Els 700 morts oblidats de Montcada i Reixac

El cementiri de Montcada i Reixac t¨¦ un petit parterre de gespa on creixen una palmera i tres arbustos ornamentals. El parterre est¨¤ entaforat entre parets de n¨ªnxols i envoltat pels estris de l¡¯encarregat del cementiri. Aquest tros de gespa passa desapercebut, sense cap senyal que indiqui que sota terra hi ha unes 700 persones mortes, no identificades, executades entre el juliol del 1936 i l¡¯abril del 1937.

Al cementiri de Montcada van ser assassinades prop de 1.300 persones per ser considerades afins a l¡¯al?ament militar contra la Rep¨²blica, mortes en la seva gran majoria per patrulles de la CNT-FAI. ?s la fossa m¨¦s gran de la viol¨¨ncia de la rereguarda republicana a Catalunya. Les autoritats franquistes van exhumar prop de 1.200 cad¨¤vers a Montcada. D¡¯aquests, 700 no van ser identificats. El nombre de v¨ªctimes en principi ¨¦s m¨¦s elevat perqu¨¨ part dels executats eren incinerats als forns de la ve?na cimentera Asland, expliquen els investigadors locals Ricard Ramos i Josep Bacardit al llibre 940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac.

Els assassinats durant la Guerra Civil a la Catalunya republicana van ascendir a 8.352, segons les dades del Memorial Democr¨¤tic de la Generalitat. A partir del 1939, els tribunals militars franquistes van sentenciar a mort 3.358 persones ¡ªdada comptabilitzada el 2015 per l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya. L¡¯Ajuntament de Barcelona va instal¡¤lar aquest any al F¨°rum un mural en record de les 1.686 persones afusellades pel franquisme en aquest rac¨® del litoral. Aquestes v¨ªctimes estan enterrades a la fossa de la pedrera de Montju?c.

Al cementiri de Montcada no hi ha cap element informatiu ni senyalitzaci¨® que indiqui que hi ha una fossa de la Guerra Civil. En un mur hi ha una llosa de pedra malmesa i desgastada, del 1943, on amb prou feines s¡¯hi pot llegir un tribut a 23 ve?ns de Batea (Terra Alta) transportats i ¡°vilment assassinats el 27 d¡¯octubre del 1936 en aquest cementiri¡±. El cementiri t¨¦ un monument en perfecte estat dedicat a cinc militars sublevats i afusellats a la zona, una l¨ªnia de n¨ªnxols de 21 ve?ns de Montcada que van ser executats en altres contrades i tamb¨¦ una columna dedicada a 20 partidaris carlistes del cop d¡¯Estat.

L¡¯espai es mant¨¦ an¨°nim, sense cap senyalitzaci¨® que informi dels fets i de les v¨ªctimes, malgrat que la llei hi obliga

La llei del 2009 de localitzaci¨® i identificaci¨® de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura obliga a preservar la mem¨°ria de les v¨ªctimes dels dos b¨¤ndols: ¡°El Govern de la Generalitat ha d¡¯impulsar un protocol d¡¯actuaci¨® per dignificar les fosses comunes als cementiris municipals i destinar els recursos necessaris per dur a terme aquest protocol, si escau, amb la col¡¤laboraci¨® dels ajuntaments respectius¡±. L¡¯Ajuntament de Montcada confirma que no hi ha hagut mai cap projecte per posar-hi cap placa informativa o commemorativa. Ramos explica que l¡¯¨²nic intent d¡¯establir-hi un monument va ser per part de la Falange, a l¡¯inici de la postguerra, per¨° no es va materialitzar. Ramos estima que els actes propagand¨ªstics del franquisme al cementiri van deixar de celebrar-se uns deu anys despr¨¦s de la guerra.

