Bu?uel sense mites

El llibre fa m¨¦s d¡¯un any que ¨¦s a les llibreries, el ress¨° ¨¦s lleu i el valor, de pes: gaireb¨¦ un miler de cartes de Bu?uel o adre?ades a ell. Han estat recopilades per Jo Evans i Breixo Viejo, dos estudiosos i docents del m¨®n acad¨¨mic anglosax¨®. N¡¯hi ha m¨¦s, per¨° el criteri de la selecci¨® era necessari: retre compte de la complexa vida professional de Bu?uel i la inquietud i l¡¯encert amb qu¨¨ s¡¯hi dedicava, aplicant-hi les seves entrenades dots de productor i el seu car¨¤cter d¡¯home d¡¯acci¨® de perspectiva moral. ?s un criteri llumin¨®s que poques vegades s¡¯aplica al cineasta, un dels gegants del cinema.

Som al davant d¡¯un Bu?uel que parla de diners, com correspon al labori¨®s art d¡¯equip i l¡¯enfollidora ind¨²stria del cine. Encara m¨¦s si fas cine en quatre contextos: franc¨¨s, espanyol, mexic¨¤ i nord-americ¨¤, i ets un exiliat, un roig. La fam¨ªlia et pot ajudar a casa per¨° no et pot produir. Bu?uel sense mites. Luis Bu?uel. Correspondencia escogida (C¨¢tedra) ¨¦s un d¡¯aquells llibres que en altres llocs seria una fita i n¡¯estar¨ªem parlant des que va apar¨¨ixer, el maig de l¡¯any passat. Per sort, els llibres no caduquen.

Sabia que s¡¯havia mort sense un c¨¨ntim, per¨° fa mal llegir-ho. El 28 de novembre del 1982, vuit mesos abans de morir, escriu al fill gran: ¡°Davant d¡¯aquesta situaci¨® econ¨°mica tan catastr¨°fica, s¨¦ que vosaltres dos i la vostra mare podreu tenir problemes de diners en el futur. Aix¨° em t¨¦ preocupat per la tranquil¡¤litat de la Jeanne [la seva dona]. Haur¨¤s de disposar del meu arxiu i del quadre de Dal¨ª com a possible font d¡¯ingressos. Crec que el millor seria intentar vendre¡¯l a Espanya o en un altre lloc per¨° COMPTE!! amb la gentussa que corre per les institucions p¨²bliques, que saps que no me n¡¯he refiat mai, per¨° que, en casos com aquest, van la mar de b¨¦. Et previnc que s¨®n del morro fort, per¨° ¨¦s cosa teva. Abra?ades, Luis¡±. El 29 de juliol far¨¤ 36 anys de la seva mort. L¡¯arxiu i el retrat de Dal¨ª els va comprar el Reina Sofia, diria que per una quantitat rid¨ªcula. El quadre es va quedar al museu i l¡¯arxiu va passar a la Filmoteca Espanyola i a les mans d¡¯un arxiver que n¡¯ha tret bon profit, cosa que no poden dir tants estudiosos de Bu?uel.

Si busqueu en el llibre el seu humor, hi ¨¦s, per¨° no acudits aragonesos sin¨® un corrent de l¨ªnies de gran precisi¨® a l¡¯estil del seu cinema: auster, directe, sense esteticismes ni lli?ons ni interpretacions, ir¨°nic, cr¨ªtic i elusiu. El millor, el que n¡¯aprens. Deia que era ¨¤graf, reticent a escriure, per¨° ¡°en realitat, Bu?uel va escriure centenars de cartes al llarg de la seva vida, algunes de molt extenses i reveladores de la seva manera de treballar (particularment, en la primera etapa de la seva traject¨°ria, fins al 1950), i d¡¯altres m¨¦s breus i justes, sobretot a partir d¡¯arribar a certa edat¡±, expliquen els compiladors, que han consultat m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯arxius p¨²blics europeus i americans. ¡°Les que aqu¨ª reunim mostren un cineasta que, al llarg d¡¯unes 32 pel¡¤l¨ªcules com a director (i un ampli nombre de t¨ªtols com a productor i supervisor de muntatge i doblatge), va anar perfeccionant el m¨¨tode de treball dins d¡¯un sistema cinematogr¨¤fic en canvi continu.¡±

Estic llegint el llibre en paral¡¤lel al del seu coguionista durant anys i redactor de les seves mem¨°ries, Jean-Claude Carri¨¨re. Para matar el recuerdo (Lumen, 2011) ¨¦s molt bonic, un dol pels amics espanyols que han marxat. El cap¨ªtol ¡°En el trabajo¡± complementa meravellosament i de primera m¨¤ aspectes del m¨¨tode Bu?uel: era capa? de fer el gui¨® t¨¨cnic ¨Cel del rodatge¨C en un tres i no res, quan acostuma a reclamar hores de precisi¨®: ¡°En realitat, com vaig saber l¡¯endem¨¤ mat¨ª [en el rodatge de Diario de una camarera], en tenia prou simplement amb llegir-se el gui¨®, calcular m¨¦s o menys quants plans li caldrien en cada seq¨¹¨¨ncia i escriure dos o tres n¨²meros al marge per facilitar la feina al director de producci¨®. El veritable gui¨® t¨¨cnic el feia al plat¨®, amb el visor, quan es trobava amb el decorat definitiu i amb els actors escollits. I nom¨¦s hi necessitava uns minuts.¡±

En la recopilaci¨® de cartes hi ha tamb¨¦ les que li escriuen, dones i homes. T¡¯end¨²s moltes sorpreses, ja que de Bu?uel expliquem sempre les mateixes an¨¨cdotes i sonen sempre els mateixos tambors. Aneu a buscar el llibre i gaudiu-ne. Aqu¨ª m¡¯he limitat a dibuixar una miqueta el cineasta conscienci¨®s i moral que va superar tants esculls per llegar-nos tan bons films, malgrat els diners que no va tenir mai ni encara menys no li van sobrar.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.