L¡¯enigma Denc¨¤s

El 17 de juliol de 1936, mentre l¡¯ex¨¨rcit rebel se sollevava al Marroc, Josep Denc¨¤s estiuejava a Sant Feliu de Codines. En con¨¨ixer-se la not¨ªcia, militants del seu partit, Estat Catal¨¤ ¡ªque recuperava el nom de la hist¨°rica formaci¨® de Francesc Maci¨¤, per¨° que s¡¯havia fundat feia encara no dos mesos¡ª, l¡¯anaren a trobar perqu¨¨ an¨¦s amb ells a Barcelona.

Dos dies despr¨¦s, en l¡¯inici de la revolta a la ciutat, Denc¨¤s sort¨ª de la seu d¡¯Estat Catal¨¤ a l¡¯actual Gran Via de les Corts Catalanes al capdavant d¡¯un estol de xicots. De cam¨ª a pla?a de Catalunya top¨¤ amb una columna de la Gu¨¤rdia Civil, que el reconegu¨¦, i tots dos grups s¡¯uniren a l¡¯assalt de l¡¯Hotel Col¨®n per conquerir-lo als insurrectes.

A partir de l¡¯expedient del Tribunal Regional de Responsabilitats Pol¨ªtiques de Barcelona de l¡¯Arxiu del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya i altres fonts, aix¨ª ho certifica l¡¯historiador Frederic Josep Porta a Josep Denc¨¤s i Puigdollers. Vida pol¨ªtica (1930-1936), treball final del M¨¤ster d¡¯Hist¨°ria del M¨®n de la Universitat Pompeu Fabra, d¡¯un centenar de p¨¤gines, presentat aquest proppassat juliol.

Denc¨¤s (Vic, 1900-T¨¤nger, 1966), el metge de Sant Andreu de Palomar, ¨¦s, sobretot pel seu paper com a impulsor de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana-Estat Catal¨¤ (JEREC) i en els Fets d¡¯Octubre de 1934, un dels personatges m¨¦s vilipendiats, per¨° tamb¨¦ de la hist¨°ria del catalanisme. Fins ara, el perfil m¨¦s reeixit sobre el separatista era el de Jordi Rabassa, Josep Denc¨¤s i Puigdollers, el nacionalisme radical a la Generalitat (Dalmau, 2006), fruit d¡¯una tesina de llicenciatura a la Universitat de Barcelona del 2003.

L¡¯estudi de Porta ofereix algunes descobertes i, sobretot, amb un treball de documentaci¨® aprofundit, afegeix i ordena les troballes dels darrers quinze anys ¡ªcal destacar les de l¡¯historiador Arnau Gonz¨¤lez Vilalta sobre la relaci¨® de Denc¨¤s amb el feixisme itali¨¤¡ª per fixar l¡¯estat de la q¨¹esti¨®.

Porta dibuixa un Denc¨¤s amb notables clarobscurs. Culte ¡ªamb estudis de Dret i Lletres, a m¨¦s de la carrera de Medicina¡ª, professional d¡¯¨¨xit, for?a popular al seu barri de Sant Andreu de Palomar, poc participatiu en el moviment separatista clandest¨ª durant la dictadura de Primo de Rivera, per¨° amb un r¨¤pid ascens posterior. Un metge destacat el 1933 al capdavant de la Conselleria de Sanitat i Assist¨¨ncia Social en la lluita contra la mortalitat infantil, la millora de la salubritat, contra la prostituci¨® i el tr¨¤fic de drogues.

I tanmateix, un filofeixista? La problem¨¤tica fonamental al voltant del separatista que, segons Porta, en el moment clau de la seva traject¨°ria ¡°pec¨¤ d¡¯ingenu davant de Llu¨ªs Companys i Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤¡± ¨¦s la manca de documentaci¨®. La falta de correspond¨¨ncia o escrits, al marge dels articles i entrevistes publicats a la premsa de l¡¯¨¨poca, dificulten l¡¯aproximaci¨® al personatge i a l¡¯eterna q¨¹esti¨® en debat, que resta irresolta: es considerava un feixista i, en tot cas, fins a quin extrem? Havia reflexionat i fins teoritzat sobre la q¨¹esti¨®? O, quin fou el seu veritable paper el 1934?

