M¨²sica i missatge

A les seves mem¨°ries, Frank Zappa es pregunta si en la m¨²sica hi ha lloc per a l¡¯humor. I quan el lector espera una resposta afirmativa, basada en l¡¯obvietat que les lletres poden ser humor¨ªstiques, Zappa parla dels timbres i es posa hipocr¨¤tic. L¡¯humor no nom¨¦s t¨¦ a veure amb el riure, ans els humors, segons l¡¯antiga concepci¨® grega, s¨®n els diversos estats d¡¯¨¤nim. I els timbres d¡¯una trompeta amb sordina, d¡¯un saxofon que navega pels registres baixos, la plorera del clarinet jueu i els acudits f¨¤cils del tromb¨® de vares, tot plegat t¨¦ connotacions humor¨ªstiques.

Zappa continua. S¡¯abranda. Ha reflexionat. Diu que si la m¨²sica, pelada, transmet alguna cosa humor¨ªstica, aix¨° es deu tamb¨¦ a l¡¯educaci¨® de l¡¯oient. I diu que per aix¨° combina els sons de manera que diguin m¨¦s coses que les mateixes lletres, sobretot per als oients americans, literalment ¡°criats amb tots els clix¨¦s subliminars que modelen la seva realitat auditiva, des del bressol a l¡¯ascensor¡±. I acaba explicant que, quan est¨¤ de gira, estipula variacions sonores del repertori en funci¨® de les not¨ªcies locals, assassinats, incendis, casaments, festes del tractor, un veritable ¡°collage d¡¯americanades¡±.

Nietzsche, un m¨²sic frustrat, va dir que, sense la m¨²sica, la vida seria un error. Tolstoi, que no sabia tocar cap instrument, la va definir com la taquigrafia de l¡¯emoci¨®. I Borges va assegurar que la m¨²sica ¨¦s una misteriosa forma del temps. Per¨° tot escriptor que n¡¯ha parlat, de la m¨²sica, sense prou coneixement t¨¨cnic ha fregat la cursileria, perqu¨¨ el llenguatge de les emocions ¨¦s gaireb¨¦ indomable. D¡¯aix¨° que m¡¯agradin tant els compositors que saben enraonar i escriure. Que dominin l¡¯art de la partitura, i que puguin aixecar-te l¡¯¨¤nima dels peus o ensorrar-te el dia, ¨¦s el m¨ªnim que se¡¯n pot esperar. Per¨° que pensin l¡¯ofici i el llenguatge musical i en tradueixin la reflexi¨®, aquest aspecte em sembla extraordinari.

?s una del¨ªcia trobar el compositor Joan Magran¨¦ per Barcelona i sentir-lo parlar de l¡¯obra que t¨¦ entre les temples. Posa una cara, el veus que de cap convoca la partitura, la toca per dins i despr¨¦s t¡¯explica, et tradueix el sentit que ha volgut imprimir-li. I em va entusiasmar una confer¨¨ncia de la violinista Andrea Jofre sobre com les bandes sonores de les pel¡¤l¨ªcules contribueixen al clima desitjat: l¡¯interval de segona menor, per exemple, ens posa els p¨¨ls de punta en films cl¨¤ssics com Psicosi, Jaws o Halloween.

Zappa tenia ra¨®: l¡¯educaci¨® sonora de l¡¯oient fanga el camp per dir-li americanades sense haver de fer servir les paraules. Tanmateix, el meu gust passa pels artistes que saben combinar tots dos vessants, llengua i m¨²sica. Zappa en va ser un, un dels m¨¦s brillants. Magran¨¦ i Jofre van pel cam¨ª. I d¡¯aix¨° que jo sovint m¡¯hagi posat en mans de Josep Pedrals. M¨²sic, rapsode i escriptor, quan tinc fam de catalanades acudeixo a un recital seu, me¡¯n compro un llibre o vaig a sentir-lo amb els seus diversos grups. Catalanades d¡¯una qualitat exorbitant, ideals per a la meva educaci¨® sentimental.