L¡¯ANC perd influ¨¨ncia pol¨ªtica davant la divisi¨® dels partits independentistes

L'11 de setembre far¨¤ cinc anys del ¡°President, posi les urnes¡± amb el qual Carme Forcadell, llavors presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va exigir al president Artur Mas que organitz¨¦s la consulta independentista del 9-N. Va ser una mostra del poder de l'entitat en la pol¨ªtica catalana, un pes que es va mantenir durant el proc¨¦s i l'1-O, per¨° que ara, davant la divisi¨® dels partits independentistes, s'ha dilu?t. L'ANC ha fracassat a l'hora d'intentar impedir el pacte entre els socialistes i Junts per Catalunya a la Diputaci¨® de Barcelona.

L'entitat independentista, acostumada a xiuxiuejar a cau d'orella dels partits secessionistes, ha passat ara a protestar a la porta de les seves seus. L'Assemblea va renyar Junts per Catalunya ¡ªla coalici¨® en la qual hi ha el PDeCAT i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont, fugit de la just¨ªcia espanyola a B¨¨lgica¡ª per haver pactat amb el PSC, ¡°els carcellers del 155¡±, el govern provincial barcelon¨ª fa dues setmanes. La lluita pel poder local entre republicans i neoconvergents va fer impossible desfer el pacte. El malestar va ser tan gran que Elisenda Paluzie, la presidenta de l'ANC, va publicar una carta a tots els digitals catalans criticant ¡°el retorn al partidisme i a la vella pol¨ªtica de car¨¤cter auton¨°mic¡±.

El frac¨¤s a l'hora d'impedir l'acord ¡ªque va posar fi a la pol¨ªtica de blocs que ha dominat la pol¨ªtica catalana des que va comen?ar el proc¨¦s¡ª va ser un cop doble per a l'ANC. Primer, perqu¨¨ demostra que la seva capacitat d'influir en els partits est¨¤ en hores baixes. I segon, perqu¨¨ la capacitat de mobilitzaci¨® ciutadana, la seva principal eina de pressi¨®, tamb¨¦ est¨¤ en dubte. En les protestes contra el pacte de la Diputaci¨® tot just va aconseguir aplegar unes 200 persones.

Fa uns dies, a banda dels c¨¤rrecs del Govern, nom¨¦s unes poques persones van secundar la invitaci¨® de l'ANC per acompanyar el conseller d'Interior, Miquel Buch, a declarar davant la just¨ªcia per la suposada cessi¨® de locals per l'1-O. ?s cert que el suport popular varia en cada cas en funci¨® de la popularitat de l'investigat, per¨° fins i tot la comitiva que esperava el president Quim Torra el dia que es va presentar al tribunal ¡ªper respondre per un delicte de desobedi¨¨ncia per haver-se negat a retirar lla?os grocs de la Generalitat¡ª va ser minsa en comparaci¨® d'altres mesos.

Les xifres oficials de l'entitat, no obstant aix¨°, dibuixen un paisatge diferent. Segons les seves ¨²ltimes dades, de l'abril passat, l'entitat t¨¦ 47.600 associats, un 20% m¨¦s que ara fa un any. Ning¨² dubta que, m¨¦s enll¨¤ del ball de xifres, la manifestaci¨® per la Diada que l'entitat organitza cada any tornar¨¤ a ser multitudin¨¤ria i que milers de persones s'aproparan a la pla?a d'Espanya de la capital catalana, sota una crida a la unitat de les formacions independentistes.

Eleccions a la Cambra

¡°El problema ¨¦s la desorientaci¨® dels partits¡±, assegura Paluzie en una conversa telef¨°nica. Ella creu que sense aquesta unitat la tasca de l'Assemblea tamb¨¦ es veu limitada. L'economista repeteix l'argument que va defensar a la carta, en la qual advoca per mantenir la pressi¨® sobre els partits per¨° sense aprofundir en la divisi¨® que ning¨² pot negar que existeix entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP. ¡°La lli?¨® de l'1-O va ser que quan la societat civil, el Govern i el Parlament treballem junts ¨¦s quan m¨¦s hem avan?at cap a la independ¨¨ncia¡±, explica. I recorda que el divorci va comen?ar el 27 d'octubre del 2017, amb la declaraci¨® d'independ¨¨ncia fallida ¡°en qu¨¨ pocs creien i que no hi va haver esfor?os per fer efectiva¡±.

La seva queixa, no obstant aix¨°, ha tingut poc efecte sobre els dos partits independentistes majoritaris, immersos en la seva lluita pel poder i amb cert to preelectoral. L'¨²ltima, arran de quin hauria de ser el posicionament respecte a la investidura de Pedro S¨¢nchez com a president del Govern. En aquest punt l'ANC defensa que s'utilitzi la minoria de bloqueig com a eina de negociaci¨® i es voti no si no hi ha un reconeixement al dret d'autodeterminaci¨® de Catalunya. Ni Junts ni ERC han comprat sense filtres aquesta tesi i estan lluny d'actuar coordinadament en la votaci¨® del Congr¨¦s.

L'ANC ha focalitzat els seus ¨¨xits en la conquesta d'altres espais, com la Cambra de Comer? de Barcelona. L'entitat i la seva maquin¨¤ria ciutadana van donar suport a la candidatura Eines de Pa¨ªs, que va acabar donant la vict¨°ria a l'empresari independentista Joan Canadell. Un nou nivell de pressi¨® amb un abast que encara es desconeix. Canadell, per exemple, ha bene?t la pol¨¨mica campanya de l'Assemblea de fer una llista d'empreses a favor de la independ¨¨ncia i que ha estat rebutjada per la patronal catalana.