¡°No ¨¦s tan tan greu que al pati els nens parlin d¡¯una manera o l¡¯altra¡±

Al repl¨¤ de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, al voltant s¡¯apilen fullets i llueixen p¨°sters de foment del catal¨¤, al qual coadjuva l¡¯aparell apagafocs sota el r¨¨tol ambivalent d¡¯¡°Extintor¡±. De seguida apareix Ester Franquesa (Badalona, 1961), que deu estar immergida en la difusi¨® dels resultats de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨®, de la qual no s¡¯est¨¤ de defensar-ne el rigor. ¡°?s una enquesta ben feta¡±, diu per desmentir els cr¨ªtics. De seguida la interpel¡¤lo arran del balan? que se n¡¯ha fet des de la Generalitat.

Pregunta. Aix¨ª doncs, en cinc anys la situaci¨® del catal¨¤ ha millorat?

Resposta. Podem dir que hem millorat en coneixements i tamb¨¦ en alguns ¨¤mbits, com ara l¡¯¨ªndex de transmissi¨® ling¨¹¨ªstica, per¨° n¡¯han empitjorat d¡¯altres.

P. En qu¨¨ hem empitjorat?

R. Alguns ¨¤mbits que presenten percentatges d¡¯¨²s baixos, com ara amb els companys d¡¯estudis superiors, en l¡¯entorn financer i a l¡¯Administraci¨® de l¡¯Estat. Tamb¨¦ al petit comer?, on l¡¯¨²s de nom¨¦s catal¨¤ o sobretot catal¨¤ no arriba al 40%.

P. El fet que en algunes coses h¨¤gim millorat vol dir que estem b¨¦?

R. No. El llist¨® del ¡°b¨¦¡± cadasc¨² se l¡¯ha de posar all¨¤ on consideri.

P. I Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica on ha de posar aquest llist¨®?

R. La composici¨® de la poblaci¨® adulta ha canviat en aquests temps d¡¯una manera molt exagerada. Aix¨° fa que ens h¨¤gim de tornar a posar objectius clars sobre el coneixement del catal¨¤. Tota la poblaci¨® hauria de, progressivament, adquirir la llengua pr¨°pia del pa¨ªs, perqu¨¨ puguin participar socialment en tots els ¨¤mbits.

Les torradores han de parlar catal¨¤; treballem intensament perqu¨¨ aix¨° avanci

P. Per¨° hi ha estrangers que quan aprenen catal¨¤ es queixen que els catalanoparlants canviem de llengua.

R. Hem de posar les condicions perqu¨¨ els estrangers consolidin aquest ¨²s, per exemple amb el projecte del voluntariat per la llengua, o amb el programa de pr¨¤ctiques al petit comer?. Per¨° tamb¨¦ cal continuar dient, amb campanyes, ¡°comenceu una conversa en catal¨¤ si aquesta ¨¦s la vostra llengua m¨¦s freq¨¹ent¡±, ¡°no canvieu de llengua si el vostre interlocutor us parla en una altra¡±, perqu¨¨ ¨¦s pr¨¤cticament segur que us ent¨¦n.

P. Aix¨° no pot alimentar els que ho veuen com una imposici¨®? Com la voluntat de promoure un comportament exclusivament monoling¨¹e?

P. No hi ha cap voluntat d¡¯exclusivitat per al catal¨¤, per¨° s¨ª una voluntat de preemin¨¨ncia en els espais on ¨¦s natural que aquesta llengua sigui preeminent, perqu¨¨ ¨¦s la llengua pr¨°pia del pa¨ªs. El catal¨¤ ha de ser vehicular a l¡¯escola, perqu¨¨ aix¨ª garantim que totes les persones el puguin usar en acabar els estudis, i despr¨¦s lliurement parlaran la llengua que vulguin en el seu entorn. I ¨¦s imprescindible que l¡¯administraci¨® de la Generalitat tingui com a ¨²s preeminent la llengua catalana, i la persona s¡¯hi pot adre?ar en la llengua que vulgui. Tot all¨° que es fa perqu¨¨ el catal¨¤ tingui una pres¨¨ncia m¨¦s forta no es fa amb la voluntat d¡¯anar a la contra de cap altra llengua. Les dades de l¡¯enquesta mostren clarament que el catal¨¤ creix en alguns ¨¤mbits i que no ho fa en detriment del castell¨¤.

