Qu¨¨ vol dir ser perico?

El Reial Club Deportiu Espanyol t¨¦ prop de 120 anys d¡¯hist¨°ria, per¨° la seva b¨ªblia, el text que resumeix les seves ess¨¨ncies, ¨¦s un petit opuscle de 67 p¨¤gines publicat el 2012. El llibret es titula Una cuesti¨®n de fe (Libros del KO). El seu autor, Enric Gonz¨¢lez, periodista d¡¯EL PA?S, perico per fe i per fam¨ªlia, arriba a una crua conclusi¨®, i ¨¦s que l¡¯Espanyol t¨¦ un problema de relat: ¡°Sense un relat propi, la societat blanc-i-blava es va veure obligada a embolicar-se en l¡¯elemental bandera de la resist¨¨ncia. Nom¨¦s sabem amb seguretat que som diferents a ells, els altres. Ens sobra fe, per¨° tenim problemes d¡¯identitat¡±. Gonz¨¢lez va explicar el 2017, en un documental del canal Bein, que una tara de l¡¯Espanyol ¨¦s que ¡°molt sovint es defineix en negatiu¡±. ¡°En negatiu¡± vol dir enfront del Bar?a.

Gonz¨¢lez es remunta a dos moments de la hist¨°ria que determinen el dest¨ª en fora de joc del club perico: per una banda, l¡¯aposta del franquisme per potenciar la rivalitat entre el Reial Madrid i el Bar?a; per l¡¯altra, el tardofranquisme i ¡°la generaci¨® d¡¯intel¡¤lectuals i periodistes encap?alada per Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n que reinventen la hist¨°ria del Bar?a¡±: ¡°Mentre els vencedors inventaven la seva hist¨°ria, l¡¯Espanyol no inventava res. Es va trobar a l¡¯ombra de la hist¨°ria aliena. Si el Bar?a simbolitzava l¡¯antifranquisme i el catalanisme, l¡¯Espanyol, el seu ve¨ª i rival, havia de simbolitzar el contrari. L¨°gic, o no? Si el Bar?a representava Barcelona i Catalunya, a qui representava l¡¯Espanyol?¡±.

¡°El nostre rival per cr¨¦ixer a Barcelona no ¨¦s el Bar?a, ¨¦s el Reial Madrid¡±, creu Carlos Mara?¨®n

Josep Mart¨ª G¨®mez, un altre periodista i perico d¡¯honor, explica al seu nou llibre, Los Lara (Galaxia Gutenberg), que ha acabat desencisat de l¡¯Espanyol. Massa patiment i ¡°massa contes xinesos¡±, una doble refer¨¨ncia a les tradicionals turbul¨¨ncies del club i a la nova era del futbol com a gran negoci global, representada pel nou propietari del club, l¡¯empresari xin¨¨s Chen Yansheng. Mart¨ª G¨®mez va escriure el 1997 a la revista Carrer, coincidint amb la demolici¨® de Sarri¨¤, que ¡°l¡¯estadi ha estat dinamitat perqu¨¨ el futbol fa temps que va deixar de ser el que era i l¡¯Espanyol no sap on va¡±.

Mart¨ª G¨®mez sintetitzava tamb¨¦ la llegenda negra de l¡¯Espanyol: ¡°Amb la Transici¨® van arribar a Sarri¨¤ el marcador simultani Dardo, les torres d¡¯il¡¤luminaci¨® i la veu de la Montse, el meu primer amor, filla del lleter, dient-me que all¨° nostre era impossible perqu¨¨ segons el seu pare a Sarri¨¤ tots ¨¦rem de Franco. ¡®La mare que va parir el lleter¡¯, va dir el meu pare, un republic¨¤ que odiava el futbol¡±.

