Isabelle Huppert torna a Barcelona encarnant Maria Estuard al Grec

Jovial, m¨²stiga, estrident, serena, bonica, monstruosa, arrogant, humil, nena i vella. En l'hora i mitja que dura el seu nou espectacle teatral, Isabelle Huppert (Par¨ªs, 1953) mostra totes les arestes del seu personatge, tota una Maria Estuard, que sembla que s'encavalquin amb les de l'actriu que l'encarna. Huppert interpreta la decapitada reina d'Esc¨°cia a?Mary said what she said, que arribar¨¤ al Grec de Barcelona el 21 i 22 de juliol, despr¨¦s de convertir-se en un dels plats forts de la temporada a Par¨ªs, on les representacions van finalitzar el cap de setmana passat. Sola sobre l'escenari, sense m¨¦s aliats que els llums multicolor del director Robert Wilson, els versos cr¨ªptics de Darryl Pinckney i la m¨²sica de Ludovico Einaudi, signa una interpretaci¨® amb aires de n¨²mero de circ d'una acr¨°bata que prefereix treballar sense xarxa. ?s la reina Isabelle en persona.

L'actriu escup les paraules a la velocitat del raig, corre per l'escenari com una plusmarquista, sotmet el seu rostre reial a tota mena de ganyotes el¨¤stiques i condueix la veu cap a tessitures desconegudes. En el seu tercer treball conjunt amb Wilson, despr¨¦s de dues funcions que van fer hist¨°ria ¡ªOrlando el 1993 i Quartett?el 2006, totes dues a l'Od¨¦on parisenc¡ª, Huppert s'endinsa en la desmesura total, lluny del registre naturalista en qu¨¨ s'inscriuen gaireb¨¦ totes les seves pel¡¤l¨ªcules. ¡°En realitat, no tinc la sensaci¨® de ser una actriu diferent al teatre i al cinema. Jo hi veig una continu?tat, m¨¦s que una oposici¨®¡±, desestima l'actriu en una conversa telef¨°nica. ¡°No crec que siguin tan diferents en la seva relaci¨® amb el realisme. En el fons, el m¨¦s interessant sempre ¨¦s aconseguir que la vida circuli a l'interior¡±.

Huppert admet que en aquesta obra utilitza nous m¨²sculs, per¨° aquesta ¨¦s una aspiraci¨® en cada projecte. ¡°Per a un actor, perdre's ¨¦s bo. Perdre els teus punts de refer¨¨ncia fa que et trobis amb tu mateix. Implica allunyar-se de les convencions i aconseguir una llibertat personal¡±, assegura l'actriu.

En l'obra interpreta Maria Estuard per segona vegada, despr¨¦s d'una primera experi¨¨ncia al?National Theatre de Londres durant els anys noranta i amb llibret de Schiller. No aconsegueix descriure per qu¨¨ la monarquia t¨¦ aquesta fascinaci¨®, fins i tot en un pa¨ªs que va tallar el cap als seus reis. ¡°Encara que no s¨¦ si a Fran?a captiva tant com a Espanya o Anglaterra. Aqu¨ª no tenim reis, per¨° s¨ª que tenim una rep¨²blica una mica mon¨¤rquica en la seva representaci¨®¡­¡±, ironitza, sense precisar l'opini¨® que li mereix l'actual inquil¨ª de l'Elisi, Emmanuel Macron.

Claude Chabrol, amb qui va col¡¤laborar en set ocasions, solia dir que tots els seus projectes li pertanyien tant a ella com als seus respectius directors. En aquest sentit, es considera m¨¦s autora que actriu? "Seria presumptu¨®s dir que s¨ª. Aix¨° ¨¦s el que el director Arnaud Desplechin acostuma a dir sobre Catherine Deneuve, per¨° no s¨¦ si jo tinc dret a atribuir-me aquest t¨ªtol¡±, dubta. ¡°Per¨° si un autor ¨¦s alg¨² que va m¨¦s enll¨¤ de la simple funci¨® de l'int¨¨rpret, que posa en joc la seva responsabilitat personal i autobiogr¨¤fica, llavors s¨ª que em sento una autora, amb la precauci¨® orat¨°ria que li he donat¡±, acaba admetent. Totes les seves obres i pel¡¤l¨ªcules s¨®n, en aquest sentit, ¡°una afirmaci¨® personal¡±.

El 2017, la pel¡¤l¨ªcula Elle?va suposar un gir en la seva traject¨°ria. Pel seu paper de v¨ªctima d'una violaci¨® va obtenir les millors cr¨ªtiques de la seva carrera, un Globus d'Or i una nominaci¨® a l'Oscar. ¡°En el meu dia a dia, res ha canviat radicalment: continuo fent el cinema que m'agrada a Fran?a, a Europa i al m¨®n¡±, respon. Tampoc li van ploure les ofertes, diu. ¡°O, en qualsevol cas, eren papers que no m'interessaven gens. Segurament vaig fer la pel¡¤l¨ªcula La v¨ªdua, amb Neil Jordan, gr¨¤cies a l'Oscar. Per¨° res m¨¦s¡­¡±.

En aquest projecte, estrenat al maig, interpretava una psic¨°pata amb la qual semblava riure's de la seva pr¨°pia imatge de dona esquerpa i freda com el gel. Igual que va fer en la s¨¨rie Call my agent, on va acceptar interpretar una caricatura de si mateixa: una actriu hiperactiva que rodava dues pel¡¤l¨ªcules en una sola nit, a m¨¦s de concedir una entrevista en directe en una r¨¤dio cultural per a intel¡¤lectuals. ¡°Era una ficci¨®, que no t¨¦ m¨¦s a veure amb mi que qualsevol altre personatge meu¡±, diu. Coneguda pel seu trepidant ritme de treball, Huppert viu una anomalia: en el seu futur no hi ha m¨¦s projectes que un muntatge d'El zoo de vidre?amb el seu admirat Ivo van Hove i una com¨¨dia polic¨ªaca rodada al multicultural barri de Belleville de Par¨ªs,?cosa que reflecteix el seu ampli espectre de registres. ¡°N'hi haur¨¤ algun m¨¦s, per¨° no l'hi puc dir. Justament ho estic decidint aquesta setmana¡­¡±, confessa.

I com escull Huppert? ¡°A trav¨¦s del que un acostuma a imaginar: el tema, el director, que els di¨¤legs estiguin ben escrits¡­ Encara que el que ¨¦s de deb¨° important ¨¦s una altra cosa: que sentis la necessitat d'embarcar-te en un projecte. I quan dic necessitat dic desig, perqu¨¨ s¨®n sin¨°nims¡±. Una vegada va confessar que vivia cada estrena teatral com un pre¨¤mbul de la mort. Avui matisa que va exagerar una mica. ¡°Per¨° ¨¦s veritat que el teatre ¨¦s un lloc de patiment, tot i que aquest convisqui estretament amb el plaer. Al cinema, en canvi, no pateixo mai. En aquest sentit, el cinema no em fa ni fred ni calor¡±, diu tot i saltar-se, per una sola vegada, la seva prohibici¨® de comparar-los.?