Llafranc als cinquanta

L'agost. Temps de records, no necess¨¤riament de nost¨¤lgia. La nost¨¤lgia ¨¦s una perillosa malaltia de l¡¯¨¤nima que deriva en la tristesa. Els records s¨®n aquells fets i circumst¨¤ncies que, sense adonar-nos-en, han anat conformant sigil¡¤losament la nostra personalitat, la nostra manera de ser i de pensar, fins a arribar a ser el que som ara.

Entre finals dels quaranta i principis dels cinquanta, durant gaireb¨¦ deu anys, vaig passar els estius a Llafranc, una petita poblaci¨® del terme de Palafrugell, amb una badia elegant que atreia una redu?da col¨°nia d¡¯estiuejants i molt pocs turistes estrangers. Estiuejant i turista s¨®n termes que tenen poc a veure. El turista ¨¦s au de pas, un curi¨®s que treu el cap uns dies i que potser no torna mai m¨¦s. L¡¯estiuejant ¨¦s estable, cada any passa les vacances al mateix lloc. Aquesta fidelitat al poble escollit fa que s¡¯hi forgin noves amistats, els seus fills s¡¯integren en colles de nens de la seva edat i a mesura que van creixent es diverteixen amb innocents gamberrades que recordaran m¨¦s tard durant tota la vida.

A Llafranc els meus pares llogaven una casa del passeig davant del mar. Aquest passeig tenia una modesta per¨° indubtable personalitat tot i que la majoria de cases eren mitjanetes, sense cap estil, tret de la vistosa torre modernista dels Capdevila, situada just al centre i que donava harmonia al conjunt.

Davant d¡¯aquesta filera de cases hi havia una ¨¤mplia vorera sota el sostre de pinassa, senyal d¡¯identitat del passeig, on els ve?ns muntaven la taula i les cadires, s¡¯asseien per mirar com la gent passava, es prenia un caf¨¨ o un vermut o un gelat despr¨¦s de dinar o a mitja tarda, cada cosa a la seva hora, i sobretot xerrava, se saludava, es queixar dels cotxes i les motos, que transitaven massa r¨¤pid per l¡¯estreta cal?ada de terra que els separava de la platja. Les meves ¨¤vies, vestides sempre de negre, fent ganxet i xerrant amb els passejants amics, mentre el meu avi, callat i met¨°dic, llegia el diari despr¨¦s de fer-se un bany a mig mat¨ª i prendre una mica el sol.

El jard¨ª de casa meva a Llafranc abastava tot el poble, all¨¤ eres lliure, especialment a la platja i a les roques i a l¡¯aigua, on transcorrien els dies. Amb la colla tram¨¤vem aventures diverses: investigar si eren contrabandistes els que feien veure que pescaven de nit a la punta de la Marineda; espantar una nena cursi mentre arribava a casa seva, situada en un carrer fosc de l¡¯interior del poble; calar foc a un munt de palla, pr¨¨viament ruixada amb gasolina, en unes roques baixes dins de la badia, prop d¡¯on fondejaven les barques per fer creure, quan ja era negra nit, que una d¡¯elles s¡¯havia incendiat. Per descomptat, robar ra?m a les vinyes dels afores fins que el pag¨¨s ens perseguia amb un bast¨® a la m¨¤. Jo era el m¨¦s petit de la colla i admirava profundament els grans que tenien aquestes ocurr¨¨ncies.

Al Llafranc de l¡¯¨¨poca hi havia grans paios. El vell agutzil, de nom Cipriano (mai ning¨² li va dir Cebri¨¤), que s¡¯asseia a les nits a parlar amb la meva mare per explicar-li velles hist¨°ries de contrabandistes, sempre elogiant March (Don Joan, li deia) com a home recte i just, amb una gran autoritat. Marcelino Marina, amo d¡¯una petit¨ªssima adrogueria on, estranyament, hi havia de tot i si no t¡¯ho portava immediatament de Palafrugell. L¡¯Avi Mata, amo de l¡¯hotel Celimar, home que sempre estava de mal humor i mai va arribar a entendre perqu¨¨ anaven turistes a Llafranc i encara menys que volguessin allotjar-se, precisament, al seu hotel: ¡°Si el mar fos de cervesa, encara ho entendria ¡­¡±.

Hist¨°ries de Llafranc, records del passat. En parl¨¤vem, i de moltes altres coses, amb el meu amic Carlos Sagrera, que va morir fa poques setmanes, gran conversador, coneixedor del m¨®n, que sempre va fer el que li va donar la gana, quan ja de grans sort¨ªem amb la seva barca a les set del mat¨ª amb l¡¯excusa d¡¯anar a pescar, cosa que no vam fer mai, per¨° en tot cas arrib¨¤vem molt lentament a recalar a Can Patxoi de Tamariu, on endrap¨¤vem suculents esmorzars de truita, sardines i pa amb tom¨¤quet, molt de vi i massa cigalons, per tornar a Llafranc ben entrada la tarda. Aix¨° s¨ª que ho recordo amb nost¨¤lgia, amb el trist lament del que ja no tornar¨¤.