christiania, vaig treballar en una envasadora de cogombres a Su¨¨cia el 1972, despr¨¦s vaig anar a Ketama en un Seat 600 el 1973, i el 1979 a Katmand¨² i Pokhara: all¨° era obligat, era com fer la mili hippy. En tot cas, Formentera Blues ¨¦s una novel¡¤la, no un assaig ni una reivindicaci¨® del m¨®n hippy.

P. Per¨° es descriu Formentera amb molta atenci¨® als detalls. Hi surten fins les sargantanes i els Meharis, i es parla de La joven Dolores, de Can Manolo, de la Fonda Pepe, del Blue Bar, de l¡¯amanida pagesa, de la f¨®rmula de les herbes...

R. Deu ser un vici adoptat dels meus llibres de viatges. ?s cert que ¨¦s una obra una mica h¨ªbrida, jo tamb¨¦ ho veig. Novel¡¤la negra, viatge... Fins ara feia novel¡¤la i llibres de viatges, i aqu¨ª la cosa s¡¯ha barrejat.

P. Tamb¨¦ hi ha m¨¦moire.

R. ?s cert, en revisar aquests anys per a la novel¡¤la fas un balan? de la teva pr¨°pia vida i utilitzes experi¨¨ncies i records personals.

¡°No ¨¦s un mite, ¨¦s cert que a l¡¯¨¨poca hippy es feia m¨¦s l¡¯amor. B¨¦, aix¨° ¨¦s el que m¡¯han dit¡±

P. La seva relaci¨® amb Formentera ¨¦s diferent de la del seu protagonista?

R. Bastant, ell es passa 40 anys sense tornar i, quan ho fa, ara, el xoc ¨¦s molt fort. Jo he anat tornant. La primera vegada hi vaig anar amb 19 anys i dos amics, el 1971. Hi vaig anar m¨¦s d¡¯oient que com a hippy amb carnet. No com el Max, que va viure aquest ambient a fons. Hi vaig tornar als vuitanta, als noranta, el 2000, l¡¯¨²ltima vegada fa un parell d¡¯anys; procuro anar-hi fora de temporada. El Max t¨¦ una part de mi, per¨° ¨¦s m¨¦s hippy, m¨¦s contracultural, alternatiu i passota que jo. T¨¦ coses meves, per¨° no soc jo.

P. Hi ha tamb¨¦ l¡¯amic i col¡¤lega del Max, el Roc, que tamb¨¦ t¨¦ semblances amb vost¨¨.

R. ?s periodista, i en comen?ar la novel¡¤la l¡¯acomiaden del diari, despr¨¦s de 32 anys. M¡¯ha servit per passar alguns comptes amb el periodisme actual. ?s un cop de peu lateral d¡¯estil capoeira. L¡¯ofici, tal com l¡¯enten¨ªem, ha canviat molt, ha empitjorat. Els laments del Roc encaixen b¨¦ en aquest moment. M¡¯agrada la idea de Hammett i Chandler d¡¯usar els casos criminals com a excusa per mostrar el m¨®n social.

P. Li regala al Max un afer amb una bonica estrangera a Formentera, la Monika.

R. Ho faig per fer enrabiar el Roc, amb la seva pr¨°stata en mal estat. Aquest ligue ¨¦s un record de com eren les coses abans.

P. Quin futur veu a Formentera?

R. No ho sabria dir, no crec que ning¨² pugui saber on va l¡¯illa. El seu avantatge ¨¦s que no t¨¦ aeroport, s¡¯hi ha d¡¯arribar per mar i aix¨° ajuda a preservar-la. Lawrence Durrell sempre aconsellava arribar a les illes en vaixell.

P. Quin ¨¦s el seu secret?

R. El blau, aquest blau de Formen</CF>tera de qu¨¨ parla el pintor de la novel¡¤la, l¡¯aire tan especial, la llum una mica lletosa, el fet que puguis crear el teu petit espai personal. A Formentera tot queda a prop, hi ha moltes platges boniques, Illetes, Tramuntana, Migjorn, i totes estan a un pas. Fins i tot els dos caps, la Mola i Barberia, no s¨®n lluny. I al mateix temps l¡¯illa ofereix varietat. La veritat ¨¦s que segueix sent un parad¨ªs.

P. Amb tant de viatge, segur que n¡¯ha vist d¡¯altres.

R. S¨ª, a Gr¨¨cia, per exemple, hi vaig molt i canvio d¡¯illa.

P. Doncs digui¡¯n alguna que no sigui la inexistent Phraxos de Fowles.

R. Ha ha ha. Sifnos, Amorgos, Kastelorizo, Fol¨¦gandros... No tenen la fama de Formentera, per¨°...

P. Es pot salvar el parad¨ªs de Formentera?

R. Deia Theroux que quan un lloc aconsegueix la fama de parad¨ªs es co</CF></CF>men?a a convertir en un infern. Formentera ha aconseguit no canviar massa, en comparaci¨® amb altres llocs. S¡¯acabar¨¤? Ha durat, i resisteix, i aix¨° ja ¨¦s molt.

P. A la novel¡¤la apareix l¡¯etern debat sobre si Bob Dylan va ser o no a Formentera.

R. La remor persisteix. No entenc per qu¨¨ no se li pregunta directament. Que hi digui alguna cosa ell d¡¯una vegada. S¡¯explica que va ser a la illa el 1967, despr¨¦s del seu accident. Hi ha gent que assegura que el va veure, per¨° no n¡¯hi ha cap prova. Crec que ¨¦s revelador que no hi hagi cap can?¨® seva sobre Formentera. Faig sortir l¡¯assumpte perqu¨¨ il¡¤lustra les distorsions del pas del temps i la manera en qu¨¨ neixen les llegendes. James Taylor s¨ª que hi va ser i va compondre Carolina in my mind, i Jimi Hendrix, i els Stones, i els King Crimson...

P. Hi ha moltes refer¨¨ncies musicals en la novel¡¤la, va b¨¦ llegir-la amb l¡¯Spoty obert. I Pau Riba ¨¦s gaireb¨¦ un fil conductor.

R. En parlar d¡¯aquesta generaci¨® cal fer-ho de la seva banda sonora, i s¡¯ha creat molta m¨²sica en relaci¨® amb Formentera, com ara Formentera Lady de Pink Floyd, ¨¦s clar. Pel que fa al Pau, va gravar un dels seus millors discos all¨¤, Jo, la donya i el gripau, el 1971. Havia de citar-lo, ¨¦s el hippy oficial de Catalunya. A m¨¦s, ell em va presentar el segon llibre del Max, Zanz¨ªbar pot esperar, i em va fer veure que sortia m¨¦s el Sisa que ell. Ara ¨¦s al rev¨¦s. Aquesta polsera que portes ¨¦s massai, oi?

P. S¨ª, de Kenya.

R. Fa poc vaig tornar a Tanz¨¤nia. ?frica enganxa molt.

P. Enguany ha publicat Tras los passos de Livingstone (Pen¨ªnsula).

R. S¨ª, tenia pendent fer el recorregut cap al centre d¡¯?frica sortint de Zanz¨ªbar, com els antics exploradors. He estat a Ujiji, on es van trobar Livingstone i Stanley. Un lloc m¨ªtic.

P. I ara, on?

R. Al setembre al Tibet. Acabo de tornar del Jap¨®, del qual projecto fer un llibre.

P. Acaba d¡¯apareixer un altre llibre seu, Lluny (Tushita).

R. ?s un recull de les meves cr¨°niques de viatges.

P. No es cansa de viatjar?

R. No, perqu¨¨ trio on vaig.