La guerra perduda de Kati Horna

Ni dispersa ni destru?da. La mem¨°ria perduda de la fot¨°grafa Kati Horna (Budapest, 1912-Ciutat de M¨¨xic, 2000) ha estat descoberta per una investigadora espanyola en 48 caixes de fusta que contenien els arxius de la Confederaci¨® Nacional del Treball (CNT). El sindicat anarquista els va treure de Barcelona l'abril del 1939 i despr¨¦s d'un llarg viatge ¡ªamb parades a Par¨ªs i a les ciutats angleses de Harrogate i Oxford¡ª van arribar el 1947 al seu dest¨ª: l'Institut Internacional d'Hist¨°ria Social (IIHS), a Amsterdam. A les caixes reposen m¨¦s de 500 negatius presos entre el 1937 i el 1938 per la fot¨°grafa, que va arribar a Espanya durant la Guerra Civil per posar-se al servei de propaganda exterior dels anarquistes i anarcosindicalistes de la CNT i de la Federaci¨® Anarquista Ib¨¨rica (FAI). Es tracta d'una troballa extraordin¨¤ria que completa la hist¨°ria que expliquen els 250 negatius que Horna va vendre per dos milions de pessetes el 1983 a l'Estat espanyol i que es conserven al Centre Documental de la Mem¨°ria Hist¨°rica de Salamanca.

Aquesta part la va salvar l'autora en ¡°una petita caixa de llauna¡±, que es va endur a l'exili amb el seu company de llavors, l'artista Jos¨¦ Horna, que seria arrestat i confinat a un camp de concentraci¨® a Fran?a. Una vegada alliberat, tots dos van fugir de la invasi¨® nazi a M¨¨xic, on ella va desenvolupar una carrera com a fot¨°grafa i artista surrealista. La resta d'imatges es van perdre. Fins ara.

Sobre l'atzar¨®s viatge del conjunt fins a recalar a Amsterdam, Henk Wals, director general de l'IIHS, explica que els materials no es van enviar directament, perqu¨¨ temien que el conflicte arrib¨¦s a Holanda, tot i que els Pa?sos Baixos van declarar la seva neutralitat al principi de la Segona Guerra Mundial, la qual cosa no va impedir que els nazis els enva?ssin el 1940. La instituci¨® es va crear el 1936 per refugiar les col¡¤leccions d'arxius en perill, davant del sorgiment de r¨¨gims autoritaris a Europa. ¡°La catastr¨°fica fi de la Rep¨²blica espanyola va ser precisament el tipus de situaci¨® que els fundadors tenien en ment¡±, comenta Wals.

Les caixes de fusta van romandre tancades a l'IIHS m¨¦s de tres d¨¨cades, fins que la mort de Franco va fer sortir de la clandestinitat la CNT. Llavors es van obrir, es va organitzar el material, es van fer inventaris i es van publicar. Tot va quedar ordenat excepte l'arxiu fotogr¨¤fic de les Oficines de Propaganda Exterior de la CNT-FAI. Va ser apartat, a l'espera de classificar-lo. Aix¨ª es va mantenir fins al 2016, quan la historiadora de l'art Almudena Rubio, investigadora del centre, va comen?ar a organitzar primer les c¨°pies i despr¨¦s els negatius.

Milit¨¤ncia pol¨ªtica

I encara segueix amb l'inventari fotogr¨¤fic dels fons de la Guerra Civil: m¨¦s de 6.000 negatius de cel¡¤luloide i m¨¦s de 200 en plaques de vidre en bon estat de conservaci¨®. Una comparaci¨® num¨¨rica amb altres grans fons visuals de refer¨¨ncia del conflicte dona una idea de la magnitud de la troballa: l'arxiu de la Delegaci¨® de Propaganda de Madrid, custodiat pel Ministeri de Cultura, disposa de 3.051 imatges, mentre que la famosa maleta mexicana, de Robert Capa, Gerda Taro i David Chim Seymour, trobada el 2007, contenia 4.500 negatius.

Al web del Ministeri de Cultura encara es pot llegir: ¡°Bona part de la s¨¨rie fotogr¨¤fica realitzada per Kati Horna durant la Guerra Civil probablement estigui dispersa o destru?da¡±.

¡°Els nous negatius identificats complementen la col¡¤lecci¨® de Salamanca, no es repeteixen¡±, explica Rubio. ¡°Fins al moment se la identifica com a fot¨°grafa i artista, per¨° va ser contractada pels anarquistes el 1937. No va treballar mai per a la Rep¨²blica. Ho va fer per a la CNT-FAI i no es poden entendre les seves fotos sense tenir en compte la seva milit¨¤ncia pol¨ªtica¡±, subratlla.

La troballa obre l'enquadrament dels anys espanyols de Horna, considerada fins al moment com la retratista de rereguarda i de la quotidianitat femenina, la icona de la qual ¨¦s una dona donant el pit al seu fill, a la casa de la maternitat de V¨¦lez Rubio (Almeria). La foto va ser la portada del n¨²mero 12 de la revista anarquista Umbral?i il¡¤lustrava un reportatge titulat ¡°La maternitat sota el signe de la Revoluci¨®¡±. Almudena Rubio indica que la dona est¨¤ present en els negatius de Salamanca, perqu¨¨ aquestes fotografies responien a les necessitats editorials d'Umbral, preses en centres de refugiats.

Les noves imatges tampoc mostren un especial inter¨¨s per les dones. ¡°Retrata constantment vilatans i vilatanes, nens i nenes. Al meu parer, Horna anava m¨¦s enll¨¤: buscava l'expressi¨®, el relat¡±, afegeix Rubio, que no era partid¨¤ria d'aquest enfocament feminista fins i tot abans de la seva investigaci¨®. ¡°Els negatius d'Amsterdam no ens revelen una nova Horna, tot i que s¨ª que hi trobem s¨¨ries desconegudes fins ara, com els funerals dels anarquistes Berneri i Barbieri¡±, destaca.

