Els Visitants encara s¨®n aqu¨ª

Quan van comen?ar a emetre V, Invasi¨®n extraterrestre, jo amb prou feines tenia idea de la dictadura de Franco, un personatge a qui llavors devia imaginar penant en el trosset d¡¯infern que li havia reservat la Hist¨°ria. Aix¨ª que ja em perdonareu, per¨° no vaig entendre mai aquella s¨¨rie com una al¡¤legoria dels totalitarismes, no vaig ser capa? de detectar-hi cap defensa (ni derrota) del bon periodisme o una cr¨ªtica al sostre de vidre, trencat sobretot en el b¨¤ndol dels dolents. Per a mi all¨° era una reconfortant s¨¨rie d¡¯aventures, ra¨® m¨¦s que suficient per arribar puntual al sof¨¤ que vaig compartir cada dissabte amb un dels meus germans. Des d¡¯aquella c¨°moda posici¨® vam donar la benvinguda a les 31 naus espacials que, de cop i volta, sense avisar, van apar¨¨ixer sobre tantes capitals del m¨®n i al nostre menjador.

Despr¨¦s, entre setmana, compartiria amb els amics de classe aix¨° o all¨° altre del cap¨ªtol setmanal, sovint just abans de tornar a les classes de la tarda, en un ambient en qu¨¨ es barrejaven les olors de cuir i de goma de cal?at amb la del menjar que arribava d¡¯una rebotiga. Era el que anomen¨¤vem el Zapatero, on dues persones grans ens servien llaminadures que venien a pela amb els dits ennegrits i davantals de cuir mentre nosaltres aprofit¨¤vem per fer un cop d¡¯ull a les revistes que hi havia a la venda pin?ades sobre uns cordills. En aquell aparador no hi van faltar mai la SuperPop o la TeleIndiscreta de torn, que a les portades tenien personatges d¡¯aquella s¨¨rie de TVE1 com a reclam. Ni el Donovan ni la Juliet, est¨¤ndards de la bona causa de la s¨¨rie, ni la Diana ni la Lydia, les dolentes, van faltar en els adhesius que regalaven anb aquells n¨²meros. V era molt m¨¦s del que s¡¯emetia per televisi¨®.

M¡¯ofendria que no conegu¨¦ssiu l¡¯argument de la s¨¨rie de la meva vida, per¨° per si de cas: una colla d¡¯alien¨ªgenes ¨Cllangardaixos, per ser m¨¦s exactes, amb una cuirassa que els fa assemblar-se als humans¨C es presenta per sorpresa a la Terra. Quan arriben asseguren que nom¨¦s els interessa un producte qu¨ªmic per portar-lo al seu planeta, per¨° la veritat ¨¦s que el que de deb¨° volen s¨®n l¡¯aigua i la carn humana. S¨®n capa?os de convertir la manera de pensar i d¡¯actuar dels humans amb unes m¨¤quines conversores i tenen els governs de tot el m¨®n de part seva. Nom¨¦s un grup selecte de ciutadans (liderats per un reporter, una cient¨ªfica, un advocat, un guaperes, i un delinq¨¹ent com¨²) estan disposats a jugar-se la vida contra la invasi¨® i el pensament ¨²nic. S¨®n la Resist¨¨ncia.

La hist¨°ria ens va regalar una seq¨¹¨¨ncia que b¨¦ podria formar part de la mem¨°ria televisiva dels ¨²ltims del baby boom, com l¡¯explosi¨® del Challenger o la fletxa de Rebollo en la inauguraci¨® dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona. ?s l¡¯escena en qu¨¨ la dolenta de la Diana s¡¯empassava un ratol¨ª marr¨® de dimensions considerables. I aix¨° que la producci¨® de la s¨¨rie no era per tirar coets: aquell tall amb qu¨¨ l¡¯actriu ¨¦s substitu?da per una m¨¤scara de goma amb una boca incre?blement immensa per on engoleix el rosegador. Per¨° la seva emissi¨®, a m¨¦s de desentranyar la trama de V, va marcar una ¨¨poca i es va convertir en el s¨ªmbol de la s¨¨rie, tot i el f¨¤stic que va causar a molts.

A mi, ni aquella imatge ni aquells dits del sabater amb les meves llaminadures ¨Calguna en forma de rata s¨ª que va caure¨C em van generar tant de f¨¤stic com el que arribaria despr¨¦s. Ja era la segona temporada i, entre tanta ocupaci¨® extraterrestre, s¡¯havien produ?t algunes incursions entre humans i alien¨ªgenes. I resulta que amb tantes arrambades la Robin es va quedar prenyada (no s¨¦ si jo llavors podia endevinar com). El missatge tenia bones intencions: mestissatge interplanetari. Fins que va arribar l¡¯hora del part. Va sortir una criatura i tot era felicitat. ¡°?s una nena. ?s preciosa!¡±, clamava la cient¨ªfica que feia de doctora. Fins que de la boca d¡¯aquell nad¨® ¨Ctamb¨¦ una mica cautxutat¨C va apar¨¨ixer una llengua b¨ªfida ins¨°lita i van comen?ar els crits al quir¨°fan i al menjador de casa. Ni el monstre que va sortir uns instants despr¨¦s del ventre de la mare ¨Cbessons¨C va ser m¨¦s xocant. I aix¨ª va acabar el cap¨ªtol.

La s¨¨rie ens va regalar una escena per sempre, la Diana empassant-se un ratol¨ª

Al cap d¡¯una setmana tornaria a la cita dels dissabtes a les 19.00. Continuava sense poder-me perdre els herois de la Resist¨¨ncia i suposo que observava amb un c¨¤ndid somriure el paper del Willie, l¡¯entranyable visitant ¨Cel recordo com el m¨¦s pocatra?a de tots¨C que s¡¯havia sumat als salvadors del m¨®n lliure. Em captivaven els moviments imperfectes d¡¯aquelles naus espacials disparant r¨¤fegues l¨¤ser en direccions il¡¤l¨°giques i intentava retenir qualsevol escena que transcorregu¨¦s dins d¡¯una nau espacial fixant-me en tots els detalls. Pensava que m¡¯estaven avan?ant el futur.

No recordava com acabava la s¨¨rie, si havien guanyat els bons o els dolents. Llegeixo a la Viquip¨¨dia que la producci¨® va finalitzar per sorpresa, sense resoldre una q¨¹esti¨® que semblava clau. No tinc cap dubte que els Visitants encara s¨®n aqu¨ª.