El carrer, el refugi dels joves migrants

En un rac¨® dels jardins de Sant Pau del Camp, al cor del Raval de Barcelona, un grup de joves migrants xerren sobre la gespa. Un d¡¯ells aspira cola d¡¯una bossa. D¡¯algun temps en?¨¤, aquest parc ¨¦s casa seva. A mig cam¨ª de la comissaria dels Mossos d¡¯Esquadra i la caserna de la Gu¨¤rdia Civil, hi conviuen amb un altre centenar de persones. Altres xavals com ells, que han arribat a Catalunya procedents del nord de l¡¯?frica i sense cap referent familiar que se¡¯n faci c¨¤rrec, dormen tamb¨¦ al pendent de Montj¨¹ic, a pocs metres de la tur¨ªstica Font M¨¤gica. O amagats per la falda de Collserola.

Segons el departament d¡¯Assumptes Socials de la Generalitat, els joves migrants que dormen al carrer s¨®n pocs. La majoria s¨®n dins del sistema de protecci¨® de la Generalitat. Tanmateix, la pres¨¨ncia d¡¯alguns nois dormint al ras als carrers de Barcelona ha alertat el govern catal¨¤ i ha obligat a activar un pla de xoc per refor?ar els educadors de carrer. Les entitats admeten que estan desbordades.

Des del 2015, han arribat a Catalunya 7.248 adolescents que emigren sols, 1.129 aquest any (fins al juny). D¡¯ells, 4.203 xavals (501 a Barcelona) continuen dins el sistema de protecci¨® de la Generalitat. La resta han deixat d¡¯estar tutelats o, directament, s¡¯han escapat del circuit assistencial. Com els que dormen al parc del Raval.

¡°Sobreviuen traficant amb droga, robant m¨°bils o, fins i tot, prostituint-se¡±, lamenta Peio S¨¢nchez, rector de l¡¯esgl¨¦sia de Santa Anna al Raval, on ajuden persones sense llar. El capell¨¤ assegura que alguns joves arriben a l¡¯esgl¨¦sia molt deteriorats, amb problemes de salut mental severs i addicci¨® a subst¨¤ncies, com la cola. Precisament, la pres¨¨ncia d¡¯alguns d¡¯aquests joves descansant sobre els bancs del temple va disparar aquesta setmana les alarmes.

Dins del seu pla de xoc, la Generalitat ha desplegat un dispositiu per estudiar, un per un, els casos m¨¦s complexos. Segons Assumptes Socials, la majoria dels menors migrants que arriben a Catalunya entren ¡ªi continuen¡ª dins del sistema de protecci¨®. Per¨° hi ha ¡°un petit percentatge¡± ¡ªno han aclarit quants¡ª que s¨®n ¡°refractaris al sistema¡±. No responen al circuit de protecci¨® i, quan ingressen en un centre d¡¯acolliment, se n¡¯escapen. Molts d¡¯aquests, agreguen des del Govern, venen amb din¨¤miques de carrer des del pa¨ªs d¡¯origen.

¡°?s un col¡¤lectiu molt heterogeni. El risc de caure en din¨¤miques de carrer dep¨¨n de factors com la realitat que tenen al seu pa¨ªs d¡¯origen, el trajecte migratori¡±, assenyala Montse Soria, coordinadora d¡¯Acci¨® Social de la Fundaci¨® Pere Tarr¨¦s i experta en l¡¯atenci¨® a aquests joves. Treballar el seu dol migratori o la falta de vincles familiars tamb¨¦ ¨¦s complex. ¡°Ells tenen unes expectatives del projecte migratori i, quan arriben aqu¨ª, no ¨¦s el que esperaven. Aix¨° els genera una frustraci¨® i una r¨¤bia que s¡¯ha de gestionar¡±, agrega Soria.

