Francesc Trillas: ¡°L¡¯independentisme ¨¦s vist a fora com a nacionalpopulista¡±

Francesc Trillas (Barcelona, 1965), professor d¡¯Economia aplicada de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, ¨¦s militant del PSC ¡ªpartit amb el qual va ser regidor a l¡¯Ajuntament de Barcelona entre el 1991 i el 1995¡ª, per¨° sobretot ¨¦s federalista. Trillas ¨¦s un dels fundadors i membre actiu del col¡¤lectiu Federalistes d¡¯Esquerres. Acaba de publicar Missi¨® federal. Cap a una soluci¨® compartida de Catalunya (Bubook).

Pregunta. Assegura a Missi¨® federal que ¡°secessi¨® i democr¨¤cia s¨®n dif¨ªcilment compatibles¡±. Per qu¨¨?

Resposta. ?s una q¨¹esti¨® gaireb¨¦ emp¨ªrica: hi ha hagut poques secessions en democr¨¤cies. La independ¨¨ncia de pa?sos petits s¡¯ha produ?t amb l¡¯esmicolament de la Uni¨® Sovi¨¨tica o, abans, en el proc¨¦s de descolonitzaci¨®, per¨° no eren democr¨¤cies. En una democr¨¤cia desenvolupada i que funciona, les minories estan respectades, la secessi¨® ¨¦s innecess¨¤ria i probablement contraproduent.

P. Per qu¨¨ ¨¦s contraproduent una secessi¨® en democr¨¤cia?

R. Fixi¡¯s en el que est¨¤ passant al Regne Unit o a Catalunya: es produeix una divisi¨® social. Es trenquen vincles de moltes d¨¨cades; es paga un cost, l¡¯erosi¨® de la cohesi¨® social.

P. Vost¨¨ ¨¦s contrari als refer¨¨ndums, per la divisi¨® social que generarien i perqu¨¨ els resultats depenen d¡¯unes circumst¨¤ncies puntuals. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s contrari a decidir una q¨¹esti¨® com la independ¨¨ncia amb majories d¡¯un 60%. I amb majories de dos ter?os?

R. No es tracta d¡¯un nombre concret. Posem que hi ha un majoria del 70%: si el 30% restant est¨¤ repartit aleat¨°riament, aix¨° seria representatiu d¡¯un gran consens, per¨° si aquest 30% est¨¤ concentrat en una regi¨® com el Llobregat, estem fent un nou pa¨ªs contra una minoria cultural homog¨¨nia.

P. Vost¨¨ escriu: ¡°?s un error donar satisfacci¨® als secessionistes, perqu¨¨ s¨®n for?a insaciables. A qui cal donar satisfacci¨® ¨¦s a les comunitats susceptibles de ser v¨ªctimes del discurs sobiranista¡±. Qui s¨®n aquestes comunitats, els comuns?

R. I alguns socialistes: un dels arguments dels que van marxar del partit era que l¡¯independentisme era la nova centralitat i que el PSC s¡¯estava quedant arraconat.

P. I al llibre diu que la independ¨¨ncia ja no ¨¦s la centralitat...

¡°El pujolisme tenia una certa autocontenci¨® que s¡¯ha perdut. ERC s¨ª que fa un esfor?¡±

R. L¡¯independentisme ¨¦s una part molt important, per¨° si s¡¯hi fixa, a Espanya, a Europa i a Catalunya, amb la recuperaci¨® del PSC i la vict¨°ria de Ciutadans fa dos anys, no est¨¤ clar que l¡¯independentisme ocupi la centralitat, entesa aquesta com a moderaci¨®. L¡¯independentisme ¨¦s vist des de fora com un moviment nacionalpopulista, molt gran, potser m¨¦s civilitzat que d¡¯altres al m¨®n, per descomptat no violent, per¨° pol¨ªticament ni ¨¦s la centralitat, ni t¨¦ aliats fora de Catalunya.

P. I quina seria la centralitat avui?

R. L¡¯intent del centre pol¨ªtic europeu per prevaler, la socialdemocr¨¤cia recuperant-se, forces liberals i verdes que pugen una mica. ?s un espai molt plural, per¨° l¡¯independentisme no hi ¨¦s.

P. Com convenceria el m¨®n dels comuns que no se sumin a l¡¯independentisme?

R. El federalisme ¨¦s m¨¦s radical que l¡¯independentisme des del punt de vista social: ¨¦s organitzar el m¨®n no a partir de l¡¯estat naci¨®, sin¨® d¡¯una democr¨¤cia multinivell, que funcioni millor i que resolgui els grans problemes de la humanitat.

P. Quines propostes a curt termini faria? Al llibre diu que en trenta anys el catal¨¤ hauria de ser llengua oficial de facto a Espanya. Aix¨° no ¨¦s molt de temps?

R. El catal¨¤ hauria de ser llengua oficial arreu de l¡¯Estat. Aix¨° ajudaria a fer un Estat m¨¦s decent, que assum¨ªs m¨¦s la diversitat i en el qual a llarg termini la gent s¡¯hi sent¨ªs m¨¦s identificada. Trenta anys ¨¦s molt? Hi ha dues opcions: o una evoluci¨® federalitzant o trenta anys m¨¦s en la par¨¤lisi actual, i en el m¨®n actual aix¨° vol dir retroc¨¦s.

