La ¡®resurrecci¨®¡¯ del Palau de la M¨²sica

¡°Tots sab¨ªem que les coses que es feien no eren normals, sobretot els que ¨¦rem a comptabilitat i quan van entrar els mossos vam veure la magnitud del tema¡±. Elisabeth Rodr¨ªguez, treballadora del Palau de la M¨²sica de Barcelona, ¨¦s un dels testimonis que explica sense embuts que quan va entrar la policia auton¨°mica al Palau ¨Ctota una instituci¨® cultural de Catalunya¨C avui fa just 10 anys, molts van tenir l'estranya sensaci¨® que es confirmaven les seves m¨¦s o menys fundades sospites. El d'ella ¨¦s un de la vintena de testimonis que apareixen a?El Palau de la M¨²sica (Resurrecci¨®), un documental que ha promogut el mateix Palau aprofitant la programaci¨®, al juny, de la Simfonia n¨²mero dos de Mahler, Resurrecci¨®. El documental es pot veure al web de la instituci¨® i aquest dimarts l'emetr¨¤ TV3 al programa Sense ficci¨®.

Una cinta en qu¨¨ la m¨²sica de la contundent simfonia de Mahler serveix per enquadrar el que va ser un dels principals esc¨¤ndols de Catalunya aquest segle XXI. El cas Palau, pendent del recurs davant del Tribunal Suprem, es va tancar amb una sent¨¨ncia que va condemnar F¨¨lix Millet i Jordi Montull a nou i set anys de pres¨®, respectivament, per l'espoli de 23 milions d'euros. Una trama de falsejar la comptabilitat del Palau que va enriquir els condemnats i va servir de finan?ament a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC), que va haver de retornar 6,6 milions d'euros en ser reconeguda com a benefici¨¤ria. El documental no utilitza imatges hist¨°riques del cas, sin¨® el making of del concert ¡ªi la mateixa funci¨®¡ª que es va fer el 27 de juny sota la direcci¨® del carism¨¤tic Gustavo Dudamel, una de les veus de la cinta.

Els cinc moviments de la simfonia s¨®n els que enquadren les diverses parts del documental: espoli, fer net, nou projecte, el judici i resurrecci¨®. Un treball, realitzat per la productora Prodcaster, que, de passada, mostra una visi¨® poc coneguda: la preparaci¨® i els assajos d'un concert amb una gran orquestra i la for?a dels cors de l'Orfe¨® Catal¨¤. Tamb¨¦ la reconstrucci¨®, en tots els sentits, de la instituci¨® i la seva refundaci¨® musical amb Joan Oller. I, per descomptat, la bellesa de l'arquitectura de Dom¨¨nech i Montaner, en un primer¨ªssim pla.

Les sospites de qu¨¨ parlen diversos treballadors entrevistats les aixecaven, per exemple, els viatges i l'alt nivell de vida de F¨¨lix Millet ¨Comnipresent president del Palau des del 1978, m¨¦s de tres d¨¨cades gestionant-lo com va voler¨C mentre als cantaires de l'Orfe¨® Catal¨¤ se'ls negava poder sortir fora de Barcelona de gira perqu¨¨ ¡°no hi havia diners¡±. Joan Llinares, que va assumir la direcci¨® fins al 2011 per enc¨¤rrec de l'Ajuntament de Barcelona, va ser una de les persones clau per desfer la trama que van ordir els condemnats per espoliar el Palau. ¡°Jo em vaig trobar amb la sorpresa que hi havia m¨¦s d'un centenar de comptes corrents, una cosa que era fora del normal¡±, explica en el documental. Llinares, en ser advertit per una treballadora del Palau, va haver d'ordenar que les m¨¤quines de triturar paper paressin perqu¨¨ s'estaven destruint proves. Uns primers dies despr¨¦s de l'entrada dels mossos que van ser molt convulsos per tots els que formaven la gran fam¨ªlia del Palau, com explica la que ¨¦s des de llavors la presidenta de la Fundaci¨®, Mariona Carulla: ¡°Una setmana despr¨¦s li vaig dir a la dona de Millet que millor que [F¨¨lix Millet] no vingu¨¦s al Palau perqu¨¨ li prohibirien l'entrada¡±. Ho explica perqu¨¨ Millet ¨Cja destitu?t i investigat per¨° en llibertat¨C li va dir a ella ¨Cja presidenta¨C que el deix¨¦s sol ¡°en un despatx que ja no era el seu¡±.

El documental no revela cap sorpresa respecte a tot el que va sortir a la llum durant la instrucci¨® i en el judici seguit fa m¨¦s d'un any i mig, per¨° el relat de tots els testimonis dona una visi¨® de conjunt de la magnitud del ¡°culebr¨®n¡±, tal com el defineix un altre dels entrevistats, Jordi Mart¨ª, el comissionat de Cultura del Consistori en aquell moment, llavors a les files del PSC. La commoci¨® en la societat i el m¨®n cultural catal¨¤ amb l'esclat del cas va ser not¨°ria. Fins a aquell dia, el 23 de juliol del 2009, Millet tenia tota la consideraci¨®. De fet, aquell mateix dia, l'Ajuntament es va afanyar a retirar de l'ordre del dia del ple la concessi¨® de la Medalla d'Or de la ciutat pels seus ¡°m¨¨rits culturals¡± a Millet.