L¨ªnies vermelles

L¨ªnies vermelles s¨®n dues paraules que s¡¯han convertit en una arma llanc¨ªvola i han perdut, com tants altres conceptes ¨²ltimament, el seu significat de deb¨°. Un binomi que s¡¯ha desgastat, i que avui significa l¡¯abisme i dem¨¤ nom¨¦s un record vague. La banalitzaci¨® del llenguatge, i de les realitats que representa, ¨¦s un signe dels nostres dies, per¨° aix¨° no ¨¦s motiu per acceptar-la acr¨ªticament. Aix¨° no porta m¨¦s que a la perversi¨® del sistema, en el nostre cas, del sistema democr¨¤tic. No tot ha de ser assumit perqu¨¨ ¡°aix¨ª ¨¦s com ara es fan les coses¡±. En una democr¨¤cia madura, en qu¨¨ la Constituci¨® no fixa l¨ªmits per iniciar el proc¨¦s parlamentari d¡¯investidura, una vegada celebrades les eleccions, semblaria raonable esperar que la persona designada per sotmetre¡¯s a aquest proc¨¦s arrib¨¦s a la primera votaci¨® amb el programa de govern tancat, almenys pel que fa a les l¨ªnies mestres.

El parlamentarisme, com s¡¯ha dit tantes vegades, implica una distribuci¨® de funcions entre la ciutadania, que vota en les eleccions els seus representants, i l¡¯elecci¨® del president del Govern, que ¨¦s funci¨® atribu?da a aquests mateixos representants. Fa pr¨¤cticament tres mesos que la ciutadania va complir la seva tasca. En canvi, els nostres representants no han tingut temps de tancar un programa de govern per presentar en el discurs d¡¯investidura. I tant se val quines siguin les sigles. En una democr¨¤cia parlament¨¤ria, no presidencialista, les responsabilitats sempre s¨®n compartides.

Aquest escenari permet, a m¨¦s, que els partits nacionalistes i independentistes ¨Cdel seu vot tamb¨¦ dep¨¨n la investidura de Pedro S¨¢nchez com a president del Govern¨C?hagin mantingut el suspens sobre el suport en forma de s¨ª o d¡¯abstenci¨® en la votaci¨® d¡¯investidura. Tamb¨¦ en aquest escenari hi ha l¨ªnies vermelles. La pregunta ¨¦s: Quines?

Els l¨ªders pol¨ªtics independentistes es divideixen avui, per al que ara interessa, en dos grans grups: els pragm¨¤tics, que de mica en mica assumeixen el principi de realitat que la unilateralitat va ser un error enorme que dificulta que la independ¨¨ncia de Catalunya sigui un projecte viable a curt i mitj¨¤ termini; i els pol¨ªtics-activistes, que es mantenen de cara a la galeria en un discurs irreal, en qu¨¨ insisteixen que ho tornaran a fer, no acabem de saber el qu¨¨, i que van a les institucions de l¡¯Estat a bloquejar-ho tot. Unes institucions, per cert, que els paguen mensualment el sou, que els permeten, com no podia ser d¡¯una altra manera, participar i votar normalment en tots els ¨°rgans parlamentaris.

Tornant al primer grup, els pragm¨¤tics, malgrat tot, continuen parlant de l¨ªnies vermelles per donar suport a un nou Govern de Pedro S¨¢nchez. La q¨¹esti¨® ¨¦s, ara que s'ha recorregut el cam¨ª i s'han cremat, simb¨°licament, tots els ponts, on se situen aquestes l¨ªnies vermelles? Alguns insisteixen en la necessitat de fer un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, cosa que, plantejada aix¨ª, ¨¦s contr¨¤ria a la Constituci¨® espanyola (i a totes les del nostre entorn democr¨¤tic); a m¨¦s, a dia d¡¯avui, pretendre una consulta sobre el futur de Catalunya a Espanya sembla poc probable perqu¨¨ s'han cremat, tamb¨¦, bona part de les simpaties ciutadanes que aquesta idea va tenir dins i fora de la nostra comunitat, despr¨¦s de l¡¯autoritarisme demostrat per les forces independentistes el setembre del 2017. ?s cert que hi ha pol¨ªtics presos que molts hem defensat que podrien estar en llibertat condicional. No obstant aix¨°, la possible desproporci¨® de la pres¨® provisional (una vella coneguda a Espanya, tot i que nom¨¦s ¡°descoberta¡± amb el proc¨¦s) no suposa recon¨¨ixer impunitat, pol¨ªtica i/o judicial, als responsables, ni dotar-los de confian?a per liderar un projecte pol¨ªtic, sigui quin sigui.

Els segons, els pol¨ªtics-activistes, continuen jugant amb foc, atiant aquelles persones que s¡¯han quedat ancorades en les grans proclames i promeses falses de l¡¯1 de octubre. Aconsegueixen mantenir encesa la flama, m¨¦s petita, per¨° carregada de frustraci¨® per no haver-se aconseguit res en absolut del que es va prometre. Els activistes s¨®n al capdavant de les institucions pol¨ªtiques catalanes (incloent-hi els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics), tamb¨¦ civils i econ¨°miques. ?s aix¨ª com transmeten encara una imatge de poder que cada vegada t¨¦ menys traducci¨® en poder real i efectiu.

Les l¨ªnies vermelles, per tant, han quedat buides de contingut, com ho faran tamb¨¦ altres com la qualitat democr¨¤tica, tamb¨¦ a Catalunya, on continuem esperant que els responsables pol¨ªtics donin explicacions convincents respecte als 131 comptes de Twitter suspesos per contribuir a la manipulaci¨® electoral i pol¨ªtica i vinculades a Esquerra. La desinformaci¨® s¨ª que hauria de ser una l¨ªnia vermella en tota democr¨¤cia moderna, i evitar aix¨ª que es converteixi en un r¨¨gim il¡¤liberal.