?s cert que els radicals de la dreta nacionalista espanyola han fet molt soroll a l¡¯Espanyol durant la democr¨¤cia, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que s¨®n una minoria i que a les grades hi ha tots els colors ideol¨°gics de la societat catalana. A tots els ha unit un fat: l¡¯adaptaci¨® a la derrota. ¡°L¡¯Espanyol ¨¦s un equip que, com deien els germans Marx, va sortir del no-res i ha acabat assolint el cim de la pobresa¡±, escrivia Mart¨ª G¨®mez. ¡°L¡¯Espanyol t¨¦ molt a veure amb la meva convicci¨® que acostumen a guanyar els altres, siguin qui siguin, i que el que pot anar malament, va malament¡±, afegeix Gonz¨¢lez.

La directiva de Chen no comparteix aquest tarann¨¤ male?t i a la contra. Mao Ye Wu, l¡¯home pont entre Chen i els directius catalans, explica que prefereixen el lema de La for?a d¡¯un sentiment m¨¦s que el concepte de ser una minoria elegida: ¡°L¡¯afici¨® per un club de futbol em recorda el sentiment rom¨¤ntic de pert¨¤nyer a una naci¨®. ?s indiferent si ¨¦s un club petit o gran, aix¨° no el fa pitjor o millor, de la mateixa manera que no crec que Fran?a o Alemanya siguin millors o pitjors que la Xina¡±. Avui, el club ¨¦s el des¨¨ pressupost de la Lliga Santander i, segons el seu director general corporatiu, Roger Guasch, el principal objectiu financer es augmentar els ingressos fins als 110 milions d¡¯euros el 2021, i per aix¨° cal ¡°fer forta la marca Espanyol¡±.

¡°Si aspirem a tenir un club de 50.000 socis [ara en t¨¦ prop de 25.000], a jugar a Europa, a guanyar de manera constant, de quina rebel¡¤li¨® parlem? Rebel ho ser¨¤ l¡¯Europa¡±, diu Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨®, president de la fundaci¨® d¡¯un club on avui treballen 326 empleats. La fundaci¨® ¨¦s l¡¯ens que s¡¯encarrega de difondre les ess¨¨ncies de l¡¯Espanyol i qui promou Pensem l¡¯Espanyol, un think tank ideat i coordinat des del mar? passat pel gestor cultural Xavier Fina. Pensem l¡¯Espanyol elabora documents de treball, trobades i actes que orientin en la ruta de l¡¯Espanyol per cr¨¦ixer socialment i com a marca.

Diverses persones consultades suggereixen que hi ha un canvi d¡¯actitud en les noves generacions, que no es volen adaptar a la condici¨® de perdedors. La prova seria l¡¯euf¨°ria que va esclatar el 18 de maig despr¨¦s d¡¯haver aconseguit, en l¡¯¨²ltima jornada, la setena posici¨® a la Lliga i la classificaci¨® de rebot per jugar la pr¨¨via de l¡¯Europa League, el primer partit classificatori de la qual es jugar¨¤ justament dijous vinent. L¡¯afici¨® va envair el camp de Cornell¨¤ i els jugadors ho van celebrar amb els seguidors com si haguessin guanyat un t¨ªtol. Espanyolistes de tota condici¨®, i sobretot nens que creien que els moments d¡¯alegria estaven reservats per als grans, van trobar-se damunt la gespa en un moment de comuni¨® i d¡¯orgull inusuals. Una setmana abans de l¡¯estrena europea de l¡¯Espanyol, sis veus periques expliquen a QUADERN com creuen que ha d¡¯evolucionar la identitat blanc-i-blava.

Metropolit¨¤ i xin¨¨s

¡°No vull tornar-te a veure plorar per l¡¯Espanyol¡±. Aix¨° va dir el pare d¡¯Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨® al seu fill una tarda de diumenge del 1960 a l¡¯estadi de Sarri¨¤. L¡¯actual president de la fundaci¨® del club, conegut per la seva traject¨°ria pol¨ªtica a la desapareguda CiU, era aleshores un nen de vuit anys: a les acaballes de l¡¯¨²ltim partit de Lliga, al seu ¨ªdol Jos¨¦ Vicente Train, conegut com Vicente el Grapas, el Reial Madrid li marcava un gol. Vicente el Grapas perdia la condici¨® de porter menys golejat de la Lliga; el Madrid va guanyar el campionat gr¨¤cies a aquell gol, i la temporada seg¨¹ent Vicente el Grapas fitxava pel club blanc.