Des del juny del 2017, la Generalitat ha creat 3.000 places en 250 centres d¡¯acolliment. Tamb¨¦ ha incl¨°s 350 joves en programes d¡¯ocupaci¨®. Per¨° els experts reclamen m¨¦s recursos. ¡°Amb necessitats tan diverses, necessites temps per atendre-les. El problema ¨¦s que els tempos no els marca el xaval ni l¡¯educador, sin¨® la burocr¨¤cia¡±, diu Soria. Els educadors han de c¨®rrer per regularitzar la situaci¨® dels xavals, que aprenguin la llengua i tinguin algun tipus de formaci¨® abans de complir els 18 anys. Si arriben a aquesta edat, es queden fora del sistema de protecci¨® i el risc d¡¯acabar al carrer ¨¦s m¨¦s gran.

A Tancada Migrante Massana, un edifici a prop de la Rambla ocupat per migrants que exigeixen drets, han arribat aquest mes cinc joves extutelats. Ja s¨®n, en termes administratius, adults i han anat al local buscant un sostre on dormir. ¡°Des que no estic tutelat m¡¯he vist obligat a viure en cases okupes. No vull problemes¡±, afirma Mahdt Khou, de 22 anys i originari del Marroc. Quan tenia 13 anys es va colar sota un remolc a T¨¤nger i va pujar en un vaixell fins a Barcelona. Va ser en diversos centres de la Generalitat i va cursar l¡¯ESO. Khou assegura que aquests joves ara tenen m¨¦s problemes: S¡¯estan drogant, no hi ha un futur per a ells¡±.

El capell¨¤ de Santa Anna coincideix que els nois que s¨®n al carrer s¨®n, a m¨¦s, molt agressius. Segons els ve?ns del Raval, tamb¨¦ s¨®n v¨ªctimes de les bandes criminals que operen al barri, ja que els utilitzen com a ¡°m¨¤ d'obra¡± per robar turistes o per traficar amb drogues.

Un 18% delinqueix

Els Mossos tenen clar que els joves migrants no s¨®n els responsables de la major part dels delictes que es cometen a Barcelona. Per¨° la seva arribada pot explicar part del repunt que es viu des de fa m¨¦s d¡¯un any, coincidint amb l¡¯arribada de m¨¦s joves (el 2018 va tancar amb un increment del 17% de la delinq¨¹¨¨ncia a la ciutat). Una an¨¤lisi de la policia catalana assenyala que el 18% dels que van arribar a Catalunya des del 2016 han delinquit. Aquestes xifres inclouen menors i tamb¨¦ joves majors d¡¯edat que estan fora del sistema.

D¡¯aquests, el 12% ha participat en delictes m¨¦s greus, com furts i robatoris amb viol¨¨ncia, i el 6% restant s¨®n investigats per q¨¹estions menys greus, com danys o robatoris de menys de 400 euros. Els Mossos han creat un pla operatiu espec¨ªfic ¡ªbatejat com a Poli¨¨dric¡ª i han dedicat un grup d¡¯agents de pais¨¤ que segueixen els passos dels que delinqueixen. El problema, asseguren fonts policials, s¨®n els joves que ja han complert la majoria d¡¯edat: ¡°Tenen entre 18 i 22 anys. Actuen en grup. Ning¨² no els ha ensenyat com robar i utilitzen la viol¨¨ncia¡±, expliquen.

¡°Quan arriben aqu¨ª, no ¨¦s el que esperaven. Aix¨° els genera una frustraci¨® i una r¨¤bia que s¡¯ha de gestionar¡±

S¡¯hi suma que aquests joves, ja majors d¡¯edat, serveixen de referent i de xarxa per als menors que arriben. ¡°Els utilitzen¡±, insisteixen aquestes mateixes fonts. S¨®n l¡¯escala m¨¦s baixa de grups dedicats al robatori de tel¨¨fons m¨°bils i rellotges de luxe a la ciutat.

Sobre l¡¯imaginari que associa la delinq¨¹¨¨ncia a aquests joves i les den¨²ncies reals contra ells per robatoris i fins i tot intents de violaci¨®, la conviv¨¨ncia en alguns municipis on hi ha centres d¡¯acolliment s¡¯ha alterat. En aquest context, apunta la Generalitat, grups d¡¯extrema dreta han aprofitat per encoratjar actes violents contra els migrants, com l¡¯intent d¡¯assalt a un centre de joves al Masnou la setmana passada, que va acabar amb quatre xavals ferits.