Arquitectura que cuida

El millor hospital del m¨®n no pot ser un immoble estrictament funcional. Els metges ho saben: a m¨¦s de curar-se, els pacients volen que se'ls escolti. S¨®n protagonistes involuntaris d'una cursa d'urg¨¨ncies perqu¨¨ no se'ls acabi la vida. I fins i tot en aquesta vertiginosa espiral, cal que alguna cosa mantingui la calma. Amb cures, llum i comoditat, l'arquitectura sanit¨¤ria pot alleujar el dolor, distreure les esperes i acompanyar els pacients. El finland¨¨s Alvar Aalto va passar a la hist¨°ria com el geni que va humanitzar l'arquitectura moderna. Un dels seus primers projectes va ser un hospital a Paimio, 140 quil¨°metres a l'est d¡¯H¨¨lsinki, que aviat far¨¤ els 100 anys. Continua sent un edifici modern per¨° ¨¦s, abans de res, un immoble atent: es va avan?ar a les necessitats dels malalts. El color groc de l'escala sembra els passadissos d'esperan?a i la poca altura dels esglaons permetia que els malalts fessin exercici sense esgotar-se. Al terrat, la barana ¨¦s molt baixa. Avui no compliria la normativa. Aalto la va idear perqu¨¨ els tuberculosos que prenien el sol reposant en hamaques no es perdessin el bosc de bedolls que envolta l¡¯edifici.

Els millors hospitals no s¨®n llocs as¨¨ptics, s¨®n monuments a la cura i al respecte pels pacients, esperan?a enmig de quir¨°fans i lliteres. Aconsegueixen que on es respira incertesa i por hi entri l'alleujament del rep¨°s. Al Brasil, l'arquitecte carioca Jo?o Filgueiras Lima, conegut com a Lel¨¦, va projectar una s¨¨rie d'hospitals p¨²blics per a v¨ªctimes de politraumatismes que porten el nom de Sarah Kubitschek, la primera dama de l'¨¨poca en qu¨¨ es va construir Bras¨ªlia, el 1960. Els centres Sarah s¨®n prefabricats per¨° humans. Els jardins, terrasses i passarel¡¤les ventilades dels edificis fan que els malalts tinguin una quotidianitat amb vistes i aire net.

Hi ha m¨¦s centres pensats per motivar els pacients. Curiosament, molts tenen nom de dona. La paisatgista escocesa Maggie Keswick Jencks va saber que el seu c¨¤ncer de pit s'havia est¨¨s i, durant el seu tractament, va pensar a deixar com a llegat un lloc per poder viure millor tot i estar malament. Va buscar que els pacients se sentissin persones davant d'un jard¨ª, preparant-se un caf¨¨ i descansant entre tractaments en un espai dom¨¨stic. Va voler deixar-los una casa de deb¨°. Va passar el 1996. Avui, al Regne Unit, hi ha 21 cases com la que va imaginar la Maggie. Les han signat arquitectes com Richard Rogers, Frank Gehry, Norman Foster o Zaha Hadid. I s'estan construint Maggie¡¯s Centers a Hong Kong i a Singapur. A Edimburg, mentre constru?en el Parlament d¡¯Esc¨°cia, Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van con¨¨ixer Charles Jencks. L'arquitecte que va teoritzar sobre la postmodernitat ja era, en aquells moments, vidu de la Maggie. Es van fer amics. Cinc anys despr¨¦s, a Miralles li van diagnosticar un tumor cerebral que va posar fi a la seva vida l'estiu de l'any 2000. La seva v¨ªdua, Benedetta Tagliabue, va voler treballar pro bono per a l'associaci¨®. I va activar un projecte en col¡¤laboraci¨® amb els Maggie¡¯s Centers per aixecar el primer centre K¨¤lida a Espanya, que s'acaba d'inaugurar al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, patrimoni de la humanitat.

L'esfor? d'aquesta d¨¨cada ha estat tan gran que l'enginyosa planta hexagonal ¡ªque busca racons ¨ªntims¡ª, els plecs de la fa?ana i la seva forma org¨¤nica, el treball de maons de la fa?ana ¡ªque sembla de cistelleria¡ª o el cromatisme del mosaic de la coberta gaireb¨¦ semblen una an¨¨cdota. Curiosament, el projecte de Dom¨¨nech i Montaner ¡ªla reforma d'un recinte g¨°tic original que va apostar per la bellesa curativa el 1930¡ª tamb¨¦ tenia el patrocini c¨ªvic. Els 27 pavellons modernistes, d'un total de 48 dibuixats, es van construir gr¨¤cies a benefactors com el banquer Pau Gil.

L'escala humana i el descobriment dels detalls als edificis ¡ªque a l'hospital de Dom¨¨nech i Montaner honraven la hist¨°ria de Catalunya i la religi¨®¡ª es concentren en el projecte d¡¯EMBT en una oda a la natura. Al tacte i a les gelosies que mitiguen el sol s'hi uneixen els grans finestrals que busquen que el jard¨ª entri al centre. L'interior, c¨¤lid, colorista i gener¨®s, com ¨¦s ella, delata la m¨¤ del mobiliari que Patricia Urquiola ha volgut aportar. La col¡¤laboraci¨®, la fusta i la comoditat humanitzen un espai pensat per donar un tracte proper i respectu¨®s alhora ¡ªamb intimitat i companyia¡ª als pacients en tractament de c¨¤ncer. Aix¨ª, l'edifici ¨¦s org¨¤nic i alegre. T¨¦ l'aspecte d'un treball meticul¨®s i expressiu, per¨° s'alleugereix per parts i capes que busquen el di¨¤leg amb la hist¨°ria, el lloc i, tal vegada, la malaltia.

Les construccions que fan sentir b¨¦ no descuren l¡¯entorn ni les persones: els integren

L'arquitecta Beatriz Colomina sost¨¦ que va ser la tuberculosi la que va decidir l'aspecte purista de l'arquitectura racionalista: ¡°Els avantguardistes del segle XX van presentar la seva arquitectura com un instrument per a la salut¡±. Pel que sembla, parlaven de neteja, no consideraven la salut mental. El benestar requereix espais amables com aquest. L'arquitectura que ens fa sentir b¨¦ no descuida l'entorn ni descuida les persones: ens integra. Aquest esfor? d'integraci¨® ¨¦s tamb¨¦ un exercici d'humilitat arquitect¨°nica. Quan els projectistes m¨¦s coneguts es posen a dissenyar gratis per als qui busquen un refugi, els tremola el pols. Dubten, es dediquen a observar els pacients. I aprenen a cuidar. A pocs metres del departament d¡¯oncologia de Sant Pau, aquesta nova casa s'anuncia amb el color de la terra.