La Direcci¨® General de Mem¨°ria Democr¨¤tica informa que aquest 2019 no est¨¤ prevista cap intervenci¨® a la fossa del cementiri de Montcada. Pel que fa a la possibilitat d¡¯exhumar els cad¨¤vers sense identificar a Montcada, el Departament de Just¨ªcia recorda que ¡°s¡¯estableix l¡¯obertura de noves fosses a partir de criteris t¨¨cnics, com les peticions de familiars, les troballes en restes en superf¨ªcie o el grau de documentaci¨® de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una fossa¡±. A Catalunya, segons la Generalitat, hi ha m¨¦s de 500 fosses amb prop de 20.000 persones enterrades, la gran majoria combatents de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤. El Departament de Just¨ªcia destaca que el 2017 es va inaugurar al Parc de Collserola un homenatge al periodista Josep Maria Planas, mort el 1936 a la Rabassada per un escamot de la FAI. A la Fatarella (Terra Alta) s¡¯hi va descobrir el 2017 una placa tamb¨¦ dedicada a 34 pagesos assassinats per la FAI. Al cementiri de Lleida es va inaugurar el 2010 un monument a les persones assassinades pel franquisme per¨° tamb¨¦ en el b¨¤ndol republic¨¤.

Els catedr¨¤tics d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia Joan Villarroya i Josep Maria Sol¨¦ i Sabat¨¦, al llibre Viol¨¨ncia i repressi¨® a la rereguarda catalana (1936-1939), argumenten les raons de la virul¨¨ncia de la CNT-FAI a Montcada: ¡°Els escamots dels comit¨¨s de Montcada, Cerdanyola i Ripollet, formats a red¨®s de les f¨¤briques d¡¯Asland a Montcada i la Uralita de Cerdanyola¡±, havien estat represaliats arran de l¡¯al?ament anarquista del 1933 a Ripollet, un fet que ¡°va aprofundir m¨¦s les difer¨¨ncies pol¨ªtiques¡±. Poc m¨¦s d¡¯una vintena dels executats al cementiri eren ve?ns de Montcada, diu Ramos, mentre que la resta procedia d¡¯arreu de Catalunya. Ramos subratlla que aquells fets encara suposen un trauma a Montcada, per la participaci¨® de gent del poble, per ¡°la complicitat de la majoria dels obrers anarquistes de l¡¯Asland¡± i perqu¨¨ els m¨¦s vells recorden ¡°com comptaven els morts pels trets de gr¨¤cia de matinada¡±.

Els executats a Montcada eren principalment religiosos i homes de la Lliga, el partit del catalanisme moderat de Francesc Camb¨®, per¨° tamb¨¦ empresaris, propietaris agr¨ªcoles, advocats, farmac¨¨utics, o botiguers. La Generalitat va promoure l¡¯abril del 1937 un tribunal especial per esclarir i perseguir els autors d¡¯aquella viol¨¨ncia. Sota el lideratge del jutge Josep Maria Bertran de Quintana es van obrir 17 fosses i es van localitzar 2.073 cad¨¤vers, ¡°uns 1.600¡± a Montcada, apuntava un informe de Bertran del novembre del 1937. Bertran nom¨¦s va exhumar 450 cad¨¤vers a Montcada i les autoritats franquistes van continuar la feina a partir del 1940.

Afusellats no identificats

Villarroya i Sol¨¦ i Sabat¨¦ van recollir algunes de les descripcions judicials que es van fer dels cad¨¤vers exhumats per poder-los identificar a partir de les dades que enviaven familiars, com ¨¦s el cas de Josep Bardella Paul, originari de Sant Sadurn¨ª d¡¯Anoia: ¡°Un mocador amb les inicials A. B. Un altre mocador amb les mateixes inicials; un llapis de fusta amb les lletres ¡®Empre buenas cosechas¡¯; una capsa de mistos de cinc c¨¨ntims; una pesseta de plata; tres caliquenyos i mig¡±. Les inicials A. B. podrien respondre a les del seu germ¨¤ Antoni Bardella, exregidor de la Lliga i comerciant que va ser executat el juliol del 1936 a Vallirana.

La majoria dels afusellats a Montcada no van ser identificats i van tornar a ser inhumats. ?s el cas de les despulles d¡¯una dona, la descripci¨® de la qual apareix transcrita a l¡¯obra de Villarroya i Sol¨¦ i Sabat¨¦: ¡°Estoig de cuir marr¨® nou i sense lents; dos mocadors blancs molt usats sense inicials; una goma d¡¯esborrar llapis; un estoig per guardar agulles de cosir de pasta groga i morada; unes tisores petites; un didal de cosir, unes cintes de diferents classes; dues agulles imperdibles; un altre didal molt rovellat per la part interior; un llapis de fusta; tot aix¨° esmentat es trobava en el cad¨¤ver d¡¯una dona d¡¯uns 35 a 40 anys que duia un vestit fosc estampat¡±.