Fern¨¢ndez Teixid¨® ha viscut un amor per l¡¯Espanyol que l¡¯ha obligat a adaptar-se al drama. Per al president de la fundaci¨®, la prioritat per canviar el fat perico passa per guanyar, i per aix¨° cal que el propietari, Rastar, l¡¯empresa de Chen Yansheng, hi continu? invertint. L¡¯altre repte ¨¦s cr¨¦ixer en socis, i aix¨° passa per consolidar l¡¯Espanyol com a ¡°club metropolit¨¤¡±: ¡°El futur ¨¦s metropolit¨¤, Llobregat [on hi ha l¡¯estadi], Bes¨°s [on hi ha la ciutat esportiva], la corona de Barcelona. Avui ¨¦s impensable pensar en un club vinculat a un estrat social, ja fos abans Sarri¨¤ o ara Cornell¨¤. En el futbol actual s¡¯ha de ser transversal¡±.

La gran novetat que afronta l¡¯Espanyol, diu Fern¨¢ndez Teixid¨®, ¨¦s ¡°la nova vocaci¨® d¡¯obrir-nos al m¨®n i, espec¨ªficament, a la Xina¡±. El president de la fundaci¨® explica que Chen li ha garantit que es treballar¨¤ perqu¨¨ el fenomen Wu Lei (l¡¯extrem xin¨¨s incorporat aquesta temporada, un revulsiu clau) ¡°es continu? repetint¡±. L¡¯Espanyol ja t¨¦ dues escoles a la Xina i Fern¨¢ndez Teixid¨® garanteix que Chen ha vingut per quedar-se.

Sobre el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia i les seves conseq¨¹¨¨ncies, Fern¨¢ndez Teixid¨® coincideix amb la majoria d¡¯entrevistats: ¡°L¡¯Espanyol s¡¯ha de preservar al marge de la pol¨ªtica, sigui del tipus que sigui. L¡¯Espanyol no ha de fer pol¨ªtica¡±. Sobre el Bar?a, el president de la fundaci¨® discrepa de la resta d¡¯enquestats: ¡°Ens hem significat sempre contra el Bar?a. Aix¨° s¡¯ha d¡¯acabar. L¡¯hem d¡¯ignorar del tot¡±.

¡°L¡¯Espanyol no ha de fer pol¨ªtica, defensa Fern¨¢ndez Teixid¨®, president de la fundaci¨®¡±

Apolititzat i contra el Bar?a

Fina, coordinador de Pensem l¡¯Espanyol, no dubta que la rivalitat amb el Bar?a ¨¦s necess¨¤ria: ¡°Hi ha moltes maneres de ser de l¡¯Espanyol, per¨° part de la meva condici¨® perica ¨¦s que soc anticuler, vull que el Bar?a sempre perdi. L¡¯Espanyol s¡¯ha de definir en positiu perqu¨¨, en cas contrari, pot ser un acomplexat. Per¨° renunciar a la rivalitat amb el Bar?a tamb¨¦ ¨¦s ser un acomplexat¡±.

La pol¨ªtica ¨¦s ¡°terreny pantan¨®s¡±, segons Fina: ¡°L¡¯Espanyol ha de ser un club pol¨ªticament ateu. Nom¨¦s hi ha un club a Catalunya sagrat en all¨° identitari. Per¨° l¡¯Espanyol no pot ser l¡¯alternativa identit¨¤ria al Bar?a, ha ser com el Joventut [el club de b¨¤squet de Badalona]¡±. Per aix¨°, creu aquest gestor cultural i habitual analista de l¡¯Espanyol, que l¡¯entitat blanc-i-blava no pot encotillar-se en un territori. ¡°El ve?natge amb l¡¯estadi ¨¦s important, per¨° em fa certa por que aquesta proximitat acabi tenint una determinaci¨® pol¨ªtica¡±, comenta Fina en refer¨¨ncia a l¡¯hegemonia dels partits no independentistes als municipis del Baix Llobregat.

