Els experts, reticents davant d¡¯un santuari de dofins a la Costa Brava

L¡¯ONG Nova Euc¨¤ria va anunciar fa dos dies que estava estudiant la viabilitat de fer un refugi per a dofins a la Costa Brava, segons va avan?ar la cadena SER. Anna Carbonell, impulsora de l¡¯estudi i diorectora de l'organitzaci¨®, defensa que els dofins mereixen un espai ¡°digne¡±. El projecte es troba en fase d¡¯estudi, per¨° alguns experts es mostren molt reticents.

Llu¨ªs Cardona, expert en mam¨ªfers marins i professor de Zoologia i Antropologia Biol¨°gica de la Universitat de Barcelona (UB), apunta que no ¨¦s la primera vegada que es parla de fer un refugi per a dofins: ¡°Hem de tenir clar que quan parlem de refugi per a dofins nascuts en captivitat estem parlant de construir un espai tancat amb xarxes dins el mar, no de l¡¯alliberament de Willy¡±.

M¨¢s informaci¨®n

En marxa l¡¯estudi i conservaci¨® dels cetacis al cap de Creus

Traslladats dos dofins del Zoo de Barcelona a l¡¯Oceanogr¨¤fic de Val¨¨ncia

Un refugi natural perqu¨¨ Barcelona ¡®alliberi¡¯ els seus dofins

Sense con¨¨ixer les caracter¨ªstiques de l¡¯estudi que s¡¯est¨¤ realitzant, Cardona desconfia de la viabilitat d¡¯aquest model per l¡¯impacte que podria generar en l¡¯entorn, que per encabir una vintena de dofins hauria de tenir unes dimensions considerables: ¡°Un grup de dofins es pot moure de manera natural en un radi de 30 quil¨°metres, trobar un espai de mar a la Costa Brava d¡¯aquestes dimensions i sense impacte hum¨¤ sembla francament complicat¡±.

L¡¯expert afegeix que la despesa econ¨°mica de mantenir un santuari d¡¯aquestes caracter¨ªstiques podria superar el mili¨® d¡¯euros anuals, ja que als dofins nascuts i criats en captivitat se¡¯ls ha d¡¯alimentar, necessiten un seguiment veterinari i un manteniment continuat. De fet, al m¨®n de moment nom¨¦s hi ha dues iniciatives d¡¯aquestes caracter¨ªstiques i encara no estan consolidades del tot: una ¨¦s el santuari de dofins de Baltimore (als Estats Units) i l¡¯altra, el santuari Archipelagos (Gr¨¨cia).?

Manel Gazo, professor de Biologia Animal de la UB especialitzat en mam¨ªfers marins i director de l¡¯ONG de conservaci¨® marina Submon, coincideix amb Cardona. Segons Gazo, a Catalunya hi ha actualment 22 dofins en captivitat ¨Cdeu a l¡¯Aquopolis Costa Daurada, vuit a Palafolls i quatre del Zoo de Barcelona¨C i 18 s¨®n de titularitat privada.?

Gazo, que treballa precisament en un projecte de conservaci¨® de dofins mulars a la zona del Cap de Creus, expressa que les cures i el control individualitzat que requereixen els dofins nascuts en captivitat impliquen la q¨¹esti¨® de ¡°si val la pena fer una inversi¨® econ¨°mica d¡¯aquestes caracter¨ªstiques per posar-los en captivitat en un entorn m¨¦s gros i que t¨¦ una data de caducitat¡± i afegeix que ¡°la prohibici¨® dels delfinaris no es pot traduir a llan?ar els que han crescut en captivitat a dins al mar, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s molt perill¨®s¡±.

La viabilitat del projecte

La directora de Nova Euc¨¤ria, Anna Carbonell, argumenta que si els experts descarten la viabilitat de la Costa Brava, estudiaran altres zones de la costa de Catalunya i Espanya. Segons Carbonell, els primers resultats de l¡¯estudi es donaran a con¨¨ixer despr¨¦s de l¡¯estiu.?

Pel que fa a la viabilitat econ¨°mica del projecte, la directora de l¡¯entitat assegura que tenen el suport d¡¯un conjunt d¡¯empreses que s¡¯han comprom¨¨s a fer-se c¨¤rrec de les despeses de construcci¨® i manteniment sempre que el Parlament de Catalunya aprovi l¡¯abolici¨® dels delfinaris.

Finalment, Carbonell reconeix que tot plegat es troba en una fase ¡°molt preliminar¡± i que tot just s¡¯han comen?at a establir converses amb les empreses propiet¨¤ries dels 18 dofins per estudiar la possibilitat d¡¯una cessi¨®.