Catalunya rebutja un de cada tres aspirants a mestre per baix nivell

Els alumnes catalans que es vulguin matricular a la universitat per ser mestres d'infantil o prim¨¤ria no en tenen prou amb aprovar la selectivitat, com passa a la resta d'Espanya. En aquesta comunitat des del 2017 cal fer?unes proves espec¨ªfiques de compet¨¨ncia matem¨¤tica i de comprensi¨® lectora que determinen si poden ser els mestres del futur. Aquest doble filtre impedeix que accedeixin a Magisteri entre un 30% i un 40% dels aspirants cada any, ¨¦s a dir, 4.366 alumnes en total. Mentre que a la resta d'Espanya es continua debatent quines s¨®n les f¨®rmules id¨°nies per a la formaci¨® inicial dels mestres, Balears ha seguit l'exemple catal¨¤ i ja ha aprovat unes proves espec¨ªfiques per al curs 2020-2021.

Les proves d'aptitud personal (PAP) que es fan a Catalunya consten de tres ex¨¤mens, que avaluen compet¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques en catal¨¤ i castell¨¤ i raonament l¨°gic-matem¨¤tic. Per exemple, reflexionar sobre les dones en el m¨®n del cinema, corregir un text ple de faltes d'ortografia o trobar el per¨ªmetre d'un quadrat a partir de la seva ¨¤rea, s¨®n algunes de les q¨¹estions que es van plantejar als aspirants a les PAP d'aquest any.

¡°La idea va sorgir en el programa de millora i innovaci¨® de la formaci¨® de mestres (MIF), que va integrar totes les universitats de Catalunya, p¨²bliques i privades. Els estudiants havien de tenir un m¨ªnim de compet¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques, d'expressi¨® i raonament l¨°gic-matem¨¤tic. I la selectivitat no era garantia suficient que controlaven aquestes compet¨¨ncies¡±, explica Miquel Mart¨ªnez, catedr¨¤tic de la Facultat d'Educaci¨® de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador de la primera fase del MIF.

Els resultats li han donat la ra¨®: tot i que el 96% dels estudiants aproven la selectivitat, les PAP nom¨¦s les superen el 60% dels aspirants. Aquest any, dels 4.271 joves que s'hi van presentar, n'han aprovat 2.633. ¡°Hi ha gent amb bona nota a la selectivitat que no passa les PAP. Aprovar la selectivitat significa tenir coneixements. Per¨° per comen?ar una carrera com aquesta, a m¨¦s de saber-ne molt, cal saber aplicar-ho¡±, assenyala Mart¨ªnez.

Fa m¨¦s d'una d¨¨cada que es va posar sobre la taula un canvi en la formaci¨® dels docents. Al Regne Unit o Finl¨¤ndia, les proves espec¨ªfiques arriben fins i tot a una entrevista personal per saber per qu¨¨ l'alumne vol estudiar aquesta carrera o com reacciona davant d'un escenari simulat. El 2011, Alfredo P¨¦rez Rubalcaba, llavors candidat del PSOE a les eleccions generals, ja va apuntar tamb¨¦ a un MIR per a professors i aquesta idea ha seguit circulant en despatxos i grups d'experts. No obstant aix¨°, cap mesura s'ha arribat a aplicar en el sistema espanyol.

Nom¨¦s Catalunya va aconseguir implantar el filtre de les PAP com a prova pilot el 2014, per¨° no com una prova a banda, sin¨® dins mateix de la selectivitat. Els aspirants a mestre havien de treure m¨¦s d'un quatre a Llengua Castellana i Llengua Catalana i la mitjana de totes dues proves havia de ser superior a cinc. A partir del 2017, es van incorporar les tres proves espec¨ªfiques.

Laia Teuler tot just ha acabat el primer curs de Magisteri a la UB. Va fer les PAP el 2018. ¡°La prova de llengua ¨¦s corregir un text. Com a profe, ho has de saber fer. No pot entrar gent a la carrera que no s¨¤piga corregir un text¡±, sentencia. La jove va ser un dels 1.990 aspirants que va superar les PAP, el 61% dels que s'hi van presentar.

Els catedr¨¤tics apunten al fet que les PAP han elevat el nivell. El filtre funciona i els estudiants ja tenen unes compet¨¨ncies b¨¤siques assumides. Per¨° aix¨° nom¨¦s ¨¦s el primer pas, adverteixen. Queda molt per millorar. ¡°De la selectivitat entren alumnes amb notes m¨¦s altes. V¨¨iem que hi havia compet¨¨ncies fonamentals que, quan arribaven, estaven molt baixes. Ara ens assegurem que tinguin un m¨ªnim de continguts i habilitats, per¨° falta formaci¨® en compet¨¨ncies m¨¦s personals, com treballar en grup, l'empatia. S¨®n essencials i no es treballen a l'escola ni a la universitat¡±, explica Anna Marb¨¤, professora de Did¨¤ctica de la Ci¨¨ncia i coordinadora de les PAP a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

Mart¨ªnez assenyala que, segons els resultats de la primera fase del MIF, ¡°els docents han percebut un canvi¡±. ¡°En algunes universitats hi ha fins a un punt m¨¦s de rendiment el primer any. Per¨° cal esperar per tenir resultats concloents¡±, apunta l'expert. Hi coincideix Llu¨ªs Baulenas, secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya: ¡°Hi ha diferents camps que cal anar treballant. S'ha abordat l'acc¨¦s, per¨° cal veure les pr¨¤ctiques, la part acad¨¨mica. Ens arriba que hi ha hagut una millora en l'acc¨¦s, per¨° necessitem uns quants anys per veure on va la tend¨¨ncia¡±. La primera promoci¨® de les PAP encara no s'ha graduat.