P. La percepci¨® de molta gent, que al pati de l¡¯escola el catal¨¤ s¡¯ha perdut, ¨¦s certa?

R. Segurament ¨¦s diferent segons a quins patis ets i en quina situaci¨® ets. Podem imaginar que un percentatge que supera el 50% de la poblaci¨® escolar t¨¦ com a primera llengua el castell¨¤. Per tant, en el moment desenfadat de jugar al pati, sembla bastant natural que parlin lliurement la llengua que els ¨¦s m¨¦s comuna. I evidentment en altres patis s¡¯utilitza m¨¦s el catal¨¤. No ¨¦s tan tan greu que al pati parlin d¡¯una manera o d¡¯una altra, el que em sembla molt important ¨¦s que garantim que, quan acaben els estudis, puguin dominar ¡ªi aix¨° ¨¦s cert¡ª les dues lleng¨¹es.

P. Per¨° en molts casos, tot i tenir-ne el coneixement, hi ha persones que no fan servir la llengua fins a l¡¯entrada al m¨®n laboral.

R. La feina ¨¦s molt important, clarament, hi ha molts ¨¤mbits de la feina on ¨¦s natural parlar en catal¨¤. Si est¨¤s fent atenci¨® al p¨²blic i no saps parlar catal¨¤, doncs l¡¯haur¨¤s d¡¯aprendre. Si saps la llengua perqu¨¨ l¡¯has apr¨¨s a l¡¯escola i comences a fer una feina d¡¯atenci¨®, l¡¯actives quan et comencen a parlar en catal¨¤. L¡¯enquesta diu que el catal¨¤ s¡¯apr¨¨n a la vida quotidiana, al carrer, a la feina i per la via cl¨¤ssica dels cursos. Nosaltres, com a govern, hem d¡¯intentar refor?ar al m¨¤xim la manera cl¨¤ssica, per¨° tamb¨¦ que els altres entorns de la vida quotidiana siguin un ¨¤mbit d¡¯¨²s m¨¦s fort.

P. Vol dir aix¨° que la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica seguir¨¤ com fins ara?

R. Sempre que tenim dades mirem d¡¯adaptar les nostres pol¨ªtiques per tenir m¨¦s efic¨¤cia. Per¨° tenim un pressupost congelat i, al meu parer, ¨¦s exageradament baix.

Les dades de l¡¯enquesta mostren clarament que el catal¨¤ creix en alguns ¨¤mbits i que no ho fa en detriment del castell¨¤

P. La promoci¨® del catal¨¤ ¨¦s doncs q¨¹esti¨® de diners?

R. No nom¨¦s, per¨° tamb¨¦ s¨®n necessaris els recursos. En alguns ¨¤mbits els diners no s¨®n suficients. En la just¨ªcia necessitem canviar la legislaci¨® espanyola. Si el catal¨¤ no ¨¦s una llengua de requeriment per als que exerceixen la just¨ªcia a Catalunya...

P. I no podr¨ªem prescindir de l¡¯¨¤mbit de la just¨ªcia i destinar aquests diners a fer cursos?

R. Hi destinem pocs diners, sobretot als advocats, que s¨ª que poden fer una bona feina. No m¡¯encaparro gaire amb la just¨ªcia, ¨¦s picar ferro fred.

P. La llei vigent ¨¦s pr¨¨via a l¡¯¨²ltima onada migrat¨°ria, al multiling¨¹isme, a les noves tecnologies, al boom tur¨ªstic, el qual condiciona l¡¯espai p¨²blic... Tenim la legislaci¨® preparada per a tots aquests canvis?

