Els menors que van acabar amb les repatriacions

En Bilal era a l'institut, esmorzant amb els amics abans de comen?ar les classes, quan quatre policies de pais¨¤ el van detenir amb el crit: ¡°Atura¡¯t o trec la pistola!¡±. El van ficar en un cotxe i el van portar a l'aeroport de Madrid. Poques hores despr¨¦s estava de tornada a T¨¤nger, la mateixa ciutat que l'havia vist marxar feia un any i mig, als baixos d'un cami¨®, cap a ¡°una vida millor¡±. Era l¡¯any 2006 i Bilal el Meghraui tenia 17 anys.

Aquest adolescent amb unes notes excel¡¤lents va ser un dels pocs joves marroquins?que?Espanya ha aconseguit repatriar des que el 2003 es va acordar amb Rabat un memor¨¤ndum per a la devoluci¨® de menors no acompanyats. El cas va revelar fins a quin punt l'Administraci¨® ¨¦s capa? de fer malament les coses, despr¨¦s que un jutge, en una sent¨¨ncia pionera, acab¨¦s ordenant que es retorn¨¦s el noi a Espanya tres anys despr¨¦s.

Al Bilal no li agrada recordar aquell episodi. ¡°Fa mal¡±, diu ara que ja han passat 13 anys. Llavors, la Delegaci¨® del Govern a Madrid l'havia retornat al Marroc vetllant, en teoria, pel seu propi inter¨¨s, per¨° ning¨² li va preguntar si volia tornar. Tampoc havien contactat amb la seva fam¨ªlia perqu¨¨ el reb¨¦s a casa, com exigia el reglament d'estrangeria. ¡°Em van tirar a terra, contra una paret, em van insultar... Els policies no em van explicar res¡±, recorda.

Del 2004 al 2017, Espanya va repatriar al voltant de 300 menors, entre els quals hi havia almenys 158 marroquins, segons dades de la Fiscalia General de l'Estat, l'¨°rgan que vetlla per les garanties del proc¨¦s. M¨¦s de dos ter?os de les devolucions es van executar entre el 2004 i el 2006, el mateix any en qu¨¨ es van endur el Bilal. A partir de llavors, les Mem¨°ries del Ministeri P¨²blic recullen els laments dels fiscals en veure com les repatriacions es converteixen en una figura ¡°ornamental¡±. Culpen les autoritats consulars dels pa?sos d'origen per la seva ¡°escassa col¡¤laboraci¨®¡±, tot i que la Fiscalia reconeix ¡°greus defici¨¨ncies¡± en la tramitaci¨® dels expedients. Es van comen?ar a multiplicar les den¨²ncies i les resolucions judicials a favor dels joves. La jurisprud¨¨ncia va comportar canvis legislatius que van donar m¨¦s garanties.

La mesura, amb la qual es pret¨¦n reagrupar el nen amb la seva fam¨ªlia o ingressar-lo en el sistema d'acolliment del seu pa¨ªs, ¨¦s una bandera pol¨ªtica recurrent, sobretot per als menors procedents del Marroc, pa¨ªs amb el qual hi ha un acord amb aquesta finalitat des del 2012. L¨ªders auton¨°mics, locals i nacionals, de dreta a esquerra, aposten per ressuscitar-lo. L'¨²ltim a abra?ar la idea ha estat el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, del PSC, que ni tan sols en t¨¦ compet¨¨ncies.

La reactivaci¨® de l'acord figura des de fa mesos a l'agenda de l'Executiu. A finals del 2018, Interior i la Secretaria d'Estat de Migracions van intensificar les negociacions amb Rabat perqu¨¨ accepti els seus menors.

Les ONG han em¨¨s una alerta davant la intenci¨® de reimpulsar les repatriacions, per por que es recuperin les males pr¨¤ctiques del passat. ¡°No em puc negar a repatriar un nen que vol tornar amb la seva fam¨ªlia. La clau ¨¦s que si s'obre un proc¨¦s ha de ser amb totes les garanties: el menor t¨¦ dret a ser escoltat i a tenir un advocat que defensi els seus interessos¡±, sentencia Lourdes Reyz¨¢bal, de Fundaci¨® Arrels. ¡°No pot existir una pol¨ªtica de repatriaci¨®. Cada cas s'ha d'avaluar i cal prioritzar la protecci¨® i l'inter¨¨s superior del menor¡±, adverteix Sara Collantes, especialista en pol¨ªtiques d¡¯inf¨¤ncia i migracions d'Unicef. ¡°Aquesta protecci¨® no nom¨¦s es refereix a la integritat f¨ªsica, sin¨® a les pr¨°pies necessitats d'alimentaci¨®, sanit¨¤ries o educatives del nen¡±, completa.

Rabat, una vegada m¨¦s, ¨¦s clau per al Govern. Segons les dades oficials, prop del 70% dels m¨¦s de 12.000 menors immigrants que hi ha a Espanya s¨®n marroquins. ¡°Les repatriacions s¨®n una moneda de canvi al Marroc i Espanya, Alemanya, Fran?a o Su¨¨cia. En les taules de negociaci¨® entre aquests pa?sos, la repatriaci¨® d'aquests nens ¨¦s un exercici pol¨ªtic m¨¦s. No preval la protecci¨®, preval el control migratori i un discurs criminalitzador¡±, observa l'antrop¨°loga Mercedes Jim¨¦nez, dedicada a la defensa dels nens i adolescents migrants.

Despr¨¦s de mesos evitant la q¨¹esti¨®, el Marroc sembla que s'ha prestat a col¡¤laborar, tot i que els resultats s¨®n nuls. A l'abril, la Comunitat de Madrid i la Delegaci¨® de Govern van plantejar als marroquins la reagrupaci¨® familiar o ¡°retorn voluntari¡± de 23 dels nens. Es van fer entrevistes a la seu de la Fiscalia a les quals va acudir una delegaci¨® marroquina, un educador, un fiscal i un int¨¨rpret, per¨° cap advocat per als menors. L'objectiu d'Interior era portar la f¨®rmula a altres comunitats, per¨° mesos despr¨¦s no s'ha iniciat cap procediment de retorn.

El Bilal va esperar tres anys fins a aquella sent¨¨ncia que va determinar que la seva repatriaci¨® no havia estat legal i va tornar a Madrid el 2009. Va continuar el seu curs de fusteria i despr¨¦s va comen?ar a estudiar cuina. Des del 2012 treballa com a cuiner en un dels restaurants dels germans Adri¨¤ gr¨¤cies al projecte Cuina Consci¨¨ncia, de la Fundaci¨® Arrels. ¡°Jo ho passo malament recordant com em van tractar aquells policies i el que em van fer. Ara tinc una altra vida. Nom¨¦s vull ser un bon cuiner¡±, sentencia. Ell no veu la repatriaci¨® com una soluci¨®. ¡°Ser¨¤ el mateix. La gent ho intentar¨¤ una altra vegada. No hi ha qui ho aturi, aix¨°¡±, reflexiona ara el Bilal adult. Ell mateix, quan va aterrar a T¨¤nger, en l'¨²nica cosa que pensava era a tornar a amagar-se als baixos d'un cami¨® i arribar de nou al port d'Algesires.