Una lli?¨® de periodisme

TVE va estrenar Lou Grant a finals del 1980. Aquell mateix any havia tancat Tele/eXpress, on vaig treballar un parell d¡¯anys a Espectacles. Els que hem tingut la sort que hi hagu¨¦s lous grants tutelant-nos la feina ¡ªel meu lou grant en aquell diari, amb la seva bonhomia, va ser el gran Joaquim Ibarz¡ª sabem que ¨¦s una bona manera d¡¯aprendre l¡¯ofici. Lou Grant va ser, ¨¦s, una escola de periodisme. Ha envellit honrosament. La principal pega ¨¦s que gaireb¨¦ no hi ha personatges negres a la redacci¨® o s¨®n subalterns. De tota manera, no s¨¦ quin era el cens als setanta als diaris nord-americans. La mirada sobre els protagonistes ¨¦s ang¨¨lica, per¨° la tenen ben merescuda per la fermesa amb qu¨¨ defensen la not¨ªcia.

Quan Lou Grant?va arribar a la CBS, la televisi¨® ja havia programat una vintena de s¨¨ries sobre periodisme. Amb un inter¨¨s decreixent. Va ser el cas Watergate el que va renovar les ganes de la televisi¨® per apropar-se a les redaccions. La cr¨ªtica va rebutjar temptatives fraudulentes, com les de Raymond Burr, que el 1977 va fracassar amb Kingston: Confidential, explica Douglas K. Daniel, autor de Lou Grant (Syracuse University Press, 1995). No era el cas de Lou. La productora tenia clar que no es podien fer coses noves si es limitava a copiar el cine o la mateixa televisi¨® i van anar a copiar la vida. La seva gent va viure una bona temporada a Los Angeles Times, tot i que el decorat no va calcar les seves instal¡¤lacions. El Tribune era m¨¦s humil.

Els patrocinadors van retirar el suport a la s¨¨rie per motius pol¨ªtics

La s¨¨rie va ser tot un ¨¨xit, per¨° es va acabar abruptament. Censurada, aniquilada per motius pol¨ªtics. Els patrocinadors, amb Kleenex al capdavant, li van retirar el suport. Temien que la majoria moral nord-americana fes un boicot als seus productes per anunciar-s'hi i tampoc els agradava veure¡¯s associats a les campanyes de l¡¯actor protagonista, Ed Asner, contrari a la pol¨ªtica centreamericana de Reagan. Asner, a m¨¦s, era el president del Sindicat d¡¯Actors i va activar algunes lluites costoses per a Hollywood.

El que fa m¨¦s singular la s¨¨rie ¨¦s que passa molt de temps a la cuina, a la redacci¨®, i no s¡¯estalvia l¡¯exist¨¨ncia d¡¯intrigues i intrigants. O al bar de costat, que acostuma a ser el mateix. I l¡¯agenda de temes tractats ¨¦s imbatible. Des de la corrupci¨® pol¨ªtica al perill nuclear, passant per les pressions publicit¨¤ries o l¡¯etern perill de publicar una mentida.

La redacci¨® i la propiet¨¤ria defensaven la veritat, no la velocitat

Encara anaven amb la m¨¤quina d¡¯escriure, tot i que l¡¯¨²ltima temporada va acabar amb ordinadors a les taules. Lou Grant porta la secci¨® de Local. Un bon paio, tot i que ha de curar la seva misog¨ªnia. I ho fa. I no perdona els errors quan hi ha mala intenci¨®. Fa fora la corresponsal pol¨ªtica per haver amagat la seva relaci¨® amb un candidat, del qual ha de cobrir la campanya. I l¡¯acomiada citant una vella recepta: ¡°Et pots enamorar de l¡¯elefant, per¨° no pots seguir informant del circ¡±.

Un personatge reconfortant, una mica ser¨¤fic, ¨¦s la propiet¨¤ria, feta de la mateixa pasta que la seva gent. Resisteix davant l¡¯avar¨ªcia del consell d¡¯administraci¨®. Una dama inspirada en Katharine Graham, del Post. Vol veritat, no velocitat. I s¡¯anticipa a la teoria de Garc¨ªa M¨¢rquez sobre el que ¨¦s una prim¨ªcia: no la dona qui la publica primer, sin¨® qui l'explica primer amb exactitud.

Quan mires la s¨¨rie, creus que has escollit un ofici que, malgrat tot, val la pena. Les peces de convicci¨® s¨®n persistents. Com quan el diari decideix publicar un cas de manipulaci¨® en l¡¯esport universitari local, molt estimat pels seus ve?ns. Saben que els costar¨¤ vendes, per¨°, diuen, no es pot estar contra la corrupci¨® a la portada i amagar-la a Esports.

Ed Asner ha fet altres vegades de periodista, molt menys exemplar. Ara, amb 89 anys, l¡¯han fitxat en una s¨¨rie, Briarpatch, on interpreta un empresari de premsa racista i amb mal geni. No ens espatllaran el record que en tenim. Em quedo amb el serm¨® final d¡¯un altre personatge seu (A case of libel, 1983), un advocat que defensa un periodista atacat des d¡¯un altre diari per comunista i es pregunta si els periodistes tenen dret a liquidar la vida d¡¯altra gent amb mentides i llavors abrigar-se amb la bandera de ¡°no em toquis¡±. ¡°Vost¨¨s impedeixen la llibertat de premsa cada vegada que la fan servir amb ¨¤nim de revenja. La llibertat de premsa ¨¦s per a tots¡±. Bravo, Ed.