Secrets de ¡®galletes¡¯: f¨°rmules i enginys

Sobreviuen certs secrets, mescles, enginys, m¨¤quines, invents i f¨®rmules magistrals a l'entorn d'all¨° que esdev¨¦ comestible. No sols hi ha mat¨¨ries reservades en la gastronomia, aquesta aristocr¨¤cia postmoderna, interclassista rarament, que parla dels afers dels menjars, plats i egos, dels negocis i dels autors.

No tot ¨¦s evident, accessible, lliure, encara, a l'ultramoda social en qu¨¨ tot ¨¦s mostra i es publica arreu, a la tele, a les xarxes, als perfils privats i als ¡®mass media¡¯ hist¨°rics: l'escriptura al paper i en digital, als diaris, als ego blocs i portalets, tres mots o 500 com aquests, tamb¨¦.

Hi ha alguns espais o racons al m¨®n dels comestibles (no ¨¦s la f¨®rmula de la Coca-Cola), que queden aliens, vedats, privats als ulls p¨²blics, dels escrutadors de pantalles, dels periodistes i dels consumidors.

Potser all¨° que s'oculta o ¨¦s reservat ¨¦s la clau, la ra¨® o la m¨¤gia del negoci, de la pres¨¨ncia, identitat o sabor del producte. Qu¨¨ ¨¦s? Qu¨¨ duu? Com es fa? S¨®n algunes de les q¨¹estions ¨°bvies que qualsevol es fa abans de tastar o comprar all¨° elaborat ¨Ctransformat¨C per dur a la boca o regalar.

Sembla que les murs de la discreci¨® s¨®n una cautela comercial. S¨®n secrets ocults amb gelosia i argument. No tot ha de ser exhibici¨® i l'argument de la reserva segurament t¨¦ les raons per esquivar la compet¨¨ncia, la imitaci¨®, l'assalt al mercat tancat on s'ha constru?t un ¨¨xit.

El territori ¡®cultural¡¯ dels menjars i els elements comestibles primers o secundaris t¨¦ una tropa de cuiners, cr¨ªtics, gormands i gurmets, ¡®influencers¡¯ i polls entrats en costura, m¨¦s tantes cuineres i cuinerets an¨°nims i espl¨¨ndids. Alhora, certament esdev¨¦ una compulsiva publicaci¨® i autorefer¨¨ncia a la gran conversa-mostrador universal de les xarxes i les pantalles cl¨¤ssiques. A totes els televisions del m¨®n tamb¨¦ ¨¦s parla de cuina, consum i s¡¯hi fan plats i receptes. Menjar ¨¦s una cosa que es fa tres vegades al dia. I l'alimentaci¨® ¨¦s un tema delicat, no sols per la dieta.

De vegades, hi ha elements comestibles territorials d'¨¨xit, artesans i fabricants mitjancers que creixen contra la l¨°gica per ventura. Ara es mengen m¨¦s que mai galletes d'oli, de barco, d'Inca, les dites ¡®quelis¡¯ gen¨¨ricament pel vell ¨¨xit de la Quely industrial llan?ada dels Dom¨¨nech, els Guixa, ara participada per l'hoteler Pedro Pascual. Els petits i mitjancers artesans Rossell¨® de Porreres (que fan torr¨®)i en Gori de Muro, sobretot, tenen el seu forat innovador i racional ben argumentat al mercat dominat per les galletes industrials. Emper¨° als dos darrers anys creix l'onada ¨Caqu¨ª afinada fa estona¨C de les bones, bones peces del forner d'Art¨¤, les galletes artanenques s¨®n m¨¦s que interessants.

El boom de les neogalletes artesanes (cl¨¤ssiques sense afegits i amb certs exotismes de llavors, mecles i colors discutibles) perviu i creix malgrat la devastaci¨® generacional de forns tradicionals de poble i barriada. L'extinci¨® del pa cl¨¤ssic, pa bo, segurament ha ajudat a reimpulsar els substituts, la moda de les galletes, salades, fortes, pel que ¨¦s generalment un bon producte artes¨¤, popular, amb gust i tast i mossegada no farin¨®s, ni salat ni pesat.

La facilitat del tast, el vici, i la lleugeresa ajuden el producte per ¨¦sser companyia no dominant de l'oli, el pat¨¦, la sobrassada, el formatge, el botifarr¨®, el pernil dol? o salat, una tom¨¤tiga seca. I gran possibilitat de ser argument solitari, sense companyia, o ¡®trempades¡¯ amb oli, sal, prebeb¨® o vinagre.

Els secrets de les diferents f¨®rmules de galletes d'oli ( i el proc¨¦s manual i t¨¨cnic) ¨¦s mantenen forn a forn. I no basta. Com es fan o qu¨¨ tenen certes galletes d'oli, de barco o d'Inca que s¨®n d'Art¨¤. Impossible saber-ne el proc¨¦s. El dret al secret de la propietat industrial. Hi ha un forn amb una cinta que roda i abans una m¨¤quina ¨Cuna m¨¤?¨C que fa les galletes, els punxen els foradets de bot¨®.

Semblen fetes amb manya i s¨®n diferents. No ¨¦s aix¨ª, se suposa. Misteri i secret, el forner d'Art¨¤ t¨¦ la maquin¨¤ria gelosa. Els reporters d'Illes i Pobles d¡¯IB3 fa estona que roden per fer una cr¨°nica reportatge del boom i l'amo ¨Cque ha est¨¨s la xarxa de distribuci¨® a la vista de l'¨¨xit del producte¨C serva els detalls dels seus enginys i manualitats. No t¨¦ xerrera ni ganes de protagonisme. ?s una de les mares de l'¨¨xit, qui sap.