Els negatius descoberts recullen el seu treball a Barcelona des de la seva arribada als 24 anys el gener del 1937 fins al seu trasllat a Val¨¨ncia al juliol. No era una fot¨°grafa professional, tot i que havia rebut formaci¨®. Es va convertir en la reportera oficial dels anarquistes i de la seva ag¨¨ncia, Spanish Photo Agency, gr¨¤cies a la qual va publicar a la revista brit¨¤nica Weekly Illustrated.

Despr¨¦s de set mesos treballant per a les oficines de propaganda va publicar Espa?a? Un libro de im¨¢genes sobre cuentos y calumnias fascistas: el ¨¢lbum de propaganda antifascista. Va rec¨®rrer amb la seva Rolleiflex els fronts d'Arag¨®, Val¨¨ncia, X¨¤tiva, Gandia, Silla, V¨¦lez Rubio, Alc¨¢zar de San Juan, Barcelona i Madrid. Va retratar diversos dirigents de la FAI, la c¨¨lebre anarquista Emma Goldman o els milicians de la Divisi¨® Ascaso prop del bosc Carrascal.

¡°El seu treball estava al servei d'una ideologia i complia una tasca de propaganda que va anar canviant segons va evolucionar la guerra. Treballava dia i nit¡±. Les seves imatges tamb¨¦ es van fer servir per respondre a una campanya de difamaci¨® llan?ada per Franco contra els antifeixistes. ¡°?s una fot¨°grafa militant, no una artista¡±, insisteix Rubio.

La nova Kati Horna mant¨¦ un dramatisme narratiu ¨²nic, sense la immediatesa pr¨°pia de les fotos de guerra. Davant de les imatges preses per Capa, Taro o Seymour ¡ªen l'acci¨® de la primera l¨ªnia¡ª, Horna va perseguir la vida paral¡¤lela que es desenvolupava a les trinxeres, en qu¨¨ la mort no es narrava en directe. Va preferir l'autenticitat (uns milicians afaitant-se) a la not¨ªcia. Buscava una altra relaci¨® amb el fet retratat, preferia implicar-s'hi.

M¨¨xic i el surrealisme

Katalin Deutsch (el seu nom aut¨¨ntic) no veia la seva c¨¤mera com un obstacle. Formava part d'ella. La seva vida i les seves fotos resulten inseparables. Una dona unida a la seva visi¨® i sobirana d'un dest¨ª que la va portar al barri de la Roma, a Ciutat de M¨¨xic. All¨¤ va desenvolupar fins a la seva mort una carrera amb un doble vessant: com a col¡¤laboradora de diverses publicacions, per les quals feia reportatges gr¨¤fics i retrats de protagonistes de l'escena cultural mexicana, i com a creadora surrealista vinculada amb artistes com Remedios Varo?o Leonora Carrington. El seu amic d'aquests anys, l'editor Jos¨¦ Luis D¨ªaz, va definir aix¨ª aquella filla d'un banquer hongar¨¨s: ¡°Arist¨°crata per her¨¨ncia, anarquista per convicci¨®, seductora per naturalesa i rodamon per vocaci¨®, ¨¦s una combinaci¨® que porta impl¨ªcita la nost¨¤lgia del que s'ha perdut i la sorpresa pel que es troba¡±.

Amb el treball d'Horna, Rubio ha identificat tamb¨¦ el de Margaret Michaelis (Dziedzice, Pol¨°nia, 1902-Melbourne, Austr¨¤lia, 1985), una altra fot¨°grafa jueva que va posar la c¨¤mera ¡°al servei de la revoluci¨® social de la CNT-FAI¡±, segons la conservadora. ¡°El cas de Michaelis ¨¦s diferent. La seva relaci¨® amb la CNT-FAI ¨¦s una inc¨°gnita. Michaelis estava establerta a Barcelona des del 1933 i tenia el seu propi estudi. Era coneguda. Formava part dels cercles anarcosindicalistas i, al meu parer, van confiar en ella per acompanyar la mateixa Emma Goldman en les seves visites a la rereguarda catalana, Arag¨® i Val¨¨ncia durant el 1936¡±, apunta l'experta, que continua amb la identificaci¨® de centenars de negatius.

L'hereva i cust¨°dia de l'obra de Kati Horna ¨¦s la seva filla, Ana Mar¨ªa Norah Horna i Fern¨¢ndez, que ha escrit als cat¨¤legs de les exposicions dedicades a l'autora en els ¨²ltims anys a Ciutat de M¨¨xic, Par¨ªs o Nova York, com a part d'una tasca de revaloraci¨® de la seva obra, que ha incl¨°s tamb¨¦ la publicaci¨® de diverses monografies i una biografia ¡ªKati Horna: constelaciones de sentido?(Sans Soleil), de Lisa Pelizzon¡ª. EL PA?S ha intentat sense ¨¨xit de posar-se en contacte amb la filla de l'artista. ¡°L'amarga experi¨¨ncia de la Guerra Civil espanyola va deixar una profunda empremta en la meva mare¡±, es llegeix en un dels seus textos. ¡°Despr¨¦s d'experimentar personalment la dist¨¤ncia insuperable entre la teoria i la pr¨¤ctica en temps de guerra, la meva mare va mantenir una posici¨® profundament cr¨ªtica cap a tots els tipus de dogmatisme¡±. Altres especialistes consideren que Horna va ser fidel a les seves idees fins al final dels seus dies.