Ceret, la fira taurina on sona ¡®Els segadors¡¯

La silueta d'un immens toro i una pancarta que diu "C¨¦ret de toros. Association des Aficionados C¨¦r¨¦tans", col¡¤locades a la part alta d'un gran pont constru?t sobre el riu Tec. Aix¨° ¨¦s el primer que un es troba quan s'apropa a Ceret, una localitat de menys de 8.000 habitants situada al sud-est de Fran?a, a pocs quil¨°metres de la frontera amb Espanya.

Un poble pr¨¤cticament desconegut que, no obstant aix¨°, s'ha convertit en lloc de pelegrinatge per a centenars d'aficionats a la taurom¨¤quia. Cada any, a mitjans de juliol i coincidint sempre amb el final dels Sanfermines, Ceret comparteix atenci¨® i protagonisme amb una fira tan important i popular com la de Pamplona.

Per¨°, quin ¨¦s el seu secret? Nom¨¦s n'hi ha un: el toro. El toro ¨ªntegre i encastat, l'exigent, el dur, el que no regala res i el que ven cara la seva vida. A difer¨¨ncia dels aficionats de la immensa majoria de places espanyoles (i tamb¨¦ moltes de franceses), els de Ceret estan orgullosos del seu sentiment torista. ¡°Aqu¨ª venim a veure toros, no toreros¡±, aclareixen.

I no els val qualsevol toro. Any rere any, durant l'hivern, recorren el camp a la recerca de les millors corrides per a la seva petita i r¨²stica pla?a, que t¨¦ capacitat per a gaireb¨¦ 4.000 espectadors. A les finques van a la recerca de serietat i bravura, per¨° tamb¨¦ de casta i varietat. Com a bons aficionats al toro, s¨®n uns enamorats de la varietat d'encastes i s'interessen per ramaderies de sangs ¨²niques ja gaireb¨¦ extintes.

Garcigrande?, N¨²?ez del Cuvillo?, Juan Pedro Domecq? Parlar d'aquestes divises a Ceret ¨¦s gaireb¨¦ un sacrilegi. El toro c¨°mode no els agrada. Tampoc les corrides modernes, que han redu?t la l¨ªdia a la muleta. Aliens a les modes actuals, el primer ter? segueix sent fonamental a Ceret. Malgrat ser una pla?a de segona categoria, el toro rep, com a m¨ªnim, dos cops de pica. Per¨° el m¨¦s normal s¨®n tres o m¨¦s.

C¨¦ret, una localitat francesa de menys de 8.000? habitants, prop de la frontera amb Espanya

La suerte de vares, lluny de ser un simple simulacre, ¨¦s tot un espectacle. Encara que moltes vegades els picadors fan cas om¨ªs de la demanda popular, s'exigeix que al toro se li col¡¤loqui correctament, cada vegada des de m¨¦s dist¨¤ncia, que es mesuri el c¨¤stig i que es piqui a dalt. I quan es fa correctament, l'¨¨xtasi es desborda entre el p¨²blic.

Per¨° aquestes no s¨®n les ¨²niques particularitats d'una fira que aquest any va programar tres festejos, concentrats en els dies 13 i 14 de juliol: dues corrides de toros amb els ferros de Juan Luis Fraile i Saltillo i una novillada de Monteviejo. Javier Casta?o, Iv¨¢n Vicente, Joselillo, Fernando Roble?o, Javier Cort¨¦s, G¨®mez del Pilar, Juan Carlos Carballo, Aquilino Gir¨®n i Maxime Solera van ser els nou valents que hi van lidiar. Cap ¡°figura¡±.

Una altra de les coses que criden l'atenci¨® i que contrasta amb el triomfalisme imperant a gaireb¨¦ totes les places (inclosa Madrid) ¨¦s la severitat i l'exig¨¨ncia del p¨²blic. Respectuosos ¨Cel silenci que es fa durant els tres ter?os impressiona¨C, els aficionats no dubten a recriminar als toreros tot el que no es faci amb netedat, veritat i puresa.

Per¨°, sens dubte, s¨®n les q¨¹estions no taurines les m¨¦s sorprenents. Malgrat ser en territori franc¨¨s, Ceret ¨¦s una extensi¨® de la propera Catalunya. I de la m¨¦s nacionalista. Cap bandera francesa presideix ni adorna la seva pla?a de bous. S¨ª que ho fan, en canvi, desenes de senyeres col¡¤locades dins i fora del recinte.

Catalans i aficionados ¨¦s el lema de l'ADAC, l'Associaci¨® d'Aficionados Ceretans, encarregada d'organitzar la fira. Un grup d'apassionats ve?ns que tenen cura de tots els detalls. Als voltants de la pla?a de toros, per exemple, al costat dels envelats i barres on s'ofereix menjar i beguda, destaca una parada de merchandising de l'associaci¨®, que ofereix des de cartells de la fira, fins a polos i samarretes amb el seu logo brodat.

Tota l'organitzaci¨® ¨¦s exemplar. Comen?ant per l'escorcoll que es fa a tothom que accedeix a la pla?a (una cosa que inexplicablement no passa a Espanya) i seguint pel particular desplegament d'acomodadors. Tots ells, encarregats tamb¨¦ de la neteja quan finalitzen els festejos, s¨®n nens. Fills de membres de l'ADAC i d'altres aficionats locals que col¡¤laboren desinteressadament i que ja comencen a conrear el seu amor al toro.

I tot per no parlar del particular¨ªssim acompanyament musical. La cobla Mil¡¤len¨¤ria, una agrupaci¨® folkl¨°rica tradicional de la zona formada per 11 m¨²sics, ¨¦s l'encarregada d'amenitzar els espectacles. En el repertori hi ha pasdobles, s¨ª, per¨° tamb¨¦ sardanes i marxes revolucion¨¤ries, com la Santa Espina, tocada sempre abans de la sortida de l'¨²ltim toro. Al principi, abans de l'entrada en comitiva i amb tot el p¨²blic dempeus, sonen els acords de l'himne oficial de Catalunya, Els segadors.

Ceret s'erigeix aix¨ª en un exili doble. D'una banda, per als aficionats al toro-toro, farts de la mon¨°tona taurom¨¤quia moderna estesa a Espanya; i, de l'altra, per als aficionats, privats des de fa anys de la seva afici¨® i d'una part de la seva llibertat per simple inter¨¨s pol¨ªtic.