Porta detalla la pauta del que va passar les hores abans que el vespre del 6 d¡¯octubre Companys proclam¨¦s l¡¯Estat catal¨¤ en el marc d¡¯una Rep¨²blica federal espanyola. Denc¨¤s, aleshores conseller de Governaci¨®, pass¨¤ revista als membres afins de les JEREC. A continuaci¨® es reun¨ª amb la Gu¨¤rdia Civil i amb el conseller de Cultura, Ventura Gassol, antiga m¨¤ dreta de Maci¨¤ i proper als seus postulats nacionalistes.

Mentre pujaven del Palau de la Duana, la seu de Governaci¨®, per via Laietana en cotxe vers al Palau de la Generalitat per assistir a la proclama, el secretari de Gassol, Josep Carner-Ribalta, coment¨¤ que feia un cel rogenc ¡°molt indicat per donar garrotades¡±. Els dos consellers, a l¡¯un¨ªson i premonitoris, hi respongueren: ¡°O per rebre-les!¡±

Feta la proclama i retornat al departament, Denc¨¤s feu hissar la bandera estelada. Quan Companys en fou informat li don¨¤ ordre de substituir-la per la catalana. A la Duana estigu¨¦ tota la nit, vestit amb uniforme verd oliva confeccionat per a l¡¯ocasi¨® i pantalons caqui, amb bandes i ins¨ªgnia a la m¨¤niga, el mateix que Miquel Badia (fins pocs mesos abans, ex-cap de serveis de la Comissaria General d¡¯Ordre P¨²blic de la Generalitat), que l¡¯acompanyava amb la resta de l¡¯Estat major de l¡¯operaci¨®.

Campanya de difamaci¨®

Porta recupera del fons de l¡¯Arxiu Carles Pi i Sunyer una carta de Denc¨¤s a aquest enviada el 31 d¡¯agost de 1935 des de Senlis, a uns quaranta quil¨°metres al nord de Par¨ªs, durant l¡¯exili posterior als Fets d¡¯Octubre. L¡¯historiador Albert Balcells la va esmentar de passada en el pr¨°leg de la reedici¨® del 1979 del llibre autojustificatiu que Denc¨¤s va publicar el 1935, El 6 d¡¯octubre des del Palau de Governaci¨®, per¨° se¡¯n desconeixia fins ara el contingut.

Denc¨¤s es mostra ¡°amb una moral del tot refeta de les escomeses d¡¯aquests darrers temps, on els cops els rebia un darrere l¡¯altre¡±, amb problemes de subsist¨¨ncia econ¨°mics, despr¨¦s de les ¡°campanyes de difamaci¨® i actes de deslleialtat dels amics¡±, de la seva demanda d¡¯extradici¨® i empresonament, ¡°com un delinq¨¹ent vulgar¡±. Per¨°, sobretot, es queixa que Companys li carregui la culpa del frac¨¤s del 6 d¡¯octubre si ¡°lleialment li retia comptes dels meus actes¡±.

Afegeix, ¡°com pot fer-me l¡¯¨²nic responsable de portar el poble a la revolta. I els seus discursos i les seves campanyes pels pobles durant tres mesos?¡± Tamb¨¦ sost¨¦ que el cap de les Esquadres de Catalunya, Enric P¨¦rez Farr¨¤s, li havia assegurat durant la nit per tel¨¨fon que la Generalitat podia aguantar la situaci¨® ¡°no hores, sin¨® dies¡±. Per aix¨° no comprenia per qu¨¨ Companys s¡¯havia lliurat. ¡°Ell sabr¨¤ els motius per¨° no n¡¯hi ha, tret que, per justificar-se, a mi em faci passar per tra?dor¡±. Fou enganyat, doncs, Denc¨¤s en el decurs d¡¯aquella trascendental nit?