Les dones que van desafiar el poder de l¡¯home sobre l¡¯art

Judit Carrera, directora del CCCB des de l¡¯octubre del 2018, estrena la seva pr¨°pia programaci¨® amb Feminismes!, un projecte expositiu de gran envergadura que estableix l¨ªnies d¡¯uni¨® i ruptura entre l¡¯explosi¨® feminista dels anys setanta i les lluites actuals, m¨¦s plurals i diverses i directament relacionades amb altres formes de desigualtat i dominaci¨® com el racisme o la transf¨°bia. Tot i que ¨¦s probable que el p¨²blic el percebi com un projecte ¨²nic, es compon de dues exposicions: L¡¯avantguarda feminista dels anys setanta, que aplega m¨¦s de 200 obres de 73 artistes internacionals, nascudes entre el 1929 i el 1958, que pertanyen a la Verbund Collection de Viena i Coreografies del g¨¨nere, comissariada per Marta Segarra, que desplega les obres de 16 artistes contempor¨¤nies locals, representatives de les problem¨¤tiques universals dels feminismes contemporanis. ¡°Per aix¨° hi ha el t¨ªtol en plural, que destaca la multiplicitat de perspectives, i l¡¯exclamaci¨®, que dota el terme d¡¯un plus de sorpresa, alerta i afirmaci¨®¡±, indica Carrera.

Despr¨¦s d¡¯anys d¡¯exposicions protagonitzades per la creativitat masculina, visitar una planta sencera del CCCB plena d¡¯obres de dones evidencia la injust¨ªcia de d¨¨cades de veus silenciades o redu?des a una simple an¨¨cdota en un panorama dominat pels homes. El recorregut arranca amb Semi¨°tica de la cuina, un divertit v¨ªdeo de Martha Rosler que marca una de les caracter¨ªstiques de l¡¯art fet per dones: la seva mirada ir¨°nica, desencantada i fins i tot humor¨ªstica, que rebutja l¡¯autocommiseraci¨® compungida per materialitzar-se en una reivindicaci¨® vital i combativa. Una actitud guerrera per¨° no violenta, tot i la dona armada que apunta al visitant amb una pistola des del p¨°ster de l¡¯exposici¨®.

L¡¯autora, Ulrike Rosenbach, com moltes de les seves coet¨¤nies, va escollir expressar-se a trav¨¦s de la performance i del registre en v¨ªdeo o fotogr¨¤fic. ¡°Aquestes t¨¨cniques els permetien allunyar-se de la tradici¨® pict¨°rica, que durant segles va permetre que les dones entressin en el m¨®n de l¡¯art nom¨¦s com a objecte de representaci¨® per als seus col¡¤legues homes¡±, afirma Gabriele Schor, fundadora i directora de la Col¡¤lecci¨® Verbund, l¡¯¨²nica a Europa d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, que adquireix des de fa 15 anys nom¨¦s obres de dones amb la voluntat de recuperar i visibilitzar un relat gaireb¨¦ desconegut, proporcionant context hist¨°ric i refer¨¨ncies als feminismes actuals.

Amb motiu de la presentaci¨® a Barcelona, la col¡¤lecci¨® ha incorporat set artistes locals. A m¨¦s d¡¯Esther Ferrer, l¡¯¨²nica espanyola que ja formava part del fons, s¡¯hi han incl¨°s obres d¡¯?ngels Rib¨¦ i Eul¨¤lia Grau, que ja han estat adquirides i tamb¨¦ d¡¯Eug¨¨nia Balcells, Mari Chord¨¤ i Marisa Gonz¨¢lez. Tamb¨¦ s¡¯hi han sumat Pilar Aymerich, amb les seves fotos de la hist¨°rica performance de Nyakes netejant el terra del paranimf de la UB durant les Jornades de les Dones del 1976, i Doroth¨¦e Selz, amb la seva den¨²ncia de les escultures er¨°tiques d¡¯Allen Jones de dones convertides en mobles, que es van fer famoses gr¨¤cies al Milk Bar de La naranja mec¨¢nica, de Stanley Kubrick.

At¨¨s el gran nombre d¡¯artistes i obres, el passeig necessita temps per apreciar els molts punts de contacte i les analogies iconogr¨¤fiques: cordes, cintes adhesives i vidres per fer visible el confinament opressiu; ironia i provocaci¨® per denunciar els estereotips de bellesa i rebel¡¤lar-se contra la visi¨® fal¡¤loc¨¨ntrica de la realitat. La representaci¨® dramatitzada dels rols femenins com a estrat¨¨gia per renegar dels t¨°pics i els arquetips socials dona pas a la visi¨® contempor¨¤nia de Coreografies del g¨¨nere, que ofereix una panor¨¤mica de les noves problem¨¤tiques i les eternes reivindicacions, repartides en quatre focus tem¨¤tics. Les sexualitats no normatives que afloren a l¡¯obra de Toxic Lesbian, l¡¯ecofeminisme d¡¯Eul¨¤lia Valldosera, la den¨²ncia de l¡¯explotaci¨® sexual de N¨²ria G¨¹ell, la reivindicaci¨® de la sexualitat de Mireia Sallar¨¨s o Maria Llopis, i la descolonitzaci¨® de tots els valors hegem¨°nics, incloent-hi el feminisme de Daniela Ortiz o Julia Montilla, s¨®n alguns dels temes que es tracten en aquest recorregut. ¡°El cos es mant¨¦ com un dels espais de batalla pol¨ªtica i cultural m¨¦s important, tant als anys setanta com ara¡±, conclou Carrera.