Amb una sirena a Formentera

Soc amb una sirena a Formentera. M'agradaria dir que literalment, per¨° ¨¦s liter¨¤riament. No aix¨° de ser a Formentera, que s¨ª que hi soc, amb la tovallola i poca cosa m¨¦s, sin¨® aix¨° de la sirena. La meva sirena ¨¦s preciosa, com ho han de ser, i misteriosa, i perillosa, i desbordant d'encant i m¨¤gia, i t¨¦ cua de peix i ulls de tempesta. Per¨° est¨¤, ai, tancada en un llibre, com un geni a la seva ll¨¤ntia. ?s veritat que quan l'obro, aqu¨ª a la platja des Migjorn, davant del mar blau inenarrable que acompanya la lectura amb la remor de les ones, la meva sirena emergeix de les p¨¤gines, la seva cabellera rossa, la seva mirada glauca albirant l'oce¨¤. Jo crec que busca algun mariner, per¨° de moment s'ha d'acontentar amb mi.

La meva sirena es diu Amelia ¨C¨¦s el nom hum¨¤ que s'ha donat a ella mateixa perqu¨¨ el seu, l'original, no est¨¤ fet per a les nostres orelles¨C i ¨¦s la protagonista d'una bonica i commovedora novel¡¤la, molt rom¨¤ntica, que estic llegint, The Mermaid, de Christina Henry (Titan Books, 2018), autora especialitzada en retellings, revisar narrativament, tornar a explicar, contes de fades i cl¨¤ssics fant¨¤stics com Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles (Alice, del 2015, considerada una de les millors novel¡¤les del g¨¨nere, i Red Queen), Peter Pan (Lost boy, 2017) o La Caputxeta Vermella?(The Girl in Red, 2019). L'escriptora t¨¦ el seu propi enigma: novaiorquesa, nascuda el 1974, en realitat es diu Tina Raffaele i el seu pseud¨°nim ¨¦s una barreja del seu nom, el del seu marit, Chris, i el del seu fill, Henry.

La veritat, un retelling de la Sireneta?no ¨¦s que fos en principi la meva lectura ideal per a Formentera, on desembarco any rere any amb tants deures que sembla que m'hagin quedat totes les assignatures del batxillerat per al setembre, per¨° em van captivar la imatge de la portada ¨Cuna sirena com d'Arthur Rackham, encara que amb inquietants ungles llargues (de les mans, esclar), atrapada en una xarxa de pesca¨C, i sobretot que en la hist¨°ria ella, l'Amelia, cau en poder de P. T. Barnum!, el gran col¡¤leccionista i exhibidor de meravelles, freaks i fakes. La idea de barrejar el conte i la hist¨°ria del fascinant showman, empresari de circ i entabanador (se li atribueix la frase ¡°cada minut neix un idiota¡±), que va tenir entre les seves atraccions la suposada nodrissa de George Washington i, precisament, la grotesca sirena de Fiji, mig cos de peix i l'altre de mico, ¨¦s magn¨ªfica i funciona molt b¨¦.

La sirena Amelia ¨¦s una sirena contempor¨¤nia, com les de la s¨¨rie Siren o les de Pirates del Carib, en marees misterioses (ideades per Tim Powers), ¨¦s a dir, no ¨¦s un ¨¦sser delicat de llegenda folkl¨°rica sin¨® una criatura marina salvatge, una esp¨¨cie semihumana diferent de la nostra. En el seu estadi aqu¨¤tic no s'assembla gens a les boniques sirenes t¨ªpiques d'Andersen o Waterhouse: est¨¤ completament coberta d'escates (una dada que ja donava Plini el Vell), t¨¦ urpes, membranes entre els dits i les dents llargues i afilades. Quan es transforma, un proc¨¦s que la primera vegada li resulta tan dolor¨®s i traum¨¤tic com el del protagonista d'Un home llop americ¨¤ a Londres, ho fa en una jove prima per¨° amb un rar atractiu subjugant.

L'Amelia, que una vegada es va enamorar bojament d'un pescador de Nova Anglaterra (no tot poden ser pr¨ªnceps), passa ara les vacances amb mi a Formentera. Ho portem amb discreci¨®. Ella viu la seva aventura a la novel¡¤la i aconsegueix sorprendre el mateix Barnum. I jo somio cada vegada que em fico a l'aigua que un dia saltar¨¤ de les p¨¤gines del llibre per venir a nedar, aquest llarg estiu, amb mi.