Xavier Moret: ¡°Visitar Xangri-La m¡¯ha rejovenit¡±

Amb prou feines m'he assegut al costat de l'escriptor i viatger Xavier Moret (Barcelona, 1952) al concorregut caf¨¨ de la llibreria Alta?r i ja cau sobre la taula el m¨¤gic i llegendari nom de Xangri-La. A veure si no ¨¦s una forma curiosa de comen?ar un dimecres. ¡°Mmm, s¨ª, no t'ho havia dit? He estat a Xangri-La. De fet gaireb¨¦ m'hi deixo la pell perqu¨¨ vaig tenir un incident amb l'estufa a la meva habitaci¨® i gaireb¨¦ es crema tot¡±. Interrompo Moret per apuntar molt cabalment que Xangri-La ¡ªla vall feli? on la gent no envelleix¡ª no existeix, la va inventar el novel¡¤lista James Hilton com a localitzaci¨® de la seva gran novel¡¤la d'aventures Lost Horizon (1933), en la qual es va basar despr¨¦s la famosa pel¡¤l¨ªcula de Frank Capra Horizontes perdidos. De pas llan?o una mirada furtiva al got de l'escriptor de viatges i hippy?recalcitrant, a veure qu¨¨ est¨¤ prenent. ¡°Ah, s¨ª, ¨¦s clar¡±, continua Moret sense perdre l'aplom.

¡°Per¨° en realitat hi ha un Xangri-La, a la Xina, a la prov¨ªncia de Yunnan: es tracta de l'antiga ciutat de Zhondiang a la qual les autoritats xineses van rebatejar el 2001 com Xangri-La, per atreure el turisme. Sembla que James Hilton es va basar per a la seva novel¡¤la en la localitat xinesa, que havia conegut per un reportatge de la revista National Geographic de l'autor etn¨°leg i bot¨¤nic Joseph Rock. La ciutat conserva alguns edificis antics molt suggeridors com el monestir de Ganden Sumtseling, conegut com el Petit Potala per la seva semblan?a amb el de Lhasa¡±. Vaja, doncs quina oportunitat perduda per morir cremat a Xangri-La, comento amb m¨¦s acritud de la que pretenia. Xavier Moret somriu: ¡°Hauria estat bonic, s¨ª, per¨° prefereixo estar viu que morir a Xangri-La¡±. Quan li dic que t¨¦ molt bon aspecte, impropi dels seus 63 anys, aprofita per deixar anar una altra bona frase: ¡°Shangri-La m'ha rejovenit¡±.

Sobre Arm¨¨nia: ¡°Amena?a convertir-se en un pa¨ªs virtual¡±

Moret t¨¦ dos nous llibres de viatges, Gr¨¨cia viatge de tardor (Brau) i La memoria del Ararat, viaje en busca de las ra¨ªces de Armenia (Pen¨ªnsula). El primer ¨¦s un oportun¨ªssim recordatori de la realitat profunda de Gr¨¨cia m¨¦s enll¨¤ de les ¨¤rdues not¨ªcies econ¨°miques i una reivindicaci¨® deliciosament filohel¡¤l¨¨nica. L'autor recopila experi¨¨ncies de molts anys de viatjar al pa¨ªs en unes p¨¤gines encantadores en les quals no deixarem de trobar-nos el Corf¨² dels Durrell, els monestirs de Meteora, la mem¨°ria de l'oracle de Delfos i de les guerres m¨¨diques o el rastre del vell Zorba ¡ªMoret passeja per la platja en la qual es va rodar l'escena en qu¨¨ Anthony Quinn balla el c¨¨lebre sirtaki¡ª. No pot faltar a la visita a Creta, el record de Paddy Leigh Fermor i les seves aventures.

