Ferrater, fulgor a classe

Diu molt del malaguanyat Antoni Comas, flamant primer catedr¨¤tic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona despr¨¦s de la Guerra Civil, l¡¯atreviment de convidar Gabriel Ferrater (1922-1972) a impartir un curs de literatura el 1965. Inquiet, autodidacte, esperit lliure, Ferrater encara estava acabant Filosofia i Lletres, abandonada i represa intermitentment des de 1954, i va caldre contractar-lo com a conferenciant, fora del programa acad¨¨mic oficial. Per¨° Comas n¡¯esperava molt: va encarregar que es gravessin les lli?ons per publicar-les en un llibre.

CURS DE LITERATURA CATALANA CONTEMPOR?NIA
Gabriel Ferrater
Edici¨® de J. Cornudella
Emp¨²ries
416 p¨¤g. 23 euros

Mig segle despr¨¦s, quin fulgor conserven aquelles lli?ons dels cursos 1965-1966 i 1966-1967! N¡¯hav¨ªem llegit una bona part, separadament, en els volums La poesia de Carles Riba (1979), Foix i el seu temps (1987) i Tres prosistes: Joaquim Ruyra, V¨ªctor Catal¨¤ i Josep Pla (2010), per¨° nom¨¦s ara que les tenim totes reunides i ordenades podem copsar-ne l¡¯abast. Ras i curt: aquell extraoficial Curs de literatura catalana contempor¨¤nia se situa en un lloc destacat del nostre corpus cr¨ªtic.

Comas va encertar de ple. Ferrater tenia al cap ¡ªun dels m¨¦s ben moblats de qu¨¨ hem gaudit¡ª un panorama prec¨ªs i raonat de la literatura catalana. Un panorama ben contextualitzat: domina tota la tradici¨® europea i recorre a Mallarm¨¦, Goethe, Emily Bront?, Saint-John Perse, Dante o Brecht quan l¡¯ajuden a explicar l¡¯obra dels escriptors catalans. De cap a cap del curs ¡ªi a les dues confer¨¨ncies complement¨¤ries, posteriors, publicades en ap¨¨ndix¡ª, sorpr¨¨n l¡¯exigent coher¨¨ncia amb qu¨¨ relliga autors, obres i plantejaments. Les gravacions reflecteixen la vitalitat i la clarivid¨¨ncia de Ferrater. No perd mai el fil, tant si fa excursos per explicar an¨¨cdotes o perfilar detalls, com si generalitza i sintetitza o b¨¦ comenta de prop els textos. Hi conflueixen el lector constant i assaonat, el poeta que coneix l¡¯ofici i l¡¯amic d¡¯alguns dels autors. I fascina la manera com transmet la seva n¨ªtida composici¨® de lloc de les lletres catalanes i com resumeix temes com el simbolisme, l¡¯avantguarda i la m¨¨trica amb un didactisme envejable.

La posici¨® cr¨ªtica de Ferrater ¨¦s rotunda. Defuig les dues tend¨¨ncies dominants aleshores: l¡¯escol¨¤stica nacionalista i la marxista. ¡°Espero que tots sabem que el patriotisme ¨¦s una mena de residu innoble de les edats tenebroses d¡¯Europa¡±, engega als alumnes blasmant el catalanisme, ¡°mal cr¨°nic¡± i ¡°instrument de tortura¡± que encotilla els escriptors fins que Carles Riba i Josep Pla se n¡¯alliberen. Igualment, retreu que la mec¨¤nica interpretaci¨® sociol¨°gica de Joan Fuster, Josep Maria Castellet i Joaquim Molas ¡ªv¨¤lida com una eina m¨¦s¡ª aboca a simplificar. Al moll del curs hi ha una idea essencial: la literatura triomfa quan l¡¯escriptor sap servir-se de la llengua amb la for?a de la imaginaci¨® art¨ªstica. Per aix¨° la cr¨ªtica ideol¨°gica, aplicada amb milit¨¤ncia, va coixa: ¡°Les idees s¨®n el comen?ament de la poesia, no pas el final¡±. I qui diu idees, diu les emocions personals de l¡¯escriptor, secund¨¤ries en l¡¯obra liter¨¤ria, que suscita emocions noves mitjan?ant l¡¯artifici verbal: ¡°Un literat escriu per expressar la seva imaginaci¨®¡±.

Ferrater fa veure aquest proc¨¦s en set escriptors (Guerau de Liost, Josep Carner, Riba, J. V. Foix, Joaquim Ruyra, V¨ªctor Catal¨¤ i Pla, amb esments de passada a Joan Maragall, Joan Puig i Ferreter, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Sebasti¨¤ Pons...) i ens hi obre perspectives alienes a t¨°pics i reduccionismes: Carner, contra les etiquetes de simbolista i fr¨ªvol, exhibeix un pessimisme molt realista i una gran altura moral; Riba traspua vitalitat per les esquerdes de la m¨¤scara hier¨¤tica amb qu¨¨ sovint l¡¯hem conegut; Foix, m¨¦s que el surrealista que no ¨¦s, mostra una ¡°imaginaci¨® racional, l¨²cida i a dist¨¤ncia del seu objecte¡±; Pla, lluny de cap bonhomia localista, ¨¦s el m¨¦s modern i conscient dels nostres prosistes; i la innovadora lectura de Solitud, en clau psicoanal¨ªtica i homosexual, prefigura les aproximacions actuals arran del rescat de la narrativa completa de Caterina Albert.

Jordi Cornudella, que l¡¯any passat va oferir una minuciosa i ja can¨°nica edici¨® de Les dones i els dies, ha reconstru?t el curs amb encert, revisant les gravacions i transcripcions i completant-les, quan no n¡¯hi havia, amb els apunts fidedignes de Joan Alegret, el becari de Comas responsable del registre. Mai podrem agrair prou als tres aquest regal.