De feixistes a reaccionaris

Al crit de ¡°Fes-la fora!¡±, el partit republic¨¤ assumeix el racisme i la xenof¨°bia com a banderes de la campanya de reelecci¨® de Trump. El pensament reaccionari continua progressant com a instrument auxiliar del desbocat neoliberalisme econ¨°mic. I aix¨ª ¨¦s com es construeixen els pilars de l¡¯evoluci¨® cap a l¡¯autoritarisme per controlar el malestar d¡¯unes societats fracturades. ?s cert que la m¨²sica de Trump no ¨¦s nova en el partit americ¨¤, que sempre s¡¯ha mogut en la franja m¨¦s org¨¤nica del pensament conservador ¨Cp¨¤tria, fe, fam¨ªlia. Per¨° l¡¯assumpci¨® del discurs de l¡¯odi i la insol¨¨ncia de l¡¯actual president, que va arribar com un outsider i ara t¨¦ el partit als seus peus, denota la profunda crisi cultural i moral en curs. On ¨¦s la dreta liberal americana?

Ja ens va advertir en el seu dia Karl Polanyi que ¡°la idea d¡¯un mercat que es regula a si mateix ¨¦s purament ut¨°pica¡±. Aquesta utopia ¨¦s avui el principi de dominaci¨® vigent. ?s des de l¡¯estat de desconcert que les seves conseq¨¹¨¨ncies generen ¨Cfruit de la dificultat de la pol¨ªtica per oferir alternatives a la ciutadania quan el poder ¨¦s en un altre lloc i la pol¨ªtica t¨¦ cada vegada m¨¦s una posici¨® de servitud¨C que cal veure el desplegament desacomplexat del pensament d¡¯extrema dreta en les democr¨¤cies occidentals. La seva ra¨® de ser? La preparaci¨® de l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic com a recanvi si la democr¨¤cia liberal no serveix els interessos de les forces que avui governen el m¨®n. I, per aix¨°, cal evitar els t¨°pics tradicionals a l¡¯hora de donar resposta a fen¨°mens com Trump o com l¡¯ascens de l¡¯extrema dreta i la seva capacitat d¡¯abducci¨® i destrucci¨® de la dreta tradicional.

No ¨¦s feixisme. El feixisme ha deixat seq¨¹eles a tots els territoris que ha trepitjat que en determinats moments broten en manifestacions diverses, per¨°, com diu Andreas Huyssen, avui el feixisme ¡°¨¦s, alhora, obsolet i anacr¨°nic¡±. Som al davant d¡¯un rearmament ideol¨°gic de retorn al pensament reaccionari que, com ha explicat Corey Robin, des de l¡¯endem¨¤ de la revoluci¨® francesa recorre el m¨®n i ara reviu amb caracter¨ªstiques pr¨°pies, amb la complicitat de bona part de la dreta i davant de la impot¨¨ncia de l¡¯esquerra, on la socialdemocr¨¤cia no surt del col¡¤lapse al qual l¡¯han portat les terceres vies.

El feixisme ¨Cen totes les seves manifestacions- era un projecte revolucionari que, en paraules d¡¯Emilio Gentile, ¡°es considera investit d¡¯una missi¨® de regeneraci¨® nacional, es conceptua en estat de guerra contra els adversaris pol¨ªtics i intenta adquirir el monopoli del poder pol¨ªtic utilitzant el terror, la t¨¤ctica parlament¨¤ria i el comprom¨ªs amb els grups dirigents, per crear un nou r¨¨gim, destruint la democr¨¤cia parlament¨¤ria¡± amb l¡¯objectiu d¡¯arribar a una organitzaci¨® corporativa de l¡¯economia, ¡°sota el control del r¨¨gim¡±. El pensament reaccionari actual no q¨¹estiona l¡¯status quo econ¨°mic, sin¨® que assumeix del tot els principis del neoliberalisme: la desregularitzaci¨® de l¡¯economia, la disminuci¨® de la c¨¤rrega impositiva i el campi qui pugui com a horitz¨® del subjecte econ¨°mic. El seu objectiu ¨¦s conquistar poder institucional a trav¨¦s dels mecanismes democr¨¤tics i crear una cultura de submissi¨® i limitaci¨® de drets individuals per controlar el malestar social creixent.

El pensament reaccionari actual no q¨¹estiona l¡¯status quo econ¨°mic, sin¨® que assumeix del tot els principis del neoliberalisme: la desregularitzaci¨® de l¡¯economia, la disminuci¨® de la c¨¤rrega impositiva i el campi qui pugui com a horitz¨® del subjecte econ¨°mic

En el seu horitz¨® de m¨¤xims hi ha l¡¯autoritarisme (que es basa en la supremacia a les xarxes socials): formalisme democr¨¤tic de m¨ªnims i dominaci¨® ideol¨°gica. Per aix¨° a mitj¨¤ termini els seus objectius s¨®n clars: ortod¨°xia econ¨°mica neoliberal i revoluci¨® cultural reaccion¨¤ria. I en aquest context, de Trump a Salvini, passant per totes les variables conegudes, el discurs es basa en la construcci¨® de l¡¯enemic, ¨¦s a dir, oferir als ciutadans un culpable dels seus mals: els immigrants i els p¨¤ries (d¡¯aporof¨°bia parla Adela Cortina), les feministes, i els auguris del canvi clim¨¤tic. Hi ha un refrany molt arrelat a Catalunya que ¨¦s expressi¨® d¡¯aquesta actitud: ¡°De fora vindran i de casa ens trauran¡±.

Contra aquestes figures es construeix un discurs ideol¨°gic que s¡¯encavalca amb la hist¨°ria del pensament reaccionari: orgull nacional, patriarcat, organicitat, negaci¨® de drets individuals. Un programa que interpel¡¤la la dreta liberal i l¡¯esquerra: callar o consentir ¨¦s apuntar-se a l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic. I, en els ¨²ltims temps, les restriccions de drets en mat¨¨ria d¡¯immigraci¨® i de llibertat d¡¯expressi¨® (delictes d¡¯odi, lleis mordassa), la tend¨¨ncia a la judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica i la facilitat amb qu¨¨ la dreta assumeix l¡¯agenda reaccion¨¤ria donen motius per sospitar.