P. Al llibre afirma: ¡°No pot ser que la meitat de la ciutadania de Catalunya se senti estrangera a Catalunya¡±. Tamb¨¦ diu que el pujolisme va crear unes institucions que no estaven pensades per a l¡¯inter¨¨s general sin¨® per a un inter¨¨s particular. Durant el pujolisme tamb¨¦ hi havia catalans que se sentien estrangers?

R. Amb el pujolisme va comen?ar tot aix¨°, per¨° no va arribar als extrems actuals. Amb el pujolisme, molta gent de la perif¨¨ria de Barcelona se sentia despla?ada, per¨° no passava angoixa com a l¡¯octubre del 2017: molta gent va patir perqu¨¨ no sabien qu¨¨ passaria amb el seu futur. El pujolisme tenia una certa autocontenci¨® que s¡¯ha perdut. ERC s¨ª que fa un esfor?.

P. Explica que els no independentistes com vost¨¨ s¨®n una minoria en el seu grup social, el de la classe mitjana catalanoparlant. Arraconats?

R. El nostre grup social ens fa sentir pressionats. L¡¯independentisme ¨¦s un col¡¤lectiu socialment dominant. Com pot ser que un grup que representa el 37% del cens electoral catal¨¤, molt mobilitzat, s¨ª, per¨° una minoria, ens pressioni tant?

P. En la hist¨°ria recent d¡¯Espanya hi ha hagut alguna altra minoria tan gran, del 37% del cens?

R. Exerceixen una pressi¨® social i tenen una visibilitat molt superior al 37%. Primer per raons institucionals: a Catalunya hi ha 900 municipis, la majoria molt petits, i quasi 800 tenen alcalde independentista. En segon lloc, el Parlament afavoreix les zones menys poblades, els dona m¨¦s pres¨¨ncia parlament¨¤ria. Tercer, hi ha una explicaci¨® sociol¨°gica: aquest 37% s¨®n sectors de classe mitjana i mitjana alta, participen m¨¦s pol¨ªticament, s¨®n els m¨¦s articulats i els m¨¦s formats, se¡¯ls veu m¨¦s.

P. Insisteix que els mitjans p¨²blics catalans ¡°han manipulat la societat civil¡±. L¡¯independentisme replica que s¨®n mitjans plurals i que n¡¯hi ha m¨¦s de no independentistes. Per qu¨¨ creu que aquests mitjans condicionen tant la societat catalana?

R. Perqu¨¨ s¡¯han convertit en els portaveus d¡¯un moviment molt mobilitzat i disciplinat. Crec que el p¨²blic de La Sexta o EL PA?S ¨¦s menys militant. L¡¯audi¨¨ncia dels mitjans independentistes s¨®n devots. La televisi¨® p¨²blica pagada per tots s¡¯ha convertit en el butllet¨ª d¡¯un moviment disciplinat i organitzat.

P. Pregunta ret¨°rica que surt al seu llibre: ¡°Hi ha molta difer¨¨ncia entre el catal¨¤ emprenyat i l¡¯angry white man que vota Donald Trump?

R. Si el catal¨¤ emprenyat ¨¦s el senyor que ve a Barcelona un cap de setmana i no ent¨¦n que li parlin en castell¨¤, doncs no hi ha gaire difer¨¨ncia. La gent que no ent¨¦n que a Catalunya es parli en castell¨¤ ¨¦s semblant al senyor blanc que no ent¨¦n que al seu barri hi hagi immigrants.

P. Vost¨¨ fa seva la proposta de Daniel Cohn-Bendit d¡¯una rep¨²blica federal europea. L¡¯independentisme replicaria que aquest futur el construiran els estats, no les regions...

R. El nacionalisme catal¨¤ tindria un rol si concentr¨¦s les seves forces a fer una Europa unida, sense fronteres, amb molta flexibilitat per sota. Veig molt marge per a molta creativitat institucional. Ens falta imaginaci¨®. Hi ha molt marge per relativitzar el pes de l¡¯estat naci¨®.

P. Per¨° sembla que hi ha un retorn a l¡¯estat naci¨®. L¡¯independentisme catal¨¤ aposta per aix¨°, el Brexit n¡¯¨¦s un altre exemple, i hi ha moviments nacionalistes governant arreu d¡¯Europa. La rep¨²blica federal europea no ¨¦s una quimera?

R. El nacionalisme ¨¦s una por al m¨®n m¨¦s interconnectat. Jo veig a prop la rep¨²blica federal europea. Som a l¡¯espai Schengen i a la zona euro, coses que fa trenta anys ens semblaven ut¨°piques i avui s¨®n realitat; per aix¨° fan por a molta gent. El que hem de fer ¨¦s organitzar-ho millor, que sigui un espai de solidaritat, amb una pol¨ªtica fiscal europea, amb un pressupost europeu digne. Hem avan?at molt, tenim una moneda ¨²nica, llibertat de moviment, tenim els mateixos drets que un alemany, un franc¨¨s o un itali¨¤.