L¡¯agost vist per un replicant

L¡¯agost es presta, si un ¨¦s disciplinat, a l¡¯opci¨® italiana de la slow life, la vida lenta, i aix¨° permet observar amb m¨¦s tranquil¡¤litat algunes de les coses que passen. No ¨¦s que nom¨¦s passin a l¡¯agost, per¨° aquests dies s'hi pot parar m¨¦s atenci¨®. La impressi¨® general ¨¦s que una de les principals conseq¨¹¨¨ncies de la d¨¨cada de crisi que hem viscut ¨¦s la desfeta del principi de representaci¨® pol¨ªtica. Aix¨° ¨¦s, la diversitat de mecanismes que vinculen la societat i les institucions, ¨¦s a dir, els partits, sindicats, parlaments, governs. L¡¯agost ens endormisca for?a, i sembla que ens ¨¦s bastant igual que si hi ha noves eleccions ja seran les quartes en quatre anys. Qui no ha apr¨¨s res en quatre anys? Els votants? Els partits pol¨ªtics? O ni uns ni altres?

Prenem com a exemple la crisi de l¡¯Open Arms. Era for?a obvi que l¡¯escala d¡¯opcions s¡¯anava reduint per hores, ni tan sols per dies. Per¨° Salvini la va enfocar com una suposada oportunitat electoral. Malament, molt malament, per¨° Salvini t¨¦ el seu p¨²blic. Conte, el cap de Govern, s¡¯ha redimit, tard, fent el que ¨¦s obvi, que ¨¦s posar Salvini al seu lloc, com hauria d'haver fet des del primer dia. En r¨¨gim parlamentari, el cap de Govern mana, i els ministres obeeixen o dimiteixen o s¨®n substitu?ts. Per¨° en q¨¹esti¨® d¡¯hores, no de setmanes. Per sort, el que queda de l¡¯Estat de dret i de la separaci¨® de poders a It¨¤lia ha intervingut ¨Cquan ha estat possible¨C per acollir el vaixell en aig¨¹es italianes, i desembarcar una mica m¨¦s tard els desgraciats que hi anaven a bord.

En el cas espanyol, els membres del Govern han parlat poc, decidit poqu¨ªssim, i tot a empentes i rodolons. Les evasives del Sr. ?balos, o les desafortunades declaracions d¡¯aquesta o aquella altra ministra dient coses com que l¡¯Open Arms no t¨¦ ¡°perm¨ªs per rescatar n¨¤ufrags¡± s¨®n per sortir corrents. La conclusi¨® d¡¯aquest disbarat seria que qualsevol vaixell navegant en alta mar no hauria de soc¨®rrer en cap cas n¨¤ufrags si no tingu¨¦s el suposat perm¨ªs en regla, perm¨ªs que atorga... quina autoritat internacional? Mentrestant, un senyor diputat de Ciutadans, que es diu De Quinto, es refereix a les xarxes als n¨¤ufrags com a ¡°ben alimentats¡±. I quan alg¨² l¡¯hi recrimina a les mateixes xarxes, respon molt of¨¨s ¡°que potser t¡¯he insultat jo, imb¨¦cil?¡± El m¨¦s surrealista ¨¦s que aquest senyor no ¨¦s conscient, gens ni mica, que ¨¦s ell qui ha insultat greument els n¨¤ufrags, ha escopit sobre la seva dignitat, i tot plegat¡­ per qu¨¨? Tot per fer-se el graci¨®s a costa de tercers en situaci¨® de total desamparament.

Per¨° no ens deixem aclaparar per aquesta mena de not¨ªcies tan desagradables. En paral¡¤lel hem vist i sabut coses que el replicant Blade Runner no creuria. El primer ministre brit¨¤nic amb un peu sobre la taula a la noble sala de l¡¯Elisi, on el rep el president Macron. Us imagineu De Gaulle rebent Mac Millan mentre posa el peu en una sala on el moble m¨¦s insignificant deu ser de l¡¯¨¨poca de Llu¨ªs XVI? Hem vist Donald Trump encapritxant-se de Groenl¨¤ndia, afirmar que la vol comprar, i ofendre¡¯s perqu¨¨ el Govern de Dinamarca, i el de Groenl¨¤ndia, li diuen ¨Ceducadament¨C que no. I en aquest cas, no ¨¦s no.

Una ¨²ltima reflexi¨® sobre els ¡°desapareguts en combat¡±¡­ Aquest mes d¡¯agost ha vist com minvava i minvava la hiperactivitat pol¨ªtica del Sr. Rivera. Potser est¨¤ reflexionant sobre la reprimenda d¡¯algun dels seus mentors inicials. O sobre les raons d¡¯algunes dimissions, i de gent amb talent, en el seu cercle m¨¦s proper. Tamb¨¦ estem trobant a faltar In¨¦s Arrimadas, que a Catalunya va demostrar en el seu dia una for?a pol¨ªtica que la va portar a liderar el primer grup parlamentari del Parlament. I que en deixar-se ¡°convidar¡± a seguir el seu l¨ªder al Congr¨¦s dels diputats s¡¯ha anat diluint com una aquarel¡¤la aigualida¡­ Malaguanyat! I en aquest cap¨ªtol de pol¨ªtics minvants, en aquesta segona meitat d¡¯agost el l¨ªder de Podem s¡¯ha anat atrinxerant en un silenci esp¨¨s.

Si anem a eleccions, queda dit que seran les quartes en quatre anys, i cadasc¨² haur¨¤ de treure les seves conclusions sobre qu¨¨ ha passat des de l¡¯¨²ltima vegada. Ah, i parlant de ¡°desapareguts en combat¡± no oblidem els herois de Waterloo, Puigdemont i Com¨ªn, que arribats al caire del precipici sembla que continuen decidits a fer un ¨²ltim pas endavant.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat de Barcelona.