Fina prioritzaria cr¨¦ixer captant ¡°nouvinguts i nens¡± i subratlla que cal ser fidel a la idea del ¡°club catal¨¤ de futbol¡±, l¡¯esl¨°gan que va promoure l¡¯expresident Manuel Meler el 1975. En el seu discurs per celebrar el 75¨¨ aniversari del club, Meler va destacar que el lema s¡¯explicava perqu¨¨ l¡¯Espanyol havia de considerar-se un representant de Catalunya com qualsevol altra entitat.

Fina opina que s¡¯ha de crear comunitat, i per aix¨° ¨¦s necessari continuar amb la inversi¨® en el planter i en el futbol femen¨ª, ¡°perqu¨¨ els joves continu?n volent accedir a l¡¯Espanyol. Els jugadors i les jugadores del planter, per molt que arribin sent del Bar?a, acaben estimant l¡¯Espanyol¡±. Tamb¨¦ demana Fina que l¡¯executiva ofereixi ¡°vestits a mida¡± perqu¨¨ qui vulgui assistir al camp dos tres o cops per temporada ¡°ho pugui fer amb naturalitat, per facilitar que la gent se senti part de la comunitat i ho transmeti¡±.

El mirall de l¡¯Atl¨¦tico

Carlos Mara?¨®n ¨¦s director de la revista Cineman¨ªa, escriptor sobre la hist¨°ria del futbol i fill del m¨ªtic jugador de l¡¯Espanyol Rafa Mara?¨®n. Mara?¨®n fill ¨¦s un seguidor blanc-i-blau ac¨¨rrim malgrat que viu a Madrid des de fa vint anys. Des de la seva experi¨¨ncia diu que veu semblances entre el club perico i l¡¯Atl¨¦tico de Madrid, no per les dimensions dels dos clubs, sin¨® pel que pot ser l¡¯Espanyol. Mara?¨®n recorda que l¡¯Atl¨¦tico va superar la seva condici¨® d¡¯equip inferior i avui ¨¦s un dels grans d¡¯Europa, tot mantenint un tel de club rebel ¡ªfins i tot obrer, si fem cas del cantautor Joaqu¨ªn Sabina o de l¡¯escriptora Almudena Grandes¡ª contra el poder del Reial Madrid.

Mara?¨®n creu que l¡¯Espanyol no ha sabut projectar la seva hist¨°ria: ¡°Com que no reivindiquem la nostra hist¨°ria, hi ha gent que ens compara amb el Valladolid, l¡¯Elx o el Racing de Santander. I, amb tots els respectes, no som el mateix¡±. Mara?¨®n no considera que calgui canviar gaire la identitat perica, fins i tot l¡¯enfrontament amb el Bar?a ¨¦s positiu: ¡°Es diu molt que hem perdut el relat, per¨° si l¡¯hem perdut ¨¦s de cara al Bar?a. El nostre rival per cr¨¦ixer a Barcelona no ¨¦s el Bar?a, ¨¦s el Reial Madrid¡±.

Per Mara?¨®n nom¨¦s cal una cosa per enfortir l¡¯Espanyol, com ha passat amb l¡¯Atl¨¦tico, i aix¨° ¨¦s guanyar. ¡°Un club catal¨¤ de futbol; Yo, cantera; Meravellosa minoria... L¡¯Espanyol ¨¦s bo generant esl¨°gans, per¨° si no guanyes, aix¨° no porta seguidors. Perqu¨¨ siguem m¨¦s no hem de ser el Sankt Pauli [club de segona divisi¨® d¡¯Hamburg molt carism¨¤tic per la seva actitud social combativa]; per ser m¨¦s, cal guanyar¡±. Chen, diu Mara?¨®n, ¨¦s el millor que li podia passar a l¡¯Espanyol per sobreviure en l¡¯era actual del futbol: ¡°Chen ens va b¨¦ perqu¨¨ ¨¦s un inversor s¨°lid i perqu¨¨ no t¨¦ un relat po¨¨tic o ¨¨pic. Ell ¨¦s realista en un esport on ara has de ser global, i aix¨° est¨¤ b¨¦ que comenci amb els xinesos. A Barcelona encara podem cr¨¦ixer en relat; a Catalunya, ¨¦s dif¨ªcil¡±.

L¡¯atractiu del pot petit

Mar?al Llad¨® ¨¦s soci de la discogr¨¤fica Bankrobber i de l¡¯Espanyol per tradici¨®: quatre generacions de la seva fam¨ªlia, a la Bisbal d¡¯Empord¨¤, han estat fidels al que ell defineix com ¡°la idea del pot petit, una manera de ser per fer-te distingir¡±. Llad¨® destaca que l¡¯Espanyol sempre ser¨¤ el petit al costat del Bar?a. La seva devoci¨® blanc-i-blava t¨¦ a veure amb una filosofia de vida: ¡°A part de l¡¯her¨¨ncia familiar, jo soc de l¡¯Espanyol perqu¨¨ ¨¦s capa? de fer grans coses i de protagonitzar grans cantades. Aquesta imprevisibilitat em fa sentir c¨°mode, no m¡¯agrada all¨° preestablert. Si un dia tothom fos de l¡¯Espanyol, o si un dia guany¨¦ssim cinc Champions, potser deixaria de ser de l¡¯Espanyol¡±.

Llad¨® opina que ¡°¨¦s dif¨ªcil identificar qu¨¨ ¨¦s l¡¯Espanyol, m¨¦s enll¨¤ de ser l¡¯oposici¨® del Bar?a¡±. Ho considera inevitable tenint en compte que Catalunya ¡°¨¦s un sistema monocolor", i afegeix que a d¡¯altres regions de l¡¯Estat hi ha molta m¨¦s diversitat d¡¯aficionats. Llad¨®, independentista, considera que ¡°la pol¨ªtica no ¨¦s una q¨¹esti¨® essencial del club¡±, a difer¨¨ncia del que poden ser entitats esportives per les quals t¨¦ simpatia, pel seu marcat car¨¤cter ideol¨°gic d¡¯esquerres, com poden ser el Sankt Pauli o el Livorno. Llad¨® no respon si voldria que l¡¯Espanyol s¡¯hagu¨¦s implicat en la reivindicaci¨® del refer¨¨ndum, o en l¡¯alliberament dels l¨ªders independentistes en pres¨® preventiva, per¨° afegeix que el Bar?a tampoc ha fet gaire cosa en aquest sentit.

El futur com a club xin¨¨s

El publicista Josep Maria Piera recorda quan a la d¨¨cada dels vuitanta va ser el directiu m¨¦s jove de Primera Divisi¨® amb el president de l¡¯Espanyol Antonio Bar¨®. Era la junta que va viure la desfeta de la final de la UEFA a Leverkusen i el descens a Segona. Amb aquesta experi¨¨ncia, sembla inevitable que Piera consideri que el principal repte de l¡¯Espanyol ¨¦s ¡°millorar els resultats esportius, de forma constant. Que el previsible de l¡¯Espanyol sigui guanyar¡±. Per a aix¨°, diu aquest directiu de l¡¯ag¨¨ncia de publicitat SCPF, calen diners.