Quant a Arm¨¨nia, el primer pa¨ªs cristianitzat (el 301), l'escriptor va arribar carregat de refer¨¨ncies acumulades al llarg de tota una vida, de la lectura de William Saroyan a les can?ons de Charles Aznavour (dos famosos armenis de la di¨¤spora) sense oblidar Ararat, d'Atom Egoyan. De nou aquest viatge t¨¦ com a origen el tren d'escriptors en el qual Moret va fer tants contactes que el van impulsar a moure's d'un rac¨® a un altre del m¨®n; va ser aquell un veritable transiberi¨¤ de la literatura de viatges. ¡°?s cert, aquest tren em va canviar la vida, i aqu¨ª vaig con¨¨ixer tamb¨¦ David Muradyan, que em va descobrir l'Arm¨¨nia d'ahir i d'avui¡±. Disposant de bons contactes ¡ª¡±els amics armenis estan molt b¨¦, per¨° et fan beure molt¡±¡ª, l'autor va rec¨®rrer el pa¨ªs on el va captivar l'hospitalitat de les seves gents i el va commocionar el record viu i omnipresent del genocidi que fa un segle va costar la vida a un mili¨® i mig de persones.

El que els armenis anomenen el Gran Crim va ser la deportaci¨® i extermini perpetrats pel Govern turc a partir de 1915. En el curs del viatge, Xavier Moret ¡ªno debades veter¨¤ periodista¡ª va aconseguir el premi gros i va tenir el privilegi de con¨¨ixer un supervivent del genocidi armeni, Movses Haneshanyan, de 103 anys, que, explica, a dia d'avui segueix viu, ja amb 105 primaveres.

¡°El viatge ja forma part de la

¡°Vaig anar a Arm¨¨nia perqu¨¨ tenia moltes ganes de contrastar tot el que deien els armenis de fora del pa¨ªs amb la realitat. I el que vaig trobar va ser una realitat molt diferent. Et venen una Arm¨¨nia idealitzada, de gran cultura i arribes a una exrep¨²blica sovi¨¨tica molt pobra, sense recursos propis, en la qual la majoria de la gent vol emigrar; la poblaci¨® disminueix constantment. Amena?a de convertir-se en un pa¨ªs virtual. No tenen res i moltes infraestructures les financen els armenis de la di¨¤spora. Fins i tot l'Ararat, la seva muntanya sagrada, el seu gran senyal d'identitat nacional, resulta que est¨¤ a l'altre costat de la frontera, a Turquia¡­¡±. Ah, l'Ararat. Quines not¨ªcies hi ha de l'arca de No¨¨, pretesament embarrancada al cim? Si el viatger ha estat a Xangri-La¡­ ¡°B¨¦, vaig visitar la catedral d'Echmiadzin, el Vatic¨¤ armeni, on se'n conserva un suposat tros, encara que no vaig poder veure'l perqu¨¨ l'acc¨¦s estava temporalment restringit per obres; la de l'arca, ¨¦s una llegenda bonica, encara que hi ha hagut nombroses expedicions en la seva cerca. A Arm¨¨nia diuen que D¨¦u no vol que la trobin. A Echmiadzin tamb¨¦ guarden la punta de la llan?a de Longinos, la que va ferir el costat de Jesucrist a la creu segons la tradici¨®¡±. El que m¨¦s li va agradar d'Arm¨¨nia a Moret? ¡°Els monestirs del segle V barreja de paleocristi¨¤ i cauc¨¤sic incrustats a la muntanya¡±.

Xavier Moret no para de viatjar. Des de l'¨²ltima vegada que conversem, el gener de l'any passat, ha estat, a m¨¦s del Yunnan xin¨¨s, al soldanat d'Oman (¡°per aqu¨ª passejava el teu amic Thesiger¡±, t¨¦ la gentilesa de recordar), des d'on va ensumar a les portes del Rub el Khali, el Territori Buit, el paor¨®s desert de sir Wilfred. ¡°No m'hi vaig ficar, per¨° vaig poder veure gent com la que va descriure Thesiger, els bedu, els llops del desert¡±.

Tamb¨¦ ha viatjat a Bhutan, Mong¨°lia, Alaska, Nam¨ªbia, les illes Feroe (amb frarets) i l'Ant¨¤rtida! ¡°Vaig visitar l'illa Elefant, on es va refugiar l'expedici¨® de Shackleton fins a ser rescatat, un lloc de gran for?a dram¨¤tica¡±. De totes aquestes destinacions, diu, algunes tenen llibre i unes altres no. Com porta estar tant temps fora de casa? ¡°El viatge ja forma part de la meva vida quotidiana, per¨° m'agrada tornar, 'ja ¨¦s hora de tornar a casa' em dic de vegades. Per¨° ara me'n vaig aviat, a Costa d'Ivori aquesta vegada¡±.