R. La llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica i l¡¯Estatut d¡¯autonomia deixen les bases molt clares per poder mantenir la preemin¨¨ncia del catal¨¤ all¨¤ on correspon. Per exemple, la contractaci¨® de l¡¯administraci¨® ha de complir unes cl¨¤usules ling¨¹¨ªstiques: d¡¯atenci¨®, de documentaci¨®, etc. Estem preparant un acord de govern que expliqui que aquestes cl¨¤usules ling¨¹¨ªstiques s¨®n tamb¨¦ de compliment all¨¤ on fins ara no s¡¯aplicaven. Aix¨° afecta per exemple els ascensors. Abans als ascensors no hi havia veu, per¨° ara l¡¯administraci¨® no pot tenir un ascensor que almenys no tingui la veu en catal¨¤. Cal ampliar la mirada i dir: ara el catal¨¤ ¨¦s tamb¨¦ la llengua oral que apliques a la tecnologia.

P. Aix¨° recorda el cas de la torradora arran del documental Llenguaferits de TV3. La Generalitat vol que els ascensors parlin catal¨¤?

R. Els ascensors d¡¯edificis p¨²blics en llocs contractats per la Generalitat han de complir les cl¨¤usules ling¨¹¨ªstiques, i per tant la veu ha de ser en catal¨¤. I d¡¯altra banda, les torradores han de parlar catal¨¤. Treballem intensament perqu¨¨ aix¨° avanci, perqu¨¨ sigui la torradora o sigui Siri, i que tots els sistemes de veu incorporin el catal¨¤, i aix¨° vol dir treballar amb les empreses i explicar-los que ho han de fer, responent a la realitat nostra o a algun tipus de finan?ament. ?s aqu¨ª on m¡¯agradaria tenir recursos, necessitem posar-los en la intel¡¤lig¨¨ncia artificial en catal¨¤.

Potser no ho pretenia, per¨°? [la Rosal¨ªa] ¨¦s ambaixadora del catal¨¤. Ha provocat una reacci¨® positiva que remou actituds, mou a actuar: a aprendre la llengua, usar-la m¨¦s

P. I com fem arribar el catal¨¤ a plataformes com Netflix?

R. Les plataformes com HBO o Netflix ofereixen les pel¡¤l¨ªcules que les distribu?dores hi incorporen. Si una distribu?dora que t¨¦ els drets d¡¯una pel¡¤l¨ªcula incorpora el catal¨¤, llavors Netflix incorpora el catal¨¤. Qu¨¨ passa? Per cadascuna d¡¯aquestes versions de llengua, les distribu?dores han de pagar per drets, i per tant s¨®n elles les que han de fer un esfor?. Nosaltres, des d¡¯aqu¨ª, no exigim a Netflix, sin¨® que treballem amb les distribu?dores, demanant-los que incorporin versions doblades i subtitulades que, a m¨¦s, hem finan?at nosaltres.

P. Aix¨ª, aquestes distribu?dores tenen la versi¨® que hem finan?at nosaltres, i despr¨¦s els demanem que vagin a Netflix. Aix¨° ens costa diners?

R. No. Per¨° jo no m¡¯abstindria de fer una acci¨® de sortida. Pots fer una acci¨® per impulsar, i quan el mercat ja veu que aix¨° ¨¦s bo, ho absorbeix i ¨¦s normal. El que est¨¤ molt b¨¦ ¨¦s que la gent ho demani, no queixant-se o criticant ¡ªaix¨° frena les empreses¡ª, sin¨® demanant-ho per la via natural, que ¨¦s ¡°ens agradaria veure aquesta pel¡¤l¨ªcula¡±.

P. I qu¨¨ li sembla que Rosal¨ªa canti en catal¨¤?

R. La Rosal¨ªa diu molt quan canta en catal¨¤, amb ella el catal¨¤ travessa fronteres, no nom¨¦s f¨ªsiques. Cantar en catal¨¤ ¨¦s normal, encara que no tothom prengui aquesta opci¨®. Potser no ho pretenia, per¨° ¨¦s ambaixadora del catal¨¤. Ha provocat una reacci¨® positiva que remou actituds, mou a actuar: a aprendre la llengua, usar-la m¨¦s, a imitar artistes que tenen dues lleng¨¹es com a habituals... La llengua no frena la fama.