La pedra de toc ha de ser mantenir l¡¯equilibri ¡°entre el fet de ser una filial de Rastar i potenciar el sentiment¡±. Aquest sentiment no ¨¦s altre, segons Piera, que ¡°l¡¯esperit de rebel¡¤lia, un club que competeix en pitjors condicions que el rival¡±. S¡¯ha d¡¯enfortir un nucli social que senti ¡°la unitat i la fam¨ªlia¡±. Posar en valor que l¡¯Espanyol ¡°ha resistit durant mig segle davant d¡¯un arbre [el Bar?a] l¡¯ombra del qual no deixa cr¨¦ixer res. ?s un petit miracle¡±. La rebel¡¤lia, precisa Piera, ¨¦s una manera de ser: ¡°No ¨¦s nom¨¦s contra el Bar?a, sin¨® contra el pensament ¨²nic¡±.

Piera destaca que el futur passa per cr¨¦ixer a la Barcelona metropolitana i entre la comunitat xinesa, per¨° admet que no les t¨¦ totes pel que fa a l¡¯aposta pel mercat asi¨¤tic: ¡°D¡¯aqu¨ª a deu anys, qui ens garanteix que els xinesos ens veuran com un dels seus?¡±.

El planter, la clau

Toni Segarra ¨¦s part del pinyol de l¡¯Espanyol, dels seguidors que han rebut la creu perica per her¨¨ncia familiar. Segarra, creador de publicitat de prestigi internacional, sovintejava Sarri¨¤ de petit acompanyat pel seu pare o per Manolo Vicente, un empleat de la impremta familiar. Evoca amb un somriure aquella inf¨¤ncia, tot i que tamb¨¦ les ha passat magres: ¡°L¡¯Espanyol ¨¦s, de forma particular, altament destructiu. Un atac de nervis, una crisi de lideratge, ho poden portar tot al desastre¡±.

Afirma Segarra que l¡¯Espanyol pot ser una marca global a l¡¯altura del Vila-real o el Betis, i que aix¨° dependria de la regularitat competint a Europa i de persistir en la lluita per aconseguir un repartiment m¨¦s igualitari dels diners pels drets de televisi¨® de la Lliga. Segarra no creu que hi hagi un problema amb la marca Espanyol i, en canvi, parla de la necessitat ¡°d¡¯una idea¡± per apostar en el llarg termini: aquesta idea ¨¦s el planter. ¡°L¡¯Espanyol hauria de ser un Athletic de Bilbao a Barcelona. Si es project¨¦s m¨¦s els jugadors del planter, i s¡¯intent¨¦s que s¡¯hi quedessin m¨¦s temporades, en deu o quinze anys l¡¯Espanyol tindria m¨¦s suports¡±. Segarra creu que l¡¯era Chen va pel bon cam¨ª de mantenir o recuperar futbolistes de la casa com Pedrosa, Melendo, Darder, David L¨®pez o Marc Roca. ¡°I si se¡¯ls ven, que sigui per rebre 30 milions d¡¯euros a canvi¡±.

El planter de l¡¯Espanyol ¨¦s un dels millors d¡¯Espanya, en part fruit de la llavor de l¡¯escola de futbol del club, avui amb 650 nens i nenes, categories inferiors oficials a banda. L¡¯¨¨xit ¨¦s tal que les instal¡¤lacions estan col¡¤lapsades i en breu s¡¯hi invertiran prop de 4,5 milions d¡¯euros per adequar-les. La gran explosi¨® del planter es va produir amb l¡¯anomenada lleva de la Intertoto, la de 1998: Tamudo, Sergio Gonz¨¢lez, Capdevila, Quique de Lucas, s¨®n alguns dels noms que en van formar part. L¡¯Espanyol ha estat una m¨¤quina de formar jugadors de primer nivell. El seu director general esportiu, ?scar Perarnau, subratllava en un dinar recent de Pensem l¡¯Espanyol que aquesta formaci¨® s¡¯ha d¡¯aconseguir amb unes caracter¨ªstiques comunes en totes les categories, amb jugadors amb segell Espanyol. Sobre la identitat perica, Perarnau va apuntar que ell no pensa ¡°en rebel¡¤lia, sin¨® en